Els científics denuncien el desinterès de governs i farmacèutiques per la recerca en Alzheimer

En un mal, de moment sense cura, com la demència de l’Alzheimer, la prioritat dels neuròlegs és el diagnòstic precoç que permeti actuacions preventives per millorar el seu curs. Frenar-lo només serà possible, però, quan existeixi una teràpia eficaç, i per això és imprescindible que governs i indústria inverteixin de forma suficient en aquesta recerca, cosa que, adverteixen els especialistes, ara no passa.

Mentre la investigació sobre el tractament o la prevenció de l’Alzheimer no marqui un horitzó de fundades esperances, serà difícil que hi hagi interès a invertir en la recerca de solució per a una malaltia tan greu i prevalent. Aquesta és l’opinió dels que en aquests moments lideren aquesta investigació a Catalunya i a la resta d’Espanya, els neuròlegs José Luis Molinuevo, a l’Hospital Clínic, i Rafael Blesa, al de Sant Pau, de Barcelona. Tots dos consideren «vergonyós i lamentable» que la sanitat espanyola no compti amb un pla nacional sobre aquesta greu demència, com sí que passa a la majoria de països de l’entorn europeu i nord-americà. I coincideixen a destacar l’esquifida dotació amb què compten els equips científics catalans que emprenen estudis clínics centrats en l’Alzheimer.

La proporció de beques que reben els investigadors sobre el càncer és de 100 sobre 10 si la comparem amb les rebudes pels que estudien l’Alzheimer –diu Blesa–. La inversió en el càncer, [mètodes diagnòstics o nous fàrmacs] proporciona un retorn econòmic altíssim. Cada novetat oncològica és recollida amb gran interès per la indústria farmacèutica o tecnològica, ja que en poden fixar preus elevadíssims assumits pels governs. L’Alzheimer no genera cap prioritat, ja que encara no genera retorn de benefici».

«La investigació està del tot infrafinançada a Espanya, en especial si es compara amb països amb els quals ens hauríem d’equiparar, com el Regne Unit, per exemple», afegeix Molinuevo. «La millor notícia científica sobre l’Alzheimer el 2016 va ser l’anunci del Congrés dels EUA de destinar 1.200 milions de dòlars a investigar la demència el 2016 i el 2017», emfatitza Blesa.

DESATENCIÓ POLÍTICA

Notícies relacionades

Els científics aspiren a prevenir l'Alzheimer abans de 10 anys

"Vaig renunciar a mi mateixa, em vaig abandonar, em vaig aïllar"

La situació, destaquen, contrasta amb les alarmes que polítics responsables de l’assistència sanitària expressen a l’arribar el Dia Mundial de l’Alzheimer. «Lamenten l’esforç de les famílies i adverteixen de la progressió demogràfica del mal, però no hi inverteixen ni s’encarreguen que qui té possibilitats de fer-ho se n’ocupi», indica un neuròleg barceloní centrat en l’Alzheimer. «Només es bolcaran en la demència –afegeix– quan la seva detecció precoç o tractament comencin a ser rendibles. Però això només serà possible si prèviament, ara, s’inverteix en aquesta recerca.

Encara que està comprovat que 15 o 20 anys abans que es manifestin els símptomes el cervell dels futurs malalts comença a acumular plaques de la proteïna amiloide que anirà destruint les seves neurones, és molt difícil preveure quantes d’aquestes persones acabaran patint el mal. «No tots els que tenen amiloide pateixen Alzheimer, encara que acumular-ne és un factor de risc evident», avisa Blesa. A la inversa, està demostrat que el cervell dels que emmalalteixen acumula plaques d’amiloide, i de la proteïna TAU que es genera a l’interior de les neurones poc abans que apareguin els símptomes.