Anar al contingut

Els últims (i els primers) de la selectivitat

Les proves d'accés a la universitat implantades el 1975 arriben aquest any a la seva última edició, per decisió de la LOMCE

EL PERIÓDICO recull les experiències d'alumnes de la primera promoció i de joves que s'examinaran la setmana que ve

Maria Jesús Ibáñez

Conversa entre la primera generació del 1975 i lúltima a presentar la selectivitat. / FERRAN SENDRA / VÍDEO: ANA C. BAIG

Han passat 40 anys (41 per ser exactes) i la selectivitat, tal com l'han conegut generacions i generacions d'estudiants, arriba la setmana que ve a la seva última edició. A partir del 2017, el format de la prova d'accés a la universitat (PAU) serà possiblement molt similar a l'actual, o almenys així ho han acordat el Ministeri d'Educació i els rectors universitaris, però ja no serà una prova selectiva. Si la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) segueix en vigor -això dependrà en bona part del resultat de les pròximes eleccions generals-, els nous exàmens tindran també caràcter de revàlida: els alumnes que no els aprovin no podran obtenir el títol de batxiller.

Ignasi Garcia Almirall

ALUMNE DE SELECTIVITAT EL 1975

"La gent de la meva edat vam anar a aquella primera selectivitat sense saber gaire què ens trobaríem"

“Si una cosa ha tingut l'actual selectivitat és que ha ordenat les coses, ha fet que tots passéssim per un mateix tipus de prova i això, en uns anys que la població ha crescut tant, ha sigut una garantia que tots jugàvem en igualtat de condicions”. La reflexió és d'Ignasi Garcia Almirall, professor a l'escola d'Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i alumne de la primera promoció d'estudiants que va haver de fer la selectivitat. Garcia Almirall la va passar el 1975, després d'haver estudiat batxillerat a l'Escola Pia i el COU al Jaume Bofill, a Barcelona. “La veritat és que la gent de la meva edat vam anar a aquella primera selectivitat sense saber ben bé què ens hi trobaríem”, assegura.

La primera convocatòria de les llavors anomenades proves d'aptitud d'accés a la universitat (PAAU, amb dues ‘as’) va ser controvertida. La premsa del moment va recollir crides diverses a fer-los boicot i es va fer ressò de peticions d'ajornament per part de nodrits grups professors de secundària i de les associacions de pares d'alumnes. Les notícies d'aquell mes de juny del 75 esmenten també les tenses reunions d'última hora que es van mantenir a la Universitat de Barcelona (llavors Universitat Central) per decidir com s'organitzarien els exàmens.

Marta Pérez Sierra

ESTUDIANT DE SELECTIVITAT DEL 1975

"Vam entrar a les aules de l'institut Balmes custodiats pels grisos, mentre a fora, al carrer, hi havia concentracions de gent protestant contra la prova"

“Recordo que aquell dia [16 de juny de 1975] vam entrar a les aules de l'institut Jaume Balmes custodiats pels grisos, la temuda Policia Nacional de l'època”, explica Marta Pérez Sierra, exalumna també del Jaume Bofill. Eren moments d'incertesa política, amb el dictador Francisco Franco ja agonitzant. “A fora, al carrer, hi havia concentracions de gent protestant contra la prova i, de fet, crec que diversos companys de curs no la van arribar ni tan sols a fer”, relata la dona. “Vam fer els exàmens amb un policia al davant i un altre al darrere de cada fila de pupitres, i si demanàvem anar al lavabo un d'ells ens acompanyava fins a la mateixa porta del bany”, recorda.

UN ALTRE TIPUS DE PRESSIÓ

Les pressions que pateixen els alumnes que s'enfronten ara a la selectivitat són unes altres. Les convulsions polítiques del moment són molt diferents, però als joves batxillers d'avui el que els preocupa és la famosa nota de tall, la qualificació que els obrirà la porta als estudis que volen fer. Ho certifiquen Marta Artigas i Marc Gallifa, que la setmana que ve (entre dimarts i dijous) faran les proves.

Marta Artigas

ALUMNA DE SELECTIVITAT DEl 2016

"A nosaltres ens orienten tota la vida per a això. Tenim pressió a l'institut, tenim pressió a casa i tenim la pressió que ens imposem nosaltres mateixos"

“A nosaltres ens orienten tota la vida per a això, per a la selectivitat. Tenim pressió a l'institut, tenim pressió a casa i tenim la pressió que ens imposem nosaltres mateixos per por de fallar o d'equivocar-nos en l'elecció de la carrera… Ara mateix, jo redo perquè no hi hagi gaire gent que vulgui els mateixos estudis que jo”, explica la noia. "És com si haguéssim estat esperant aquest moment tota la vida acadèmica i ara haguéssim arribat ja a una espècie de corredor de la mort", il·lustra el noi.

Els quatre testimonis, cadascun amb la seva història, s'han reunit aquesta setmana, a instàncies d'EL PERIÓDICO, per compartir records, els uns, els veterans, i quimeres, els altres, els joves batxillers. “És veritat que a vosaltres us sotmeten a una pressió excessiva, que se us enfronta a un procés gairebé de selecció natural”, admet Garcia Almirall.

“¿Vosaltres vau tenir un temari estricte de selectivitat?”, pregunta Marc Gallifa. “¡Que va! Nosaltres vam tenir la sort de ser una de les primeres promocions del COU, el curs d'orientació universitària, que era un curs molt innovador respecte al que hi havia hagut fins llavors, però com que no sabíem com seria la selectivitat, no vam tenir la pressió que teniu vosaltres”, respon Marta Pérez Sierra.

TEMARI INABASTABLE

Albert Campi, un altre estudiant de la primera promoció de selectivitat (que no ha pogut venir a la cita amb els altres quatre alumnes), reconeix que es va limitar a “repassar alguns dels temes i a fer exercicis”. “Jo també estic treballant d'aquesta manera, però el temari és tan gran, que fins a aquesta mateixa setmana no els hem completat”, assenyala Gallifa. 

0 Comentaris