Referèndums per a quasi tot

Les consultes populars s'estenen per Espanya amb baixa participació i obstacles logístics

Les votacions s'enfronten a restriccions legals que el Govern utilitza per prohibir-les sempre que pot

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

Els sevillans acaben de decidir per votació popular que la Feria de Abril duri més dies. Encara que és la que més ha aparegut als mitjans de comunicació, la de la capital andalusa no és ni de bon tros l'única consulta popular que està en marxa. Mentre la reedició del referèndum independentista monopolitza el debat públic, molts ajuntaments, la majoria encapçalats per les confluències de Podem, comencen a materialitzar les seves promeses de participació organitzant votacions ciutadanes que de moment, això sí, han arrencat amb problemes: baixa participació i molts obstacles legals i logístics.

Es calcula que per la Feria de Abril passen cada any un milió de visitants i no hi ha gairebé cap sevillà que no s'acosti a alguna caseta. No obstant en la votació sobre la seva durada hi han participat tan sols 46.659 persones, un 6,9% dels que tenien dret a votMadrid ha hagut de rebaixar del 2% a l'1% el llindar de firmes exigides perquè una proposta es voti perquè cap ho podia aconseguir i en les votacions de València per escollir 100 projectes d'inversió tan sols van participar-hi el 0,9% dels veïns.

¿Desinterès? ¿Falta de costum? Pablo Soto, el regidor que pilota la delegació de Participació a l'Ajuntament de Madrid, creu que s'ha de tenir paciència. “Ens agradaria que la participació fos més alta però estem passant d'un model on un govern ho decideix tot sense consultar amb ningú a un altre en què la ciutadania participa constantment en els pressupostos de manera directa i en diversos referèndums a l'any. No és un canvi que es pugui fer en deu mesos”, adverteix.

Tampoc creu que “en tot hagi de participar tothom”. A Suïssa, el model participatiu en què s'ha inspirat l'equip de l'alcaldessa Manuela Carmena, moltes consultes no arriben a més del 15% de participació i "no per això perden legitimitat", argumenta, encara que admet que les que conciten més interès arriben a mobilitzar el 70% de l'electorat. 

DEBAT CONTAMINAT PER LA CONSULTA CATALANA

El suport públic que brinda l'Estat helvètic a la participació és enorme. Allà, una vegada s'aconsegueixen les 10.000 primeres firmes, l'Administració finança la campanya amb 10.000 francs. Hi ha debats a la televisió nacional, s'obren els col·legis electorals en diumenge, s'envien cartes que inclouen tota la informació sobre qui van plantejar la iniciativa, la posició del Parlament sobre la qüestió i quines organitzacions subscriuen el “sí” i quins el “no”.

Aquí la situació és la contrària. “La paraula referèndum està ‘toxificada’ per la pugna per la consulta catalana. Tot el sistema legal està dissenyat perquè no es produeixin”, lamenta Soto, que explica com els ajuntaments han optat per la figures legals de “procés participatiu” “consulta ciutadana” o “votació popular” per tirar endavant. La mateixa via d'escapament que la Generalitat va usar per al 9-N però que el Tribunal Constitucional va rebutjar.

Notícies relacionades

Aquest tipus de processos no poden ser vinculants jurídicament encara que la majoria d'ajuntaments s'han compromès políticament a acatar els resultats. La desregulació comporta que cadascun apliqui una fórmula diferent per al vot, la majoria per la via d'internet, cosa que provoca fraus com el de Saragossa, on des de la mateixa IP es van enviar centenars de sufragis. A Sant Sebastià la Delegació del Govern ha aconseguit impedir la celebració de la consulta sobre els toros que planejava el seu alcalde.

ALT COST

Encara que la ‘referendumfòbia’ del Govern no existís no seria tampoc fàcil aplicar a Espanya el model suís. La democràcia és cara i no és qüestió d'invertir en les consultes més diners que en els projectes sotmesos a votació. Els helvètics gasten uns 8 euros per vot. “Aquí hem de fer-ho amb cent vegades menys”, afirma Soto, que recorda que per als seus primers referèndums hauran de gastar-se 20.000 euros en urnes perquè ni d'això disposen.