Un segon mestre pederasta dels Maristes de Barcelona confessa a EL PERIÓDICO

Tres exalumnes del col·legi dels Maristes de La Immaculada, a l'Eixample de Barcelona, han relatat a EL PERIÓDICO els abusos sexuals a què els va sotmetre un professor quan tenien 7, 9 i 10 anys, respectivament. Els relats d'aquestes tres víctimes, que van estudiar a l'escola en anys diferents entre els 70 i 90 i no mantenen cap relació entre si, són gairebé idèntics. Coincideixen que el docent A. E., que va ser tutor de tots tres, va abusar d'ells en repetides ocasions en plena classe. Els cridava a la seva taula i allà els grapejava els genitals, protegit de la vista dels altres alumnes pel panell frontal del moble.

Un portaveu dels Maristes ha declarat que a l'orde religiós no li consta cap incident de pederàstia que impliqui el citat exprofessor. El col·legi, per la seva part, ha declinat parlar amb aquest diari. Mentrestant, EL PERIÓDICO ha localitzat A. E. i l'ha entrevistat telefònicament. Actualment resideix al seu poble natal, un petit municipi del País Valencià. Durant la conversa, l'exdocent es mostra molt nerviós i dubitatiu i incorre en algunes contradiccions. Però igual com ho va fer fa tres setmanes el pederasta Joaquim Benítez, exprofessor dels Maristes de Sants-les Corts, A. E. acaba confessant al final als periodistes que les acusacions dels tres antics alumnes són certes. 

¿Vostè és A. E.? Sí, sóc jo. ¿Qui és?

Som reporters d'EL PERIÓDICO. Ah…

¿Vostè va ser professor del col·legi dels Maristes de l'Eixample? No.

¿Vostè és A. E.? Sí.

¿I no va ser professor del col·legi dels Maristes de l'Eixample? No ho sé. Pot ser, sí.

¿Entre el 1975 i el 1993? Sí, més o menys.

¿Va marxar perquè va tenir problemes al centre? Bé, sí.

L'hi preguntem perquè hem parlat amb tres homes que van ser alumnes seus en anys diferents. Asseguren que vostè els cridava a la seva taula i allà els feia tocaments als genitals. ¿Això és cert? Escolti, miri, m'estic posant molt... m'estic sentint molt malament. A veure, digui'm…

Ells diuen que vostè els tocava els genitals durant la classe, quan els cridava a la seva taula. ¿És cert? No ho sé, pot ser, a algun potser sí, quan venien a la meva taula a consultar, no ho sé... A algun, sí. Per això me'n vaig anar. Jo ho vaig deixar tot. Ara que ha sortit tot això dels Maristes de Barcelona i això, doncs fa uns dies que penso, ¿què deu haver passat? No sé com explicar-los-ho. ¿Vostès tot això per què ho pregunten?

Perquè hi ha tres persones, antics alumnes seus, que diuen que van patir tocaments i volíem conèixer la seva versió… Això va passar fa molt temps. I si ara ho tornen a treure... Llavors ho vaig passar molt malament.

¿Vostè ho va passar molt malament? ¿Sentia algun patiment intern? Com que va passar una cosa d'aquestes, jo vaig dir que no volia seguir amb alumnes, no volia seguir amb l'ensenyament, i me'n vaig anar.

¿A vostè llavors no el van fer fora del centre? No, me'n vaig anar voluntàriament.

¿Voluntàriament, diu? Sí, me'n vaig anar per aquest problema, que era superior a les meves forces. Si la meva manera de ser és així, doncs ho deixo.

¿Aquest problema que vostè diu que era superior a les seves forces era l'atracció que sentia pels menors? No ho sé, sí, una espècie d'atracció. Però com que vaig veure que allò, sense fer res, era una cosa que a algun pare li podia semblar això... doncs ho vaig deixar estar.

Aquesta atracció pels menors, ¿de quina manera la desenvolupava vostè, amb petons, carícies, tocaments? De cap manera. Jo intentava no fer res i no ho sé... Ho vaig deixar tot perquè ja no en volia saber res de res, no volia seguir a l'ensenyament.

Quan se'n va anar dels Maristes, ¿va seguir donant classes? No, no. No he donat més classes.

Un membre de la seva família ens ha indicat que li truquéssim a aquesta hora perquè vostè estava donant “classes”… No, no. A veure, és que ell es creu que estava donant classes. Però jo, aquí, les úniques classes que he donat han sigut amb immigrants, com a voluntari a la Creu Roja per ensenyar-los l'idioma.

¿No ha tingut contacte amb més nens? No, només amb gent gran i immigrants.

¿Vostè va decidir allunyar-se dels menors sense que ningú l'hi obligués? Sí, sí, jo ho vaig deixar tot perquè no volia seguir en l'ensenyament... No volia arribar a cap cosa…

¿Vol dir que era conscient que si seguia en l'ensenyament podia posar en risc la integritat dels menors? Sí, al principi... Jo en vaig ser conscient quan va passar un cas d'aquests amb un menor, però no va ser especial. Jo no creia que hagués fet nada, però un pare es va queixar, bé, va dir que hi havia hagut algun tocament i això. Però jo no considerava que això fos un tocament i per això ho vaig deixar tot. Perquè, em vaig dir, a veure si ara per qualsevol cosa... no ho sé...

¿Vol dir que aquell pare va malinterpretar la seva acció amb el seu fill? No ho sé... Es va interpretar malament. Jo jugava amb els nois als patis i tot això, no sé si hi va haver alguna carícia, no ho recordo exactament... Sí que recordo que una vegada a un noi, un noi negre era, li vaig dir, ui, quins cabells tan bonics... i una carícia així, però no... A mi em sembla que no m'he excedit mai.

Notícies relacionades

Els bisbes espanyols també demanen transparència als Maristes

Les denúncies policials ja afecten dos col·legis maristes de Barcelona

¿Li sembla? M'ho sembla a mi, no ho sé. Jo crec que no. Com que vaig tenir aquest problema, li vaig dir a la direcció que volia marxar, que ja no volia donar més classes.

El 1977, la família d'un dels citats tres nens va alertar la direcció de l'escola que A. E. abusava del seu fill. L'escola no li va fer cas. A. E. va seguir al seu lloc de treball durant 16 anys més. Fins que el 1993, la mare d'un altre d'aquells nois va denunciar davant el director els tocaments que el mateix professor li feia al seu fill. Llavors, el col·legi va accedir a apartar el docent, però a canvi que la família renunciés a la seva intenció de denunciar el cas a la policia. Així es va fer.