Límits als drons de joguina

L’aviació presumeix de ser el mitjà més segur de transport precisament pel seu afany de regular-ho tot, recorda l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). El temor de nous incidents està en l’esperit de la nova regulació espanyola, pendent d’estudi a la Comissió Europea i que pretén, segons l’agència, «no frenar el desenvolupament del sector, però sí professionalitzar-lo».

La nova norma limitarà l’ús de l’espai aeri per part d’aficionats als drons. Per començar, distingeix entre zones obertes, zones amb limitació de drons i zones lliures de drons. Dels actuals 120 metres que es permeten per a qualsevol aparell de menys de 25 quilos, la nova norma passa a detallar pesos i usos, i deixa en 50 metres el límit per als de menys d’un quilo (considerats «joguines»), amb visió des del terra. Els de més d’un quilo i menys de quatre (que ja permeten fer fotos de qualitat professional, per exemple) poden volar a més de 50 metres, però «el pilot ha de tenir coneixements bàsics d’aviació» i l’aparell ha d’estar geolocalitzat sempre. I si vol volar en zones de limitació de drons ha de demanar permís i presentar un pla de vol.

PLA DE SEGURETAT

La bona notícia per als professionals és que la norma admetrà vols fins ara prohibits, com els nocturns i sobre ciutats o aglomeracions, però amb autorització i pla de seguretat aprovat. També hi ha una limitació de ràdio de 8 quilòmetres a prop d’un aeroport, on se suposa que els avions volen a menys altura.

Actualment, segons la llei del 2014, les aeronaus de menys de 25 quilos solament poden operar en zones no poblades, a menys de 120 metres d’altura i a no més de 500 del pilot o del seu abast visual, i sempre a més de 8 quilòmetres d’un aeroport. Entre 25 i 150 quilos, han de tenir sistemes de localització, sotmetre’s a un pla de vol aprovat prèviament i tenir una assegurança de responsabilitat civil, entre altres requisits.

CIRCUITS DE PROVES

I si un aficionat vol fer cabrioles amb el seu aparell nou, a Cat-UAV, a Moià (Moianès), hi ha un dels dos centres de proves autoritzats a Espanya (l’altre és a Jaén) amb espai aeri segregat i totes les condicions de seguretat. «Com el circuit de Montmeló, però per a drons. Abans les universitats havien de fer les seves proves en descampats», comenta Santacana, que la setmana que ve rebrà a les instal·lacions una prova del centre tecnològic rus de Skoltetx.

Notícies relacionades

"La teva vida no és la feina; comença quan en surts"

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

La norma també exigeix una certificació per pilotar drons professionals, que imparteixen escoles autoritzades (68 a Espanya) per l’AESA. La teòrica és comuna (60 hores), i la pràctica, específica per a cada model. «Quan es canvia d’aparell, si té més potència, caldrà tornar a treure’s el certificat», avisa l’AESA, que el compara amb el carnet de conduir cotxes i recorda que vol saber «quin pilot volarà, amb quina formació, amb quin aparell i per què».

Alguns pilots expressen els seus dubtes. «El problema són els aficionats, que no tenen la formació que sí que té qui fa aeromodelisme, que ha d’estar federat, fer servir un espai aeri restringit i pertànyer a un club. Aquests tenen el rècord de seguretat. I un professional que pilota un aparell de més de 25.000 euros sap què fa i ja s’ocupa que no passi res», diu Rafael Teijo, vocal del sindicat de pilots SEPLA.