José Manuel Ubarrechena: «Vaig néixer per endolcir la vida a tots els donostiarres»

Nascut el 29 de febrer, José Manuel Ubarrechena (Sant Sebastià, 1936) solia celebrar el seu aniversari cada quatre anys, fins que se'n va afartar. Ho explica en una xerrada telefònica.

-El 1996 vaig posar un anunci a El Diario Vasco, un full sencer: «Es busquen bixestos».

Hostaler guipuscoà. Fundador del Club Mundial dels Bixestos. Avui fa 80 anys.

-¿I? En van aparèixer 60, amb els quals vaig fer un àpat en un restaurant meu. Així vam fundar el Club Mundial dels Bixestos, que ja té 2.000 socis arreu del món. ¿Sap per què hi ha un dia extra cada quatre anys?

-Bé... Refresqui-m'ho, sisplau. Va ser Juli Cèsar el primer a introduir-lo perquè, en realitat, la Terra triga 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons a traçar la seva òrbita completa al voltant del Sol. S'havia de corregir el desfasament acumulat.

-Això. I avui, ¿com ho celebraran? Amb una festa tan gran com puguem aprofitant, a més, que aquest any coincideix que Sant Sebastià és la Capital Europea de la Cultura.

-Se li nota l'instint emprenedor. Doncs l'ONCE ha volgut compensar l'esforç que he estat fent tots aquests anys dedicant el cupó d'avui als bixestos. No es podrà tornar a comprar fins d'aquí quatre anys, el febrer del 2020. ¡És que som únics al món, patrimoni de la humanitat! ¿Sap una cosa? Vaig néixer per endolcir la vida a tots els donostiarres.

-¿Endolcir? Expliqui, expliqui…La meva família tenia una fàbrica de llaminadures que es deia Ubarrechena. Fèiem caramels, codony, maduixots, torró i esponjats, una espècie de terrossos de sucre esponjosos amb gust de llimona per desfer amb l'aigua. Solien servir-se amb la tassa de xocolata.

-Vostè va arribar a treballar a la fàbrica. Sí, però quan vaig agafar les regnes del negoci, vaig pensar: «Això no pot ser». Embolicàvem els caramels a mà, imagini's el que és embolicar 500 caramels un a un; teníem unes 30 empaperadores contractades. S'havia d'industrialitzar l'empresa i gastar-se un dineral en maquinària.

-I va preferir dedicar-se a una altra cosa. Em vaig passar a la restauració, i ara el meu fill Mikel és el president de l'Associació d'Empresaris de l'Hostaleria de Guipúscoa i vicepresident de la Reial Societat de Futbol. Abans de ficar-me als restaurants, havia estudiat a l'Escola de Pèrits i vaig fer la mili a la Marina, al Ferrol .

-I complint anys cada quatre. Jo dic de broma que avui en faig 20 [riu]. ¡He arribat a la majoria d'edat! L'esperit el mantinc jove.

-Any bixest, any sinistre. Diuen. Res, res, res d'això. Quan era jove, em cabrejava llegir als diaris que el 29 de febrer és un dia de desgràcies, inundacions, vagues, enfonsament de vaixells... ¡Però si som un capritx dels déus! Per això anem a celebrar-ho avui amb un còctel a l'hotel María Cristina, i hem creat una estatueta: el Juli Cèsar.

-Al final, això li costa diners. I tant que costa diners. Tot costa diners, filla... Pedro Sánchez, el del PSOE, també és bixest; va néixer el 1972.

Notícies relacionades

Nascuts el 29 de febrer

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

-Vaja, doncs l'espera un any ben complet. Amb la cantant Marián Conde, vaig compondre el nostre himne: «Amigos, yo quiero ser / bisiesto toda la vida / porque cuando cumpla cien / seré un niño todavía».

-Canta molt afinat, José Manuel. Ui, quan els bixestos volien celebrar la festa en una altra província, jo els cantava: «San Sebastián tiene cosas / que no tiene el mundo entero/ tiene playa, tiene Igueldo / y el mejor puerto pesquero». Després, quan me'ls emportava a veure les vistes des de l'Igeldo, em deien: «Quina raó que tens, Ubarrechena, quina raó que tens».