PSICOLOGIA CLÍNICA

Realitat virtual per tractar la bulímia i l'anorèxia

Investigadors de la Universitat de Barcelona fan servir simulacions per abordar fòbies i trastorns

icoy35636417 realidad virtual160923164254

icoy35636417 realidad virtual160923164254 / JOAN PUIG

1
Es llegeix en minuts
Carmen Jané
Carmen Jané

Redactora

Especialista en Periodista especialitzada en tecnologia, continguts digitals i elearning. Escric des de Última Hora.

ver +

Un grup d’investigadors de Psicopatologia de la Universitat de Barcelona fa servir la realitat virtual per tractar pacients amb bulímia nerviosa i altres trastorns alimentaris, com l’anorèxia, de la mateixa manera que abans es tractaven altres fòbies: creant una situació virtual controlada. «Podem exposar les persones a situacions molt controlades sense el risc que alguna cosa surti malament», explica Marta Ferrer, investigadora i professora de Psicopatologia de la Universitat de Barcelona. «El tractament habitual en el cas de les fòbies passa sempre per exposar al pacient allò que tem. Si puges un pacient a un avió amb la promesa que serà un vol tranquil, i aquell dia hi ha turbulències, l’experiència pot ser terrible. Amb realitat virtual, tot això ho controles», afegeix. 

En el cas de la bulímia nerviosa, en què el pacient tendeix a ingerir molta quantitat d’un aliment, «recreem un menjar i posem el pacient en situació que està menjant però que s’ha de resistir amb les quantitats. Podem simular que va al restaurant i que els seus companys de taula elogien la pizza que s’estan menjant. O que són en una cuina o una cafeteria. I veure com reacciona, què li produeix angoixa o com interpreta el que fa. I ho podem anar graduant», assenyala.

Notícies relacionades

L’aliment no existeix, i per tant tampoc hi ha el risc que se l’acabi menjant només per no tirar-lo. «Es tracta que s’habituïn a tenir l’aliment al davant sense deixar-se anar, que aprenguin a moderar-se. I en anorèxia es treballa sobre la imatge corporal, sobre com es veuen ells i com són en realitat per treballar les distorsions, perquè la màquina ofereix mesures reals, no et diu que et veu més prima», assenyala.

Els investigadors han desenvolupat els seus propis programes que els serveixen per estudiar els pacients en diversos hospitals. Actualment apliquen el tractament a alguns pacients en hospitals com el Clínic de Barcelona, Sant Joan de Déu i Bellvitge. «Necessitem més investigació, però per al pacient és més acceptable, fins i tot perquè no es mostra en públic».