Temor aeri al dron

La denúncia d’un pilot de la companyia aèria Lufthansa que va albirar tres drons en formació quan es disposava a aterrar a l’aeroport de Bilbao dissabte passat ha encès l’alerta dels professionals sobre una possible col·lisió entre vols comercials i aparells no tripulats, especialment en maniobres d’enlairament i aterratge. El Col·legi Oficial de Pilots d’Aviació Comercial (COPAC) ha fet pública una nota en què demana que es respecti la normativa vigent per part dels usuaris d’aparells no tripulats, tant drons de joguina com professionals, que els prohibeix volar a prop de zones aeroportuàries o per sobre de 120 metres sense que siguin visibles pel seu pilot, entre altres aspectes.

  

 «L’incident de Bilbao ha sigut el primer del qual s’ha informat a Espanya però cada vegada hi ha més casos en altres països i molts altres que no es denuncien», recorda Eduardo Blanco, portaveu del COPAC, que insisteix que en les maniobres d’enlairament i aterratge és quan el pilot ha de tenir la màxima concentració. «Determinar si és un dron o no és qüestió de distància, però jo mateix m’he trobat amb avions de radiocontrol passant per sota de la meva avioneta a l’aeròdrom de Cuatro Vientos a Madrid».

    I és que dins de la categoria dels drons s’inclouen tant els aparells per a aficionats que es venen fins i tot en supermercats i botigues de joguines com els professionals destinats a la fotografia, el vídeo o a treballs de vigilància en diferents entorns. Però també els aparells d’aeromodelisme, a vegades petites avionetes sense tripulant.

   Els pilots reclamen a l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA) que investigui les possibles conseqüències de l’impacte d’un dron contra un avió i que «estableixi procediments oportuns per a les tripulacions», que registri i matriculi les aeronaus sense tripulació (com ja es fa als Estats Units) i que es faci complir la normativa, que prohibeix explícitament l’ús d’aquesta mena d’aparells sense autorització a prop d’aeroports i aeròdroms.

    En el cas de Bilbao, alguns experts han qüestionat que es tractés de drons perquè, segons el pilot, van ser  albirats a 900 metres d’altura. «És més possible que es tractés d’aeromodels de radiocontrol», aventura Ander García, de l’empresa Dron by Dron, amb seu a Bilbao. «Per software, els drons no poden volar a més de 500 metres d’altura i, encara que això es podria modificar, tampoc té sentit si per normativa el pilot els ha de tenir sempre a la vista. Havia de ser gent que coneix l’aeromodelisme i les seves regles però que se les va saltar. Perquè per posar tres drons en formació es requereix experiència», assenyala.

    

García al·ludeix també al lloc del succés, molt a prop de la pista principal de l’aeroport de Bilbao, que registra quatre milions de passatgers a l’any. «Hi ha dues zones, una a Derio, a un quilòmetre escàs de les pistes de l’aeroport de Loiu, i l’altra a Larrabetzu, a uns 10 quilòmetres, on van molts aficionats perquè es donen les condicions idònies per fer volar aparells d’aeromodelisme», explica.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

En fòrums d’usuaris de drons es criticava durament els possibles autors de l’incident i es demanava que es respecti la normativa. «A tots ens beneficia que el sector es controli i que a qui estigui fora de la llei se’l persegueixi», afirma.

    Segons AESA, que no dóna xifres sobre incidents per raons de seguretat, des de l’entrada en vigor de la normativa de juliol del 2014 sobre avions no tripulats s’han obert 35 expedients sancionadors que han suposat multes per un total de 240.000 euros. La majoria dels incidents, assenyala, han sigut per no respectar les zones delimitades (penat fins amb 225.000 euros) o per no tenir la llicència d’operador exigible.