Educació recula i ara planteja una revàlida d'ESO no obligatòria

Méndez de Vigo prepara un nou decret que rectifica l'aprovat el juliol passat

La Generalitat considera que la proposta és una "maniobra per despistar" que no corregeix la LOMCE

3
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Ni obligatòries, ni per a tots els alumnes. I, per descomptat, sense efectes acadèmics, com ja havia promès el president del Govern, Mariano Rajoy. El Ministeri d'Educació ha fet arribar als negociadors del PSOE en el pacte d'Estat educatiu un projecte que suposa una rectificació en tota regla del decret de revàlides de final d'ESO i de batxillerat aprovat el juliol passat.

D'entrada, la nova proposta ministerial, que té rang de "reial decret llei de mesures urgents", preveu que "la superació" d'aquests exàmens "no constituirà per a cap estudiant un requisit per a l'obtenció del títol". El problema és que no s'especifica fins quan es mantindrà aquesta mesura, que està demanant des de fa temps de manera unànime pràcticament tota la comunitat educativa, tret del PP. Segons Rajoy, serà fins que s'aconsegueixi un pacte d'Estat d'educació.

Els exàmens seran únicament sobre les matèries troncals de l'últim curs (quart en el cas d'ESO i segon en el de batxillerat), segons el document de treball, que serà presentat als consellers autonòmics d'Educació en la reunió de la Conferència Sectorial del 28 de novembre vinent. 

NO LES FARAN TOTS

En la secundària obligatòria, la prova tindrà caràcter mostral, és a dir, només es farà en alguns centres prèviament seleccionats i advertits sobre la qüestió. El nombre d'assignatures a examen passarà de les set previstes en el decret de juliol a sis; quatre seran les matèries obligatòries del curs (Geografia i Història, Llengua Castellana, Matemàtiques i Llengua Estrangera ) i les altres seran dues troncals d'opció a elecció de l'estudiant. A Catalunya, tambe s'hi sumarà la Llengua Catalana.

A batxillerat, els alumnes només s'examinaran de les assignatures de segon curs, igual que es feia fins ara en la selectivitat. La LOMCE preveia que s'avaluessin totes les matèries troncals de batxillerat, cosa que també incloïa les de primer curs. En aquest cas, les hauran de fer tots els estudiants que vulguin accedir a la universitat, ja que servirà per determinar les notes d'accés. Els continguts, però, els seguirà dictant el Govern central.

També les revàlides de batxillerat constaran de sis exàmens: quatre d'ells puntuaran sobre una nota màxima de 10, mentre que els altres dos serviran per apujar la nota fins a 14, encara que tots seran obligatoris. Segons ha explicat Segundo Píriz, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), l'acord assolit és "raonable" i encaixa amb el que estava demanant la CRUE. "Espero, vull i desitjo que la mesura acontenti les comunitats autònomes i les universitats", ha manifestat Píriz.

"Es tracta --ha argumentat per la seva banda el titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, després del Consell de Ministres-- d'un primer pas per arribar al consens en el pacte d'Estat d'educació". El ministre ha assenyalat que al desembre s'aprovarà la creació d'una subcomissió parlamentària (dins de la comissió d'Educació del Congrés), encarregada d'establir les bases per a un futur pacte d'Estat.

Notícies relacionades

Aquesta comissió es dóna un termini de sis mesos per fixar "unes línies bàsiques" sobre les quals començar a treballar.

MESURA DE MAQUILLATGE

Per la Generalitat, que insisteix que mantindrà les proves d'avaluació dels últims anys, les de competències bàsiques per a quart d'ESO i la selectivitat per al batxillerat i l'accés a la universitat, "la proposta del ministeri és una maniobra d'última hora que no modifica l'esperit de les revàlides i que només pretén despistar", ha dit Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives. El número dos de la Conselleria d'Ensenyament ha reiterat que "el que és fonamental és que es paralitzi la llei de forma absoluta" i ha lamentat que el Govern central ofereixi un decret que tan sols maquilla les revàlides, "mentre utilitza el seu dret de veto contra la votació del Congrés que l'obliga a suspendre el desplegament de la LOMCE".