El Govern britànic investiga els abusos sexuals dels Testimonis de Jehovà

L'organització ha intentat evitar durant dos anys la intervenció de la comissió governamental que regula les associacions religioses

Un jutge ha creat un precedent legal al condemnar-la a indemnitzar una dona que va ser víctima, quan era petita, d'un dels seus membres

icoy4901466 jehova161130174511

icoy4901466 jehova161130174511 / ULRICH PERREY

3
Es llegeix en minuts
BEGOÑA ARCE / LONDRES

La sentència de la justícia britànica ordenant als Testimonis de Jehovà el pagament d’una elevada compensació econòmica a una dona que va patir abusos sexuals a mans d’un dels seus membres va crear l’any passat un precedent legal al Regne Unit. La dona, que avui té uns 20 anys, la identitat de la qual no s’ha revelat, en tenia 4 quan Peter Steward, servent ministerial dels Testimonis de Jehovà, va començar a abusar d’ella durant les classes d’estudis de la Bíblia.

Les agressions van continuar entre 1989 i 1994 a la localitat de Loughborough, al comtat anglès de Leicestershire. A l’emetre la sentència, l’alt tribunal de Londres va considerar els dirigents de l’organització religiosa responsables dels actes de Steward i, per tant, obligats a pagar a la demandant una compensació de 275.000 lliures (325.000 euros) i gairebé mig milió més d’euros en despeses legals.

El jutge va rebutjar l’argument presentat per la defensa que l’home, ja mort, mai va ser un «empleat» de l’organització religiosa.

Segons el veredicte, el cos que governa els Testimonis de Jehovà (la Watchtower Bible and Tract Society) no va protegir la víctima dels abusos. El consell d’ancians va decidir rellevar el pederasta de les missions eclesiàstiques però va donar per bo el seu penediment, i l’agressor va seguir formant part de la comunitat. Això li va permetre seguir abusant de la nena quatre anys més, fins que va ser detingut i empresonat per agredir altres nens. «Simplement [la congregació] no es pren seriosament els abusos a menors, no ho van fer llavors i dubto molt que hagi canviat res ara», va declarar la demandant. L’organització ha de «reconèixer que hi ha un problema massiu», va afegir.

El cas ha sigut la primera demanda civil per abusos sexuals al Regne Unit contra els Testimonis de Jehovà i és la punta de l’iceberg. L’advocada Kethleen Hallisey té 10 denúncies pendents molt similars. Al llarg dels anys, han anat sortint a la llum casos d’aquest tipus a tot el Regne Unit, amb víctimes que han sigut ignorades i «escombrades sota l’alfombra» pels Testimonis de Jehovà.

Louise Palmer tenia 4 anys quan el seu germà adolescent va començar a abusar d’ella. Tres dècades més tard va revelar els fets als seus pares i al consell d’ancians. La resposta va ser una indiferència absoluta. Louise va anar a la policia i el seu germà va ser condemnat a 14 anys de presó. La seva família no l’hi ha perdonat. A 14 anys més va ser sentenciat Mark Sewell, amb una alta posició jeràrquica a la comunitat dels Testimonis a Barry (Gal·les). Havia abusat de dues nenes, havia violat una dona i n’havia atacat una altra. A Newcastle upon Tyne, Gordon Leighton va ser condemnat a 13 anys el 2013 per atacs sexuals a menors. A Escòcia, Ian Cousin, un respectat membre de la comunitat, va ser condemnat a cinc anys per abusar de la seva filla. Quan ella el va denunciar, l’organització la va titllar de mentidera. Al gener, Ian Pheasey va ser condemnat a cinc anys més per obtenir gratificació sexual de diverses nenes pressionant-los el coll fins a fer-los perdre el coneixement.

Obstrucció

Notícies relacionades

El Govern britànic va ordenar el 2014 a la Charity Commision, que regula les organitzacions caritatives, una investigació sobre els Testimonis de Jehovà. Els dirigents religiosos s’han negat sistemàticament a entregar documentació a la comissió i fins i tot han recorregut a la justícia per evitar les investigacions. El desafiament legal, després d’una cadena d’apel·lacions, va passar per cinc tribunals, amb un cost d’un milió de lliures. Al final, el Suprem va rebutjar bloquejar la investigació.

L’any passat, els responsables de l’organització van ser acusats d’ordenar la destrucció de documents sobre els abusos. Mitjans de comunicació britànics van accedir a la còpia d’un edicte distribuït entre les comunitats de tot el Regne Unit pels responsables de l’organització, ordenant la destrucció de «totes les agendes i actes de les reunions dels ancians» i qualsevol prova «que es refereixi a individus en particular».