Cop de destral a l'equitat

Els experts alerten que les retallades educatives han ampliat la bretxa entre alumnes rics i alumnes sense recursos

La separació d'estudiants a l'ESO prevista per la LOMCE encara agreujarà més la situació, diuen els analistes

mjibanez34999439 barcelona 08 08 2016 campamentos urbanos o colonias de veran160818175137

mjibanez34999439 barcelona 08 08 2016 campamentos urbanos o colonias de veran160818175137 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Les diferències entre alumnes rics i pobres, entre els que van bé al’escola i els que necessiten classes de reforç i no poden pagar-les, s’han ampliat amb la crisi. Els anys de retallades i de restriccions pressupostàries han deixat una escola no només més òrfena de recursos i més dependent del voluntarisme de mestres i famílies, també bastant menys equitativa. La bretxa entre els estudiants amb  famílies que poden assumir el cost d’unes classes extraescolars i els que no és ara més profunda que fa sis anys, asseguren els experts.

Ja ho va evidenciar l’últim Informe PISA, del 2012, al posar de manifest que les diferències dels alumnes espanyols per raons socioeconòmiques s’havien ampliat en sis punts des del 2003. L’indicador de l’equitat, del qual les autoritats educatives espanyoles tant havien presumit fins llavors, es va situar per primera vegada per sota de la mitjana de l’OCDE.

«El pitjor de les retallades que s’han aplicat aquests anys és que han sigut lineals, s’han portat a terme utilitzant un mateix llistó per a tots els centres, sense tenir en cap moment en compte que a les escoles amb més dificultats se les havia d’haver eximit de la tisorada», lamentava fa uns quants mesos Ismael Palacín, analista educatiu i director de la fundació Jaume Bofill. 

I a sobre, la LOMCE

Tampoc ajuda l’entrada en vigor de la LOMCE, la llei de millora de la qualitat educativa de l’exministre José Ignacio Wert, que, segons vaticinen alguns pedagogs, encara ho farà més difícil. La normativa preveu que a quart d’ESO els alumnes siguin separats en dos itineraris: el dels que estudiaran després batxillerat (la via d’ensenyances acadèmiques) i el dels que faran FP (la d’ensenyances aplicades). «Aquesta separació en dues vies de valor desigual durant una etapa educativa obligatòria constitueix una opció contrària a la igualtat en l’exercici del dret a l’educació», critica Francesc Imbernón, pedagog de la Universitat de Barcelona (UB). A Catalunya, la Conselleria d’Ensenyament ja va anunciar fa uns mesos que no s’aplicarà aquesta diferenciació, almenys el pròxim curs 2016-2017.

Notícies relacionades

És cert que, de moment, les retallades no estan tenint un efecte directe sobre els resultats acadèmics dels estudiants, ni han empitjorat les taxes de fracàs escolar. Els experts ho expliquen recordant que durant aquests anys ha augmentat la desocupació juvenil i que, per això, el nombre de nois que segueixen estudiant després de graduar-se a l’ESO també ha crescut. Fonamentalment, per les males perspectives que els ofereix el mercat laboral.

Són diverses les entitats i institucions (també públiques) que han començat a adoptar mesures per mirar d’estrènyer la bretxa en l’àmbit de l’equitat. Entre aquestes institucions, l’Ajuntament de Barcelona treballa a hores d’ara en un pla de xoc educatiu als barris més vulnerables. Iniciat aquest mes d’agost amb diferents campaments urbans per a nens de famílies pobres, s’estudia també posar en marxa escoles de segona oportunitat destinades a joves amb dificultats per acabar l’ESO, la col·laboració amb facultats d’Educació i la implicació d’equipaments culturals i artístics.

Temes:

Crisi