VIOLÈNCIA MASCLISTA

Un mosso de baixa per depressió mata la seva exnòvia d'un tret i se suïcida a Sant Feliu de Llobregat

La filla de la dona, de 8 anys, i una neboda, d'11, eren a la casa quan l'agent va cometre el crim

L'homicida acumulava un nombre elevat de baixes mèdiques en l'expedient laboral

Un mosso assassina la seva exparella i després se suïcida a Sant Feliu de Llobregat. / FERRAN SENDRA / VÍDEO: ATLAS

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / SANT FELIU DE LLOBREGAT

Ahir poc abans de les vuit del matí, Miguel Ángel, un agent dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Ciutat Vella, es va presentar per sorpresa a la casa de la seva exnòvia a Sant Feliu de Llobregat. Cristina devia estar donant l’esmorzar a la seva filla de 8 anys i a la seva neboda, tres anys més gran. La seva germana, que viu a la casa contigua d’aquest cèntric immoble de dues vivendes, li havia deixat com cada dia l’encàrrec de portar les dues nenes al col·legi de la Mare de Déu de la Mercè, situat just al costat.

Ell es negava a acceptar que aquella ja no era casa seva i que Cristina ja no era la seva dona. Feia més d’un any que sortien. Però tot es va acabar per Setmana Santa. Més o menys també llavors, ell va agafar la baixa laboral per una depressió. Ella no va denunciar mai maltractaments i ell no tenia cap antecedent. Aquestes últimes setmanes, segons explica l’entorn de la dona, va començar a aclaparar-la amb whatsaps i trucades perquè volia tornar amb ella. El mosso acumulava en el seu historial mèdic nombroses baixes, va confirmar a EL PERIÓDICO una font policial. La majoria a causa de lesions sofertes mentre feia esport. Però a vegades presentava informes mèdics que contenien l’aclariment «malaltia comuna», una etiqueta que es pot utilitzar per referir-se a una depressió sense atemptar contra el dret del pacient que no es faci públic el tipus de malaltia que pateix. 

Per això els Mossos oficialment no tenien per què saber si estava o no deprimit, com asseguren fonts de l’entorn de la víctima.

QUATRE TRETS

Ahir de seguida va començar una agra discussió entre tots dos. José Antonio, un vigilant de seguretat privada que viu en un domicili del carrer de Joan Maragall que comparteix envà amb la casa de Cristina, acabava de tornar del seu torn nocturn. A ella la va sentir defensar-se cridant-li que alguna cosa –fos el que fos– era «mentida». Poc després, va sentir les «quatre detonacions». Tres de molt seguides, un breu lapse de temps de tan sols uns segons, i la quarta.

El mosso, abans de disparar contra la seva exnòvia i disparar-se l’últim tret al cap, havia tret les dues nenes al balcó. José Antonio, després de les descàrregues, va pujar corrent al terrat. Al sortir va veure les dues nenes abraçades en un racó de la terrassa. I els primers veïns que van sortir al carrer per socórrer-les. «Fins i tot han tret una escala per baixar-les pel balcó». El primer veí que va intentar entrar a la casa va ser, casualment, un altre mosso.

    Llavors «les nenes ja no cridaven perquè estaven en estat de xoc». Quan ha arribat el cunyat de Cristina, el pare de la gran de les dues nenes, s’ha aclarit qualsevol dubte sobre el que havia passat. Segons José Antonio, «la nena li ha dit que ell l’havia matat».

AMOR MAL ENTÈS

Notícies relacionades

L’alcalde de Sant Feliu de Llobergat, Jordi San José, en una concentració de dol a la plaça de l’Ajuntament, va demanar que Cristina sigui l’última víctima «d’una mala manera d’entendre l’amor» per part d’homes que es convencen que són els «amos» de les dones. La filla dels antics propietaris del Bar de la Vila era «coneguda» i «estimada». Fa cinc anys va heretar el local de la família i en fa dos que el va traspassar a uns compradors xinesos.

El seu exmarit feia un any que no la veia ni a ella ni a la nena. «Semblaven feliços i jo no vaig voler ficar-m’hi, les seves amigues em deien que ell anava a buscar la meva filla a col·legi», va comentar. Ahir li van trucar a la feina per explicar-l’hi. I ell no entén res.