Núria Salas Guimerà: «Portaré el cronòmetre de vela als Jocs de Rio»

Abans que Juan Antonio Samaranch pronunciés el prometedor anunci per a la capital catalana d'«... a la ville de Barcelona», Núria Salas (Barcelona, 1967) ja s'havia inscrit com a voluntària si designaven la seva ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. Salas és tècnica superior projectista, de professió, inquieta per naturalesa i viatgera per vocació, una apassionada de la vela, el tennis de taula i els avions, i una enamorada del Brasil. Ara ja compta les hores que falten per volar a Rio de Janeiro, on reviurà aquell 92. Torna a ser voluntària.

Voluntària de vela als Jocs de Barcelona que, 24 anys després, s'ha tornat a enrolar. El seu vol a Rio s'enlaira.

-¿Quina va ser la seva feina a Barcelona?Vaig ser responsable de mesurament de vaixells de vela de la classe Flying Dutchman. Controlava cascos i equipament, i comprovava que tot estigués homologat per normativa. Sis mesos abans, ens van facilitar la formació tècnica, i als que no teníem el títol de patró d'embarcació de recreació (PER) ens van oferir formar-nos i examinar-nos per obtenir-lo. Jo ja era regatista, i vaig aprofitar.

-¿Què més agraeix d'aquells Jocs? Va ser el millor que li ha passat a Barcelona. Jo encara vibro i m'emociono al recordar-ho. Vaig ser l'única dona que va ser cap de mesurament a càrrec de set persones, entre elles la infanta Cristina. Doreste i Domingo van guanyar l'or.

-¿I ara què li toca fer a Rio? També en vela, sóc operadora de cronometratge en les competicions. L'empresa Omega ens farà la formació.

-¿Està en contacte amb altres voluntaris d'Espanya que també viatjaran a Rio? Sí. Hi ha grups de WhatsApp i Facebook. Jo he creat l'internacional de voluntaris de vela, a Facebook. I com que ja vaig ser voluntària olímpica i conec el Brasil, coordino i dinamitzo el grup dels voluntaris espanyols.

-¿No té por del virus del Zika? No. Quan vaig anar a vacunar-me de les altres coses, vaig preguntar sobre això i el metge va insistir sobretot en l'ús del preservatiu i el repel·lent d'insectes. Protecció total.

-¿Quantes vegades ha estat al Brasil? Aquesta vegada serà la cinquena. Quan era petita, a casa d'una de les meves ties sempre escoltava música brasilera, perquè els encantava. I jo sentia que escoltar bossa nova em transformava. Devia tenir 11 o 12 anys i sempre pensava: quan sigui gran he d'anar al Brasil a escoltar aquesta música en viu. I el 1999 hi vaig anar per primer cop.

-¿De vacances? Sí. Sempre hi he anat de vacances, excepte aquesta vegada, que hi aniré com a voluntària, encara que també aprofitaré per fer una mica de turisme. La primera vegada em vaig dedicar a descobrir la seva gent i l'orografia, el mar, les muntanyes; el Brasil té un paisatge de somni. La segona vegada em vaig concentrar més en la música. Me'n vaig emportar 37 cedés.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

- En el seu voluntariat a Rio s'ajunten les seves passions pel Brasil, l'esport i el viatge en avió. ¿Què fa en un vol tan llarg? Dormo, em relaxo o miro per la finestra. M'agrada identificar pobles i ciutats. He fet més de 400 vols de plaer, guardo cada bitllet, sóc una friqui dels avions. Si em vols fer feliç, compra'm un bitllet per volar. Fa cinc o sis anys que m'entretinc amb una aplicació -Flightradar24- que localitza avions i et diu a quina altura volen, d'on han sortit, quin és el seu destí, el model de l'avió, la companyia... Tinc amics que em demanen que controli el seu vol per, en cas que es perdés, saber on va deixar de veure's.

-¿Parla portuguès? Sí, jo ja en sabia una mica, però l'organització ens ha pagat un curs on line d'un any. Me'n vaig a Rio parlant portuguès. Viatjar amb idiomes amplia moltíssim l'horitzó. I el millor dels viatges, per a mi, és que et relaciones amb gent d'altres cultures. M'encanta. Per això tinc sempre la maleta preparada al costat de la porta.