"Els companys del Dani ja sabien que era un noi"

David Tello fa xerrades en centres educatius per fomentar l'acceptació i integració dels menors 'trans' com el seu fill

abertran35321234 riera de gai   tarragon s  29 08 2016      repor transexuale160908093648

abertran35321234 riera de gai tarragon s 29 08 2016 repor transexuale160908093648 / Tjerk van der Meulen

2
Es llegeix en minuts
MARIA IGLESIAS / BARCELONA

David Tellopresident de la delegació catalana de l'associació Chrysallis, va ser un dels pares de menors ‘trans’ que van col·laborar activament en l'elaboració del nou protocol d'Ensenyament. “És un pas molt important, del qual molts nens podran beneficiar-se i que servirà per aconseguir més visibilitat dels nens transsexuals, fomentar la seva integració i facilitar l'acceptació de si mateixos", diu.

Aquest pare recorda la felicitat del seu fill Dani quan, fa dos anys, li van tallar els cabells i es va poder vestir com ell se sentia còmode. “Sort que m'heu entès”, els va dir en aquell moment.

Des de ben petit, Dani donava signes de la seva diversitat de gènere. Parlava en masculí, es negava a utilitzar els banys del col·legi i rebutjava portar roba femenina. A la mínima ocasió, es vestia de superheroi o futbolista. Però ni David ni la seva dona entenien què era el que el petit intentava transmetre'ls fins que els va assegurar: “Els metges s'han equivocat: jo sóc un nen”.

LLIÇÓ DE VIDA

“Vam anar a una pediatra i ho va veure clar: teníem un fill transsexual però ni la doctora sabia com ajudar-nos”, explica David, i afegeix que hi havia -i encara hi ha- una gran desinformació sobre els menors transgènere.

La família Tello va contactar immediatament amb Chrysallis, els únics que van poder oferir-los suport i assessorament. “Va ser un moment dur”, recorda. “Trenca les expectatives que t'havies fet com a pare però hem d'acompanyar i ajudar els nostres fills a ser feliços”, afegeix. “Alguns creuen que, al ser tan petits, no tenen clara la seva identitat de gènere, però no és així. El meu fill em va donar una lliçó de vida”, declara.

FORMAR ELS PROFESSORS

Quan van exposar el seu cas al col·legi, el professorat es va mostrar empàtic i no hi va haver cap problema dins del centre. “Els seus companys ens deien que ells ja sabien que el Dani era un noi”, assegura David, cosa que va fer el trànsit molt més fàcil.

No obstant, el David insisteix que encara és necessari formar els treballadors dels centres educatius. També considera important explicar la transsexualitat a tot l'alumnat com a part de la diversitat entre les persones per fomentar conductes més tolerants i evitar possibles casos de discriminació a les aules.

Ell mateix dedica part del seu temps a anar a centres escolars per fer xerrades. “Són moltes les escoles que ens demanen ajuda, a vegades perquè tenen un alumne en aquestes circumstàncies i d'altres perquè els interessa”.

PARES CORATGE

Notícies relacionades

“Som la primera generació de familiars de menors transsexuals completament oberta. Ens toca trencar amb tots els tòpics estigmes”, explica el David sobre la lluita d'aquests pares per defensar els drets i la dignitat dels seus fills en tots els àmbits i assegurar així l'estabilitat emocional i el correcte desenvolupament d'aquests nens.

El Dani, que ara té nou anys, ja té la seva targeta sanitària amb el nom nou i, recentment, el seu DNI.