Els alumnes de Castella i Lleó avantatgen els catalans en l'equivalent a sis mesos de classes

Quinze punts separen els estudiants de Castella i Lleó dels catalans en la prova de Ciències de l’informe PISA. Quinze punts són, segons els paràmetres de l’OCDE, l’organització que elabora aquest macroestudi educatiu, l’equivalent a mig curs acadèmic (30 punts representen un curs complet). Això significa que quan els joves castellanolleonesos acaben l’ESO han guanyat més de quatre mesos d’avantatge als seus companys de Catalunya. Si es pren com a referència la Comprensió Lectora, la diferència de 22 punts suposa que els catalans van gairebé sis mesos per darrere d’avilesos, segovians o val·lisoletans.

La bretxa territorial que ha posat en evidència aquest últim PISA (ja s’havia visibilitzat en edicions anteriors, tot i que potser no amb tanta cruesa) preocupa l’OCDE. «Tenim un problema d’equitat molt seriós», admetia ahir la directora adjunta de l’àrea d’Educació, Montserrat Gomendio. I alertava: «És preocupant que alumnes de 15 anys obtinguin el mateix títol en tot el territori espanyol, però sense tenir el mateix nivell», va dir la que també va ser secretària d’Estat espanyola d’Educació en declaracions al diari 'El Mundo'.

I no es referia Gomendio només a la distància de mig curs que hi ha entre Castella i Lleó i Catalunya, no. Es referia a l'abisme de 66 punts (dos cursos complets) que separa en Matemàtiques Navarra (que n'ha aconseguit 518) de Canàries, la me¿s mal col·locada en aquesta matèria amb 452 punts. I als 46 punts (un curs i mig) que hi ha en Ciències entre castellanolleonesos i andalusos.

¿COM S'EXPLICA?

La consellera d’Educació d’Andalusia, Adelaida de la Calle, la va atribuir ahir, en declaracions de la cadena SER, a la mostra de col·legis que l’OCDE va fer en aquella comunitat. Segons De la Calle, va donar la coincidència que un bon nombre dels 54 centres escollits eren d’alta complexitat socioeconòmica.

Per Gomendio, en canvi, la clau està en el fet que «són molt diferents els nivells d’exigències, per exemple, en formació del professorat, o en les avaluacions dels docents i també les avaluacions de professors a alumnes».

Més enllà d’aquests dos arguments (l’error comès en la selecció de la mostra d’escoles, si és que n’hi ha hagut, i les diferències de criteri que s’apliquen entre comunitats, si és que són tan grans), la veritat és que Castella i Lleó ja acumula diversos informes PISA on es beneficia del fet de tenir una xarxa d’escoles de petites dimensions, que permeten prestar una atenció individualitzada als alumnes. Això és conseqüència, asseguren els experts, de la mateixa estructura territorial d’aquesta comunitat, on hi ha una gran dispersió de població i el medi rural és el predominant.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Aquest mateix argument serviria per explicar els bons resultats de Navarra o Aragó, totes dues situades per sobre de Catalunya en totes les matèries avaluades, i els de Galícia, que també supera els catalans en Ciències i en Comprensió Lectora. 

S’han de buscar uns altres arguments per a la comunitat de Madrid, que ha obtingut notes similars a les autonomies situades al capdavant. En qualsevol cas, el grup polític de Ciutadans al Congrés dels Diputats ha registrat una petició perquè el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, expliqui els motius de l’«augment de la bretxa» educativa registrada entre comunitats.