Vinyetes de la història gitana

Daniel Díaz Heredia és gitano. Quan era petit li van inculcar la idea que ell no era igual que els seus companys de classe. «Al col·legi jo sempre vaig ser l’Heredia, no per part dels meus companys, sinó per part dels meus professors, que em deien així en to despectiu», explica. Aquest tracte discriminatori va començar a pàrvuls i va durar fins a vuitè d’EGB, però aquells prejudicis no van aconseguir fer-lo avergonyir dels seus orígens. El Dani, ara, treballa com a mediador sociocultural i dóna classes de reforç a nens gitanos a Sabadell. Conscient de la importància de l’educació, ha il·lustrat un còmic en què explica la història del poble gitano ara que es compleixen 600 anys de la seva arribada a Catalunya des de Perpinyà.

    Un poble dins d’un país és una historieta destinada als alumnes de primer cicle de l’ESO, en què han col·laborat l’Ajuntament de Sabadell i l’Associació Gitana d’aquest municipi. La idea és que, a la classe d’història, es dediqui un apartat a explicar els esdeveniments d’aquest poble des que va entrar per primera vegada a la Península el 1415. La prova pilot es farà a partir de dimarts que ve als instituts de Sabadell, però l’objectiu és que arribi a alumnes de tot Catalunya.

    «Som més de 100.000 gitanos a Catalunya», afirma el president de l’Associació Gitana de Sabadell, Manuel López Heredia, «i no pot ser que en una societat tan multicultural com aquesta es perpetuï el desconeixement sobre el nostre poble». El Tío Manuel, com li diuen familiars i amics, és l’alma mater d’aquest projecte. 

ladillof sdfs dfsd fsd fsd

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Ell i la seva filla Sandra van escriure el text, però alumnes gitanos de l’Institut Jonqueres el van maquetar i el van traduir al català. «Sempre ens hem queixat que ens van prohibir el romanó, la nostra llengua, i no caurem en el mateix error amb el català», explica mentre acaricia orgullós la coberta del còmic, «som a Catalunya, hem d’adaptar-nos, i tots els nens han de parlar el català perfectament».

    El Tío Manuel és una autoritat respectada dins del col·lectiu gitano. Va ser el primer president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Fa més de 40 anys que lluita pels drets del seu poble i encara recorda com la Guàrdia Civil rapava els gitanos i els prenia els carnets d’identitat a la seva Granada natal. «I encara que moltes coses han canviat», reconeix, «el diccionari de la Real Academia Española ens segueix definint com a trapaceros, és a dir, dolents, enganyosos i falsos», lamenta.