Mariano Pesin: "El turista conscienciat vol saber què passa a la ciutat"

Organitza rutes atípiques per BCN: denunciant la pressió del turisme i la gentrificació.

«El turista conscienciat vol saber què passa a la ciutat»_MEDIA_2

«El turista conscienciat vol saber què passa a la ciutat»_MEDIA_2 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

-O sigui, que l'origen de tot això… Sí, va començar quan treballava al Park Güell. El 2010. Estava a l'atur i em van contractar per fer informació turística.

-¿Informació turística? ¿Amb un peto, informant…? La veritat és que no ens van dir gaire bé què era el que havíem de fer. Si algú m'ho preguntava, jo li donava tota la informació possible sobre el parc.

-I exactament; ¿què té a veure això amb el que fa ara? Bé, hi té a veure perquè en aquesta feina he vist que al parc no hi anaven els veïns. Només turistes. Jo no sabia si era que els veïns ja el coneixien de sobres i passaven d'anar-hi, no ho tenia clar. Quan em vaig quedar sense feina, perquè era una feina temporal, un feina porqueria, se'm va acudir fer rutes per a veïns i vaig muntar el meu propi negoci, Órbita BCN.

-Arriscat, ¿no? Vull dir, si no sabia per què no hi anaven… Sí, era una possibilitat. Però és que m'ofenia com tractaven els veïns. En aquesta feina m'havia adonat del doble discurs de l'ajuntament: de portes enfora, a favor del veí, el gaudi del parc per part del veí, quan de portes endins el que en realitat volien era privatitzar-lo i donar-lo als turistes.

-Encara no cobraven per entrar-hi. Van cobrar al cap d'un any i mig. El temps que vaig poder fer la ruta al parc.

-Una ruta per a veïns, ¿no? ¿Què explicava? ¿En què era diferent d'altres rutes? Doncs jo vaig decidir centrar-me en un relat de la història del parc, de la gestió, i a més em feia tanta ràbia el que passava que ho explicava: la pressió dels operadors turístics perquè ningú excepte ells hi pogués fer res, l'afany de privatitzar-lo, tot això.

-¿I va trobar públic? Va trobar públic, naturalment. Van passar més de 2.000 persones abans que tanquessin el parc. Quan el van tancar, vaig començar a fer rutes per altres barris amb la mateixa temàtica: explicant la història del barri, parlant del seu ADN cultural i del que estava passant en l'actualitat. La pressió turística, l'expulsió dels veïns. Passa a tota la ciutat.

-¿Per exemple? Per exemple: la Barceloneta. Explicava l'evolució del barri, parlava de la Barceloneta dels pescadors, la Barceloneta anarquista... Però també de la privatització del port, els problemes de la gestió turística, el fet que van passant els anys i no solucionen els problemes que els veïns tenen amb el turisme, però en canvi en tres anys són capaços de construir un port com el de Mònaco.

-O sigui, ve a ser una denúncia de la gentrificació de la ciutat. La gentrificació, al capdavall, és un procés urbanístic que té per objectiu el desplaçament de les classes mitjanes baixes d'un barri perquè aquest barri el colonitzin les classes mitjanes altes. Hi ha mil maneres de gentrificar, però a Barcelona l'eina per fer-ho és el turisme.

Notícies relacionades

-I vostè denuncia això. Com un talp, ¿no? Des d'una activitat turística típica. Bé, jo tinc la meva pròpia autoregulació, que em permet no formar part de la indústria. Els grups són de màxim 15 persones; i no venc la marca Barcelona, sinó la identitat de la ciutat. Això és important. Convido la gent a repensar-la, que li doni la volta, que vegi l'altra ciutat. Amb el plus que ho fa un argentí. Una mirada de fora, ¿m'entén?

-¿Quantes rutes fa ara? Tinc 11 rutes per Barcelona. La veritat és que cada vegada s'hi apunten més turistes, però és el tipus de turisme conscienciat que vol saber què passa en el lloc, que no el satisfà fer la foto i prou.