Perill: excursionista de diumenge

El Jaume no ha trepitjat mai cap club excursionista. Tampoc presta atenció a la informació meteorològica. No estima especialment l'esport. De roba esportiva sí que en té, perquè acaba de buidar mitja prestatgeria de peces tècniques d'oferta en un centre comercial. Té dues coses més: un smartphone i ganes d'anar a la muntanya. Es descarrega una ruta del Cadí des d'internet, la guarda al seu telèfon mòbil i convenç la seva nòvia perquè aquest cap de setmana "sí": se'n van al Pirineu.  

Tots dos comencen decidits la primera costa, ell pendent del mòbil i ella de la vegetació. Després de quatre hores d'excursió, la situació ja és diferent. De l'eufòria inicial estan passant a un nerviosisme pròxim al de l'ansietat. Les cames -desentrenades- comencen a fallar. Estan esgotats. El pla era arribar a un pic que oferia unes espectaculars vistes pirinenques però es troben en una zona que sembla una petita vall a la falda de la muntanya.

S'han perdut perquè han comès el que els tècnics coneixen com “un error paral·lel”. En algun punt del seu avanç han pres una decisió equivocada i han seguit caminant sense saber que s'apartaven del pla previst. Estan cansats, no els queda aigua i no porten llanterna. Uns núvols negres apareixen sobre la vall i a la motxilla no hi ha cap impermeable, només un parell de mandarines. Per sort, al telèfon li queda encara un 15% de bateria. Truquen al 112.

-Hola, sí miri, ens hem perdut. No sabem tornar. Podria venir algú a recollir-nos.

-¿Quants són?

-Dues persones, de 32 i 33 anys. La meva nòvia Sonia i jo, Jaume.

-¿Es troben bé?

-Sí, estem bé. Perduts, però bé.

-D'acord. ¿On estan exactament?

-Bona pregunta, no ho sé. A prop del pic del Cadí. Però en una mena de vall que hauria d'estar més a prop del mar que de França. Més o menys.

LA MUNTANYA ESTÀ DE MODA 

El Jaume i la Sonia no existeixen. Són tan sols la representació d'un dels casos freqüents d'excursionistes novells -i imprudents- que inquieten els bombers. Com ho són també els que demanen un rescat estant a 15 metres d'un camí ben senyalitzat. O els optimistes que prenen de referència els temps i l'equipatge que usa Killian Jornet. 

Un ultrafondista com Jornet necessita només un parell de hores per completar l'Olla de Núria (més de 20 quilòmetres i gairebé 2.000 metres de desnivell positiu). Però una persona normal necessita "molt més temps" i, per tant, "més aigua i més menjar", avisa Sebastià Massagué, responsable de la Divisió de Grups Operatius Especials.

Les administracions locals s'esforcen a promocionar el seu entorn perquè l'arribada d'excursionistes reactiva municipis oblidats. No obstant, aquesta "moda" per la muntanya provoca que durant l'estiu rebi una afluència “massiva” de persones poc preparades per a un entorn “complex” que pot arribar a ser “molt hostil”, avisa Joan Borràs, sergent del Grup de Rescats Especials (GRAE).

MÉS DE 700 RESCATS

Els especialistes del GRAE ho saben perquè mentre dura la calor, les trucades d'auxili es disparen. Només al Ripollès -la comarca que més emergències acumula- han sigut rescatades gairebé 400 persones des del 2010. I, segons estimen, més de la meitat dels més de 700 salvaments que cada any fan a la muntanya estan motivats per excursionistes imprudents. 

El Jaume i la Sonia haurien d'haver portat una llanterna frontal, aigua i prou menjar i roba d'hivern. També haurien de haver sabut que estava prevista una tempesta intensa i era obligat avançar l'horari de l'excursió per evitar-la, haver agafat mapes de paper per no dipositar tota la confiança en un telèfon mòbil que hauria pogut fallar o quedar-se sense bateria i haver estudiat amb atenció la ruta que volien fer. Era així mateix aconsellable que tant la Sonia com el Jaume s'haguessin entrenat una mica abans d'acceptar un desafiament físic tan exigent.

L'ideal hauria sigut que, a més de totes aquestes precaucions, s'haguessin acostat a algun dels 400 clubs que conformen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) per demanar consell "als veterans" que coneixen el terreny. Això últim, perqueè ara “tota la informació està a internet”, es va perdent a poc a poc, insisteix Borràs.

EVITABLES I COSTOSOS

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Saben que seran rescatats “les 24 hores dels 365 dies de l'any”, explica Massagué. Però cada rescat implica mobilitzar efectius tan cars com l'helicòpter del GRAE. "No es tracta que els ciutadans no avisin si tenen un problema perquè estem per a això", remarca. L'objectiu és conscienciar perquè prenguin abans de l'excursió totes "les precaucions" que poden evitar-lo, raona.

A la Sonia i el Jaume els haurien acabat trobant aviat i tot hauria quedat en una aventura més grandiloqüent del que s'havien imaginat al buidar mitja prestatgeria de roba tècnica del centre comercial. En això i en un malbaratament de recursos públics que podrien haver evitat.