El millor amic de la dona maltractada

Un imponent guardaespatlles les 24 hores dels set dies de la setmana, però també un company que obliga a sortir de passeig i que empeny a conèixer altres persones. El gos ja és també el millor amic de prop d’una vintena de dones maltractades gràcies a un programa que impulsa la Fundació Escan. Aquest prinicpi d’any, 16 de les 39 dones assassinades a Espanya per la seva parella o exparella havien denunciat l’home que les va matar, segons les dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. L’última, dijous passat a la localitat lleonesa de La Virgen del Camino. L’objectiu és reduir al màxim aquesta xifra i, al mateix temps, donar a les víctimes un altre punt de suport per superar aquesta situació.

De moment els resultats són immillorables. Cap d’elles ha tornat a ser agredida i, a més, senten que han recuperat la seva vida. «La defensa és només una part de la teràpia. Elimina el pànic, perquè la por és veritat que no desapareix del tot, però també augmenta l’autoestima, millora el control de les emocions, afavoreix les relacions socials, sortir al carrer i tenir noves rutines. Fa que no es quedin a casa mortes de por», explica Enrique Cruz, coordinador del projecte d’aquesta associació, amb seu a San Javier (Múrcia).

POR

«Les dones ens diuen que tornen a tenir vida. Algunes no eren capaces d’estar a soles en un despatx amb un home i ara es passegen soles per la platja», incideix Cruz. Marisol Rojas, psicòloga especialitzada en violència masclista, explica que moltes de les dones maltractades «es limiten elles mateixes perquè tenen por» i que la presència del gos al seu costat els permet «sortir més protegides» i sentir reforçada la seva seguretat «a nivell emocional».

Rojas, que treballa al servei d’atenció a la dona de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, explica que en la seva experiència amb dones deprimides ha comprovat que tenir cura d’un gos els permet tenir una nova obligació i així «sortir del bucle d’abandonament» en què cauen. 

     LA FACTURA

Quan fa uns anys la família d’una dona agredida va arribar a la seu d’Escan buscant un gos que la protegís es van adonar que podien oferir-li molt més. «Vam començar a pensar com podríem posar en marxa aquest projecte multidisciplinari», recorda Fernando Soleto, president de l’associació. Ara, aquest programa inclou psicòlegs, psicoterapeutes, treballadors socials, un gabinet jurídic i els entrenadors dels gossos. El seu cost se situa entre els 3.000 i els 4.000 euros amb una durada de vuit anys.

Però la factura es pot arribar a rebaixar si es tanquen convenis amb les institucions i aquestes hi aporten recursos. L’estiu passat van firmar un conveni amb el govern regional de Múrcia i aquesta setmana han presentat el seu projecte a l’Institut Valencià de les Dones de la Generalitat, que n’estudia la implantació. «L’any passat ja vam comptar amb gossos en activitats terapèutiques per a menors i els resultats van ser satisfactoris. Tenim pensat incloure’ls també en les de les dones i estudiar aquesta classe de programes que combinen protecció i teràpia», explica María Such, responsable de l’institut. També a la Comunitat de Madrid ja hi ha alguna experiència similar.

El programa únicament es posa en marxa quan hi ha una sentència ferma contra un agressor i una ordre d’allunyament. A Espanya hi ha actives gairebé 168.000 ordres però no totes aquestes dones estarien preparades per tenir un gos d’aquest tipus. El primer pas és fer una avaluació per veure si la víctima té prou estabilitat emocional i la destresa per poder controlar l’animal. Un cop superats tots aquests filtres, comença un període d’adaptació d’uns tres mesos.

«Es tracta d’animals als quals es prepara prèviament i després es fa un treball de vinculació afectiva, seguidament d’obediència d’ordres i, finalment, de protecció», resumeix Soleto. Es treballa amb comandaments de protecció que només coneix cada dona i el gos ha de sortir sempre al carrer amb corretja i un morrió d’impacte. S’han de cobrir també els aspectes legals i evitar possibles mossegades. «La idea és que bloquegi i, si arriba el cas, pegui», apunta.

Notícies relacionades

Una parella a prova d'agressions

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Però fins ara no ha fet falta arribar fins aquí. «L’agressor acostuma a ser un perfil bastant covard així que l’efecte dissuasori és important però no es pot mesurar. No sabem quants atacs s’han deixat de produir perquè veiessin el gos, però són animals impressionants», confirma Soleto mentre acaricia un pastor belga malinois com els que ofereixen a les dones.

A Rojas li quadra la situació. «El maltractador es nodreix de la por, ho és amb les dones que pot. Ensuma quan pot exercir i quan no, per això intentem apoderar les dones perquè posin les seves normes i els seus límits», explica la psicòloga. Fins ara només dues d’aquesta vintena de dones que tenen un gos d’Escan al seu costat han viscut nous intents d’agressió. «Tot va sortir tal com estava previst. El gos va reaccionar a l’ordre, la dona va estendre la corretja i l’animal va crear una zona de protecció i se’n van anar», explica Soleto. I a seguir vivint.