Les ciutats europees posen límit al cotxe

Abans de viatjar per Europa en automòbil «és necessari informar-se de les limitacions que moltes ciutats» ja apliquen al trànsit rodat per motius mediambientals, com recorda la Comissió Europea a la seva web sobre regulació dels accessos urbans. En cas contrari, afegeix, es corre el risc de no poder arribar fins al lloc desitjat. Ni tan sols pagant.

Actualment, més de 220 ciutats europees han delimitat zones de baixa emissió on l’accés dels no residents està prohibit o només s’hi permet circular els vehicles amb menys emissions de partícules contaminants, com succeeix a Atenes, París, Oslo, Estocolm, Hèlsinki, Londres, Viena, Budapest, Lisboa, Bucarest o Dublín, entre altres capitals. 

En alguns casos s’han establert peatges per circular pel casc urbà. Per regla general, ni els autobusos ni els camions de més de 3,5 tones hi poden entrar. Barcelona figura també a la llista europea gràcies a la recent implantació de la superilla del Poblenou, mentre que Madrid disposa d’una zona únicament per a veïns al centre històric.

SISTEMA D’ETIQUETES / Perquè tot plegat sigui possible, en molts casos s’ha hagut d’establir un sistema d’etiquetes identificatives als vehicles, com s’ha generalitzat en països com Alemanya, Suècia o Itàlia. Més rarament, també s’estan utilitzant lectors de matrícules. Quan es tracti d’un vehicle estranger, el més habitual és haver de comprar l’etiqueta en un lloc autoritzat o sol·licitar-la per internet. I, en cas d’infringir la norma, les multes no són precisament testimonials, sinó que acostumen a situar-se per sobre dels 60 euros.

Les zones de baixa emissió –conegudes generalment amb les sigles angleses LEZ, tot i que el nom varia segons el país– «acostumen a ser la mesura més eficaç per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats», manté la Comissió Europea, perquè s’ha confirmat empíricament que redueixen els tres principals contaminants urbans: partícules fines (PM), òxids de nitrogen (NOx) i ozó troposfèric. «Les avaluacions han demostrat els efectes positius en la qualitat de l’aire», insisteix. 

La contaminació és responsable d’unes 310.000 morts prematures anuals a Europa i té un cost sanitari d’entre 427.000 i 790.000 milions d’euros, segons estimacions publicades per l’Agència Europea de Medi Ambient. 

BERLÍN APARCA EL VEHICLE PRIVAT

Alemanya és probablement el país europeu més conscienciat sobre la necessitat d’una transició energètica verda. Com a reflex d’aquesta preocupació ecològica i de les regulacions impulsades per la Unió Europea (UE) el 2006, el Govern va impulsar una llei anticontaminació que incloïa la creació d’espais verds urbans. Grans ciutats com Berlín van ser pioneres a l’hora de seleccionar zones tradicionalment congestionades pel trànsit i transformar-les prohibint-hi la circulació d’aquells cotxes amb nivells de contaminació més elevats.

El 2008, la capital va posar en marxa aquest projecte amb un sistema d’adhesius basat en la normativa europea per a vehicles dièsel. Els de color verd són els que indiquen que el vehicle té unes emissions contaminants baixes i que, per tant, té dret a la lliure circulació per aquell espai restringit. Els cotxes marcats pel groc o el vermell, més contaminants en diferents graus, només poden circular fora d’aquesta zona de descongestió. Els tres adhesius van associades al número de llicència del cotxe i no respectar-los comporta sancions econòmiques. Els vehicles de gasolina o dièsel que no tinguin convertidors catalítics, un component del motor que redueix les emissions, queden fora d’aquest sistema.

A Berlín, la zona de protecció verda se situa just al centre, en els aproximadament 88 quilòmetres quadrats delimitats per la línia de tren circular coneguda com a Ringbahn. En aquesta àrea, que comprèn els cèntrics barris de Mitte, Friedrichshain-Krezberg i part de Pankow, Neukölln, Treptow, Tempelhof i Charlottenburg, hi viuen al voltant d’un milió de persones, gairebé un terç de la població.

Malgrat la seva ambició, aquesta norma compta amb petites excepcions. Així, els vehicles professionals, ambulàncies i militars estan exempts de l’obligació. Aquest gest tan senzill ha permès a la ciutat modernitzar els vehicles, reduir el nombre dels que tenen més emissions, conscienciar els seus ciutadans i apostar pel transport públic com a mitjà més sostenible. 

