Alberto Escorcia. «Després de 15 anys dient el que volia, em va agafar por»

-¿Fugir? Ho vaig sentir com una decepció, una gran decepció, perquè era la confirmació que al DF ja no estava segur. Jo no volia anar-me'n, però hi ha coses que et sobrepassen.

Barcelona ha acollit durant cinc setmanes aquest bloguer i activista mexicà amenaçat.

-¿I a l'arribar? ¿Com ho va viure? ¿Què va passar pel seu cap d'exiliat? Recordo bé quan vam aterrar aquí, perquè ja no sentia por. A Mèxic fins a l'últim moment vaig tenir por, de camí a l'aeroport ens vam desviar diverses vegades per si ens seguien. Aquí, a l'arribar, el primer que vaig fer va ser sortir al carrer a caminar. Perquè a Mèxic, últimament, ja no ho podia fer.

Alberto Escorcia ha passat cinc setmanes a Barcelona, fugint del seu país. Bloguer i activista, feia prop d'un lustre que rebia amenaces per la seva denúncia de la guerra tecnològica que entaulen instàncies oficials contra els moviments socials mexicans, però sempre havia considerat que la capital era un lloc segur, on no el podien tocar; fins que van passar coses que el van convèncer que no era així. No tots els exilis són de mitja vida, per sort, i Escorcia torna demà al seu país. Amb l'ànim renovat, amb la certesa que l'empara europea li dóna un paraigua, amb la voluntat de creure que alguna cosa en aquest breu lapse ha canviat.

-Llavors se sentia segur, al DF. Fins fa poc. Sí, de fet el DF havia sigut en els últims anys un refugi per als periodistes que fugien d'altres parts del país. Jo mateix vaig ajudar molts a refugiar-se a la ciutat.

-¿I què va canviar? Tot va canviar l'any passat, quan van assassinar el periodista Rubén Espinosa, que justament havia anat al DF fugint de Veracruz. Ens vam quedar incrèduls, pensàvem: «Com és possible que s'atreveixin a fer això aquí». A partir d'aquí em va agafar por. Jo feia 15 anys que feia de bloguer i sempre havia escrit el que havia volgut, però a partir d'aquell moment vaig començar a mesurar-me.

-Perquè vostè ja rebia amenaces. Sí, però no en feia cas.

-¿En què consisteix exactament aquesta tecnocensura que denuncia? Consisteix en la pràctica del Govern de rebentar les convocatòries que s'organitzen a internet: o bé creant tendències oposades o bé contaminant els hashtags de la gent o bé creant hashtags polèmics o de broma per distreure. Jo vaig inventar un sistema per identificar aquestes tendències falses, perquè el rastre que deixa a internet una convocatòria espontània és molt... És totalment diferent del que deixen aquests atacs coordinats del Govern.

-¿Què va ser el que el va convèncer que realment estava en perill? Que fa poc li van clavar un tret a un col·laborador del pare Solalinde, que també estava amenaçat. De seguida vaig començar a rebre missatges del tipus: «El següent ets tu», i vaig entrar en pànic. A més, estava molt, molt baix d'ànim. Llavors vaig contactar amb l'Ajuntament de Barcelona, que fa temps m'havia allargat la mà.

-¿Com li ha anat l'exili? Aquí he tingut l'oportunitat de reflexionar, i va ser reflexionant que vaig passar de la por a l'empipada, perquè vaig pensar: «No poden canviar la teva vida uns éssers anònims que t'ataquen per Twitter, per internet». No es poden deixar de fer les coses per por, que era el que jo començava a fer.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

-¿Per què creu que pot tornar? Bé, en part perquè ara sabran que des d'aquí estan pendents del que em passi a mi. Això és una protecció. I perquè fa poc la protesta dels mestres es va capgirar, van aconseguir que el Govern segui a parlar... És un precedent, hi ha un altre clima, jo crec, un petit canvi.

-¿Quins objectius té per al seu retorn? Seguir treballant. I caminar, sortir als carrers del DF a caminar.