Licia Verde: «¿Ets noia i dubtes de si fer ciència? ¡Ni t'ho pensis!»

Una veu somnolenta respon a l'altre costat del telèfon. És primera hora del matí a Boston (EUA), on l'astrofísica i cosmòloga Licia Verde està acabant un any sabàtic [la foto està feta a la universitat de Harvard]. Investigadora ICREA a l'Institut de Ciències del Cosmos (IEEC-UB), és la primera dona vinculada a una universitat catalana que apareix en la llista dels 100 científics espanyols més citats a internet, segons la llista del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Concretament, ocupa el lloc 87è. El seu testimoni com a dona que ha escalat fins a l'elit científica es complementarà demà en aquesta mateixa pàgina amb el d'una brillant jove que acaba de matricular-se en Física i Matemàtiques.

Una astrofísica en una galàxia d'homes. És de les poques dones a les llistes d'investigadors més citats a internet.

-¿Només 6 dones de 100 investigadors? Sembla una llista més pròpia dels temps d'Hipàtia d'Alexandria (la filòsofa i científica del segle IV) que del segle XXI. [Riu] Això no només passa en la ciència, sinó en totes les posicions on hi hagi poder. Se'n diu sostre de vidre. Quan entres a la universitat hi ha moltes dones, però a mesura que avances en els nivells de doctorat, recerca postdoctoral i professorat acadèmic fix és com una leaky pipeline [canonada que goteja].

-¡Quina bona metàfora! ¿I per què vostè no ha gotejat? Ni idea. Precisament acabo de parlar sobre això en una reunió de Zonta International, una organització dedicada a promoure l'avanç de les dones en tots els camps. En la meva intervenció vaig dir que em semblava un error presentar models de científiques perfectes. Seria millor parlar de les dificultats que han hagut de superar i dels moments en què creien que sortien de la canonada. S'aprèn més sabent el que no funciona que el que funciona.

-¿Vostè sempre va ser de ciències? És més complicat. Vaig néixer a Venècia i als 5 anys em van regalar un llibre sobre el cel que tenia un capítol sobre cosmologia que em va encantar. A l'institut m'agradava la física, però no era bona en matemàtiques i vaig escollir humanitats. Fins que em vaig atipar de traduir grec i llatí. En un estiu em vaig llegir tots els llibres de física i matemàtiques i em vaig matricular a la facultat de Física. El primer any semblava que m'havia passat un camió per sobre.

-¿Què li deien quan explicava que volia ser física? La gent se sorprenia. Era normal veure dones en Medicina, però en Física no.

-¿Amb quines dificultats va topar? Tenia una beca de Zonta per fer el doctorat, però amb això no podia mantenir-me. Al final vaig aconseguir una altra beca similar per a dones i després una de la Unió Europea. Les beques i els premis actuen com un missatge que diu: «¡Tu pots!».

- La maternitat és un factor clau. Tinc bessones de 4 anys. Les vaig tenir amb 40 anys, quan ja tenia una plaça fixa. Si haguessin nascut abans, potser ho hauria deixat. A certs nivells s'exigeix estar disponible per treballar 20 hores al dia i quan tens fills això no és possible. A mi m'han preguntat en una entrevista de feina si volia tenir fills, cosa que no es pot fer i que no li preguntarien a un home.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

-La desigualtat persisteix, tot i les mesures per evitar el degoteig de dones. Al principi hi va haver una millora, però la situació s'ha estancat. És un fenomen que obeeix a múltiples causes i per al qual no tinc la solució. Participo en el programa 1.000 girls, 1.000 futures assessorant dones joves i sempre els dic el mateix: «¿Ets noia i dubtes de si fer ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques? ¡Endavant! No pensis en les dificultats, ¡prova-ho!».

-¿Té algun referent científic? No, però m'he comprat un superordinador i l'he anomenat Hipàtia [Riu].