Eduardo Donato: "Els meus porcs es banyen en aigua de font"

De construtor a Tarragona a productor del 'pernil més car del món' (certificat pel Guinness) a Huelva.

3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Eduardo Donato era un constructor de Tarragona fins que un bon dia del 1989 es va afartar de l’embolic urbà i va buscar el paradís. ¿Se’n va anar al Carib? No, a la serra d’Aracena (Huelva). Allà va recuperar l’oxigen i una espècie de porc en perill d’extinció, el Manchado de Jabugo. Dijous li van entregar el premi Guinness al «pernil més car del món» a la fira Biocultura. A 3.200 euros la peça.

–A Tarragona tot anava perfecte. Restaurava edificis del segle XV i XVI, com el palau de la Diputació. Però un company de professió va morir de càncer i un altre, d’infart. Vaig veure que jo anava pel mateix camí. A més, la meva ciutat, que era preciosa, s’havia desfigurat amb la petroquímica i les dues centrals nuclears a 25 quilòmetres. Una retirada a temps era una victòria.

Se’n va anar a la recerca de l’edènVaig vendre l’empresa, vaig agafar el cotxe i vaig recórrer la costa mediterrània, pam a pam. La recerca va durar un any i mig i 40.000 quilòmetres. Al final el vaig trobar a la cara sud de la serra d’Aracena, a l’entorn de Jabugo. Reunia tots els requisits: molta vegetació, biodiversitat, pluviometria adequada, aigües de font, la menor contaminació. Em vaig quedar la Dehesa Maladúa, la primera de les 30 que vaig visitar.

¿Què va fer llavorsVaig estar cinc anys sense fer res més que observar la naturalesa. Quan vaig estar bé, vaig pensar: «Potser que féssim alguna cosa». La devesa estava poblada d’alzines i roures. ¿I qui aprofita millor les glans?

¿Sabia res sobre porcsNomés coneixia el porc al plat. El 1996 vaig posar la devesa en producció ecològica i vaig començar amb quatre porcs negres. L’únic que volia era asseure’m a la porta i veure’ls passejar, però al camp el preu el posa el comprador i no ho podia consentir. Sense voler, vaig tornar a ser empresari.

No es va aturar sent un simple productor. El 2005 em vaig assabentar que hi havia un porc ibèric pur en perill d’extinció, el Manchado de Jabugo. La Diputació de Huelva n’havia guardat uns quants per posar-los a disposició dels ramaders per un preu simbòlic. Ningú els volia perquè són de creixement lent, les ventrades són petites i a alguns exemplars els surt la peülla blanca. Per a mi eren avantatges. No aspirava a guanyar diners. Avui en tenim 12, que fan dues cries a l’any.

3.200 euros la pota. ¿Els canta cançons de bressol? ¿Els fa massatgesEn realitat surt a uns 500 euros el quilo. Els meus porcs respiren aire pur, mengen aliments purs, es banyen en aigua de font i es desparasiten rebolcant-se en argila natural. Mamen fins que la mare no té llet, cosa que evita punxar-los. Estan tot l’any en llibertat. Cada dia fan una mitjana de 14 quilòmetres. Són atletes a temps complet.

Llàstima que el seu destí sigui l’escorxador. Com a mostra de gratitud per haver-los permès ser feliços, ens entreguen la seva vida. Els demanem permís per anar a l’escorxador (aquest any un no ho ha volgut fer, es va escapar tres vegades i l’hem deixat per al que ve) i els sacrifiquem amb ozó. Els pernils passen tres anys de criança i entre quatre i set anys al celler.

Notícies relacionades

"Menja de déus", segons Bigas LunaReuneix tots els requisits per ser el millor pernil del món. No ho dic jo, sinó 10 tastadors professionals de la Universitat de Còrdova i els 45.000 visitants de la fira de Nuremberg que el van votar entre 2.300 productes de 130 països.

¿Els sembla bé als de Jabugo que un català faci un pernil imbatible? Jo em sento bé entre aquesta gent. Un et convida a 'migas', un altre et regala enciams de l’horta... Estic en pau i harmonia amb mi i amb la naturalesa.