MILLOR NIVELL DE VIDA / La salut i el nivell de vida s’han vist recompensats per aquesta mesura. Segons dades del govern de Berlín, el 2012 ja havia pogut reduir més d’un 50% les emissions de partícules de dièsel i un 20% les d’òxid nitrós (NO2), components químics directament relacionats amb malalties cardiovasculars.

Tot això ha fet que Berlín sigui una ciutat molt més respirable que Barcelona. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la qualitat de l’aire a la ciutat comtal és de 33,05 mentre que la de Berlín és de 62,5 sobre 100 i el nivell de contaminació és de 66,95 davant els 37,5 de Barcelona. CARLES PLANA BOU

PARÍS, UNA POLÍTICA PRIORITÀRIA

L’alcaldessa de París, la socialista Anne Hidalgo, ha convertit la batalla contra la pol·lució causada pel trànsit rodat en un dels principals eixos de la seva política, sense que li importin les crítiques que li plouen tant des de l’oposició municipal com des d’alguns col·lectius, com els taxistes o les empreses de repartiment, que es queixen de la dificultat creixent a l’hora de moure’s per la capital.

L’1 de juliol passat va entrar en vigor la normativa que impedeix als automòbils matriculats abans del 1997 circular de dilluns a divendres entre les vuit del matí i les vuit del vespre, cosa que representa un 9% del parc automobilístic privat. Aquella mateixa data va veure la llum la vinyeta que classifica els vehicles en funció del seu nivell d’emissions, un distintiu que assigna el Ministeri d’Ecologia per mediació de les administracions locals i regionals.

El departament dirigit per Ségolène Royal estableix sis categories ordenades per colors, que van des de l’adhesiu verd per als cotxes elèctrics i d’hidrogen fins al gris dels dièsel matriculats entre els anys 1997 i 2000. La mesura també afecta les motocicletes, els camions i els autobusos.

TRANSPORT PÚBLIC / Aquest pla antipol·lució també preveu mesures per incentivar l’ús del transport públic, amb ajudes de fins a 400 euros per a l’abonament de transports en el cas d’aquells conductors que tenen un cotxe vell, o per comprar una bicicleta elèctrica.

En realitat, el distintiu és voluntari però es converteix en una cosa obligatòria si es vol circular per París. A la capital francesa, per poder transitar dins les anomenades Zones de circulació restringida –i quan es detecten pics preocupants de contaminació–, els vehicles han de portar ben visible al parabrisa el famós adhesiu. Si no, en cas d’infracció, els seus propietaris s’arrisquen al fet que els imposin una multa amb una quantitat que oscil·la entre els 45 i els 180 euros. El certificat es pot sol·licitar i pagar on line, costa 4,50 euros i s’envia per correu postal.

A les restriccions, que van entrar  en vigor l’estiu passat, Hidalgo hi acaba d’afegir una nova prohibició que ha molestat els conductors, tot i que més de la meitat dels parisencs, sobretot els que viuen al centre, l’aplaudeixen. Es tracta d’una de les seves principals i més polèmiques promeses electorals: tancar al trànsit els molls de la ribera dreta del Sena entre el túnel de les Tulleries i el port de l’Arsenal.

A més, l’ajuntament ha ampliat el perímetre de les restriccions en la celebració del Dia sense Cotxes i ha convertit la gran avinguda dels Camps Elisis en una zona de vianants cada primer diumenge de mes. El 2020, l’alcaldessa vol estendre el veto a tots els motors dièsel. EVA CANTÓN

ROMA, ZONES DE TRÀNSIT LIMITAT

A Itàlia no hi ha una normativa nacional sobre les mesures a prendre per combatre la contaminació produïda pels vehicles, i per això cada municipi pren les decisions que considera més oportunes. D’acord amb les dades europees, facilitades per Earth Germania i European Environmental Bureau (EEB), relatives a la lluita contra la pol·lució a 17 capitals europees, Milà i Roma ocupen els últims llocs de la classificació. Són des de fa anys les ciutats més contaminades. L’Agència Europea per al Medi Ambient calcula que cada any moren a Itàlia de forma prematura 84.400 persones per aquest motiu.

Amb l’inici del segle XXI, es va intentar fer un control obligatori de les emissions de cada vehicle, independentment de l’any de matriculació i el lloc de residència, que havia de passar una revisió específica, diferent de la ITV, cada dos anys. A partir del 2012, la ITV i el control d’emissions s’efectuen conjuntament i qui no els supera tots dos no pot circular fins que no hagi arreglat el vehicle.

