Un vídeo mostra l'última gresca de l'autor del crim masclista de Premià

"La faré grossa", va dir en un bar hores abans de fer saltar pels aires el domicili familiar

Vídeo de l’última gresca de l’autor del crim masclista de Premià. / periodico

2
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / BARCELONA

Va viure el 17 de setembre com si no existís demà. Aquell dissabte el Barça jugava contra el Leganés molt d'hora, a l'hora del vermut. Chema, l'home que segons els Mossos d'Esquadra va provocar l'explosió de Premià de Mar per matar la seva parella, va anar al bar El Celler de la localitat del maresme per veure el partit. Allà es va prendre quatre o cinc cerveses i es va menjar un entrepà de truita. Va marxar poc després que finalitzés el matx de l'equip de Luis Enrique, que va vèncer a domicili i sense problemes 1-5.

En aquest establiment en parlen bé. Asseguren que era un "bon paio" que bevia "bastant" però que sempre pagava el compte. No parlen tan bé de Chema (que va morir dues setmanes després de la deflagració com a conseqüència de les ferides rebudes) al Deportivo, un altre bar, en què la propietària li va prohibir l'entrada fa quatre anys perquè va armar alguna bronca.

GRESCA ALS VOLTANTS

Chema no es va allunyar gaire al llarg d'aquell dissabte de la residència en què vivia amb la seva parella, María José. Es va moure pels bars més pròxims al domicili. Després de veure el partit a El Celler, la gresca va seguir a El Raconet, un altre local que freqüentava. 

Cap a les deu de la nit, l'home havia begut molt. Un client d'El Raconet va gravar un vídeo amb el telèfon mòbil en què apareix visiblement ebri ballant en solitari mentre altres parroquians li llancen algun crit de conyeta de "¡vinga, Chema!". El vídeo va saltar d'un telèfon a un altre via Whatsapp durant els dies posteriors a la tragèdia. 

L'AVÍS

En aquesta gravació, Chema somriu, es mou amb poca coordinació i sembla molt lluny d'estar a punt de fer res com el que es disposava a fer. Un testimoni de l'escena va explicar a aquest diari que Chema es va acomiadar d'un client amb aquestes paraules: "Aquesta abraçada que et faig serà l'última, la faré grossa". El client li va demanar que es prengués les coses amb calma perquè tenia "una dona que valia molt" a casa. Chema li va respondre: "Les coses no són el que semblen de portes endins".

Notícies relacionades

El mateix testimoni es va afanyar a remarcar que ningú al bar va donar cap importància a aquelles paraules de Chema. No obstant, al despertar-se l'endemà i descobrir que María José havia mort en una violenta explosió en què l'home havia resultat greument ferit, la cosa va canviar.

Aquest client es va dirigir als Mossos d’Esquadra per posar en coneixement seu l'última conversa que va mantenir. Va ser un dels que van alertar els investigadors des del primer instant que darrere de la deflagració aparentment accidental s'hi podia amagar el compliment de l'amenaça de Chema, que potser va tenir clar des que es va despertar aquell dissabte que començava la seva última nit.