Bandera verda a la platja, perill per a la tercera edat

Quinze persones han mort ofegades aquest estiu a les platges catalanes, les tres últimes entre diumenge i dimecres passat, segons les dades facilitades per Protecció Civil. Una xifra menor que la registrada durant el mateix període del 2015, en què van perdre la vida 21 persones fins al 5 de setembre. El nombre de morts ha disminuït, però el perfil de les víctimes no ha canviat: la majoria tenien una edat mitjana de 65 anys, molts patien patologies prèvies i gairebé tots es van ofegar amb bona mar, quan a la platja onejava la bandera verda.

"Entre les víctimes hi ha més homes que dones i més espanyols que estrangers. El turista és minoritari; el 2016 n'hi ha hagut menys casos que altres anys", precisa Sergio Delgado, subdirector general de Protecció Civil de la Generalitat. Aquest responsable en seguretat confirma que moltes de les víctimes patien patologies prèvies, com cardiopaties, que han provocat que s'ofeguessin, a vegades amb pocs pams d'aigua i quan hi havia bones condicions meteorològiques.

"A vegades alguns moren a la riba, perquè perden el coneixement i queden flotant boca avall a causa d'una indisposició que segurament podria haver tingut una evolució diferent si s'hagués produït a la sorra de la platja", afegeix Delgado.

MÉS CONSCIENCIACIÓ

Malgrat les campanyes que s'han portada a terme per conscienciar els banyistes de més edat que no és convenient ficar-se a l'aigua quan s'està indisposat o marejat després de prendre el sol, els responsables de Protecció Civil reconeixen que encara "queda molt camí per recórrer" per "conscienciar" d'aquest perill els col·lectius de més edat.

També insisteixen que s'ha de treballar per "fer més visible" la figura del socorrista i lluitar contra el "descrèdit" que a vegades tenen aquests professionals, que "estan preparats i tenen coneixements", quan hissen la bandera groga o la vermella i veten el bany a les platges.

"Hi ha ocasions en què els usuaris no entenen que es col·loqui una bandera groga a la platja perquè veuen que hi ha bona mar. Però a vegades el perill no està en les onades, sinó en els corrents que arriben a la costa, i els socorristes coneixen aquests perills", insisteix el responsable de Protecció Civil, que recomana als banyistes que es vegin sorpresos per una d'aquestes ressaques que no nedin en línia recta cap a la costa, sinó que ho facin en paral·lel o en diagonal cap a la platja.

SOCORRISTES AL SETEMBRE

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Delgado adverteix, a més, que encara queda molta temporada de bany i que al mes de setembre també hi ha molts banyistes a les platges catalanes. Una concurrència que a vegades coincideix amb la finalització del servei de socorristes. El 2014, quatre persones van morir ofegades entre el 18 i 19 de setembre en platges on no hi havia socorristes. En aquests casos, també va coincidir que el mar estava especialment mogut i les víctimes van ser imprudents a l'endinsar-se a l'aigua.

Protecció Civil recorda que el servei de socorristes és una competència municipal, però també aconsella als municipis que adaptin la durada de les campanyes a l'afluència de persones que hi ha al llarg de l'any. "No només al setembre, també al juny sol haver-hi banyistes, per això seria ideal que els ajuntaments estudiessin bé l'afluència real d'usuaris i adaptessin el servei a les necessitats amb diferents horaris", assenyala.