No obstant, la mesura, experimentada durant uns dos anys, no va resultar suficient, i per aquest motiu les ciutats van afegir unes estacions al carrer de control de contaminants, que són poc més d’una dotzena a Milà i Roma, les capitals més afectades pel fenomen.

Quan una sola d’aquestes estacions supera per més de tres dies els límits europeus d’emissions, s’apliquen una sèrie successiva de restriccions i, si la contaminació no disminueix, les mesures sobre el trànsit motoritzat es tornen cada vegada més dràstiques, com el bloqueig total del trànsit i, a l’hivern, el límit a 18 graus de les calefaccions.

Aquestes mesures s’emmarquen i s’apliquen dins d’una espècie de divisió de les ciutats en el que s’anomena «zona de trànsit limitat» (ZTL) i que es podria definir com a «zona vermella» (els centres històrics). Més enllà, hi sol haver una «zona verda», més àmplia, que inclou la part més central del casc urbà i que pot tenir un radi de fins a cinc quilòmetres. El perímetre de la zona està senyalitzat amb cartells.

EL PREU DE LES AUTORITZACIONS / A Roma, l’autorització ZTL es dóna als residents amb el pagament previ d’entre 94 i 125 euros, excepte al centre històric, on la taxa ascendeix fins a 222 euros. També es concedeix als que exerceixen alguna activitat a la zona restringida. Els cotxes híbrids, de gas o elèctrics paguen menys.

Malgrat aquest rosari de mesures, les ciutats no sempre arriben a domar la contaminació. L’informe de Legambiente del 2015 especifica que Milà va superar durant 97 dies els valors màxims de partícules. A Roma, set de les 13 centraletes de control van assenyalar que hi va haver 35 dies amb excés de contaminació ambiental. ROSSEND DOMÈNECH

LONDRES PLANEJA MÉS RESTRICCIONS

La Zona d’Emissió Reduïda (LEZ, segons les sigles en anglès) va començar a funcionar a Londres a principis del 2008, set dies a la setmana, i des d’aleshores s’ha anat actualitzant i fent-ne més estricta la normativa, fins a l’última revisió el 2012. Són àrees on estan prohibits els vehicles més contaminants o han de pagar un fort peatge per poder-hi entrar. L’objectiu és reduir les emissions més perilloses, com són les partícules provinents dels tubs d’escapament.

La LEZ cobreix la major part de l’àrea metropolitana de Londres. Camions, autobusos, autocars i altres vehicles pesants, igual que furgonetes grans, minibusos i altres vehicles dièsel amb un pes superior als 1.250 quilos, han de complir amb la normativa europea en matèria de partícules, la normativa d’emissions Euro IV.

MULTES DE 500 I 1.000 LLIURES / Els vehicles han d’estar registrats al Transport for London, l’organisme que regula tot el transport a la capital britànica. Els que circulin per l’àrea metropolita de Londres sense complir la normativa o sense registrar els vehicles hauran de pagar una taxa diària d’entre 100  i 200 lliures, depenent del tipus de vehicle o, si no ho fan, poden ser sancionats amb multes que oscil·len entre 500 i 1.000 lliures.

Ni la zona d’emissió reduïda, ni un altre peatge per entrar al centre de la ciutat –l’anomenada Congestion Charge– han acabat amb els embussos diaris que col·lapsen Londres. La ciutat té uns índexs de contaminació que superen els estàndards marcats per la Unió Europea. Per aquest motiu, el nou alcalde de la capital, Sadiq Khan, s’ha posat com a objectiu prioritari rebaixar el nivell de pol·lució.

Entre els seus plans hi ha la creació d’una Zona Ultra Reduïda d’Emissió (ULEZ), que començaria a funcionar al centre de la ciutat el 2019, per a camions, busos i autocars. També proposa a partir de l’octubre de l’any que ve una càrrega addicional de 10 lliures per als vehicles més contaminants.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Khan, que pateix asma, considera que «l’aire tòxic de la ciutat és una emergència sanitària que requereix una acció dràstica, inclosa la d’introduir de càrregues econòmiques als vehicles vells contaminants i l’expansió de la ULEZ».

S’estima que la contaminació provocada pel trànsit causa més de 9.000 morts a la capital. Un dels carrers més populars, Oxford Street, és també un dels que més s’ha d’evitar. La famosa via comercial, permanentment congestionada, és la més contaminada de la ciutat. Khan vol convertir-la en un carrer de vianants el 2020. No obstant, el propòsit sembla impossible perquè un gran nombre d’autobusos utilitzen aquesta artèria i haurien de desviar el seu itinerari. BEGOÑA ARCE