Esquerra proposa que les institucions siguin "responsables" dels casos de pederàstia

Esquerra Republicana ha presentat aquest dijous a la Comissió d'Infància del Congrés dels Diputats una proposició no de llei per endarrerir la prescripció dels delictes d'abusos sexuals comesos contra menors.

A més d'allargar considerablement el temps que es deixa a les víctimes per presentar càrrecs, la proposició també contempla la creació d'una partida pressupostària per atendre les persones que han patit aquesta violència.

Inclou a més el compromís d'"impulsar les accions" necessàries perquè totes les organitzacions -"públiques i privades"- que treballen amb menors d'edat actuïn decididament per protegir-los de la violència sexual i, sobretot, "evitin l'encobriment" dels agressors.

La diputada d'Esquerra Ester Capella ha subratllat que a partir d'aquest segon punt "la idea" és treballar per prendre les mesures necessàries -i fins i tot introduir canvis al Codi Penal- que aclareixin que aquestes institucions (religioses, educatives, d'oci, esportives…) són "responsables" de tot el que els passi als menors que tenen a càrrec seu, i més fins i tot en el cas d'agressions “tan greus” que poden “marcar” les persones per a tota la vida.

EL MODEL ALEMANY

Actualment el Codi Penal, reformat per últim cop el 2015, deixa un marge de temps per denunciar aquests delictes que comença a comptar a partir dels 18 anys complerts per la víctima i s'allarga -en els casos de les agressions violentes i amb accés carnal per via vaginal, anal o bucal- fins a poc més dels 30 anys.

Al text presentat per la diputada Capella s'argumenta que estudis com "Prevalence of childhood sexual abuse and timing of disclosure in a representive simple of adults from Quebec", publicat al 'Canadian Journal of Psychiatry' el 2009, certifiquen que la majoria de les víctimes de maltractament sexual infantil triguen una mitjana de 21 anys a revelar els abusos que van patir.

Sobre aquesta premissa, que té en compte "la relació de dependència" que hi ha entre víctima i agressor o "el bloqueig psicològic" que provoquen aquests danys, la proposició demana que la finestra temporal que la víctima té per denunciar el seu agressor s'activi a partir que la primera hagi complert els 30 anys. Aquesta solució també ha sigut l'adoptada a Alemanya per conciliar l'accés a la justícia de les víctimes -perquè els deixa "perseguir el delicte quan s'adquireix consciència del que ha passat"- amb la finalitat "resocialitzadora" que mou la norma de la prescripció del delicte.

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Aquesta proposta neix d'un estudi impulsat pel conseller de Justícia, Carles Mundó, promogut arran del 'cas Maristes' destapat per aquest diari, a través del qual s'ha constatat que la immensa majoria de les 40 denúncies presentades per exalumnes contra 12 docents s'han hagut d'arxivar per la prescripció dels delictes comesos pels ensenyants en la dècada dels anys 70, 80, 90 i 2000. 

Al text entregat aquest matí, la formació política recorda que aquests delictes són els que causen més "alarma social". Perquè els pateixen persones vulnerables i perquè actualment la llei està afavorint una percepció generalitzada d'"impunitat" per part dels agressors a causa, precisament, de la prescripció dels seus delictes.