Una exprofessora dels Maristes denuncia que va patir abusos quan era alumna de l'orde

Elena Alfaro tenia 16 anys quan va ingressar al col·legi dels Maristes la Immaculada. Pertanyia a la segona promoció de noies que entraven en aquest centre del carrer de València de Barcelona per estudiar el Curs d’Orientació Universitària (COU). Venia d’un col·legi de monges i arribava a una escola que fins dos anys abans només admetia nois entre l’alumnat. «Les noies érem, per dir-ho d’alguna manera, la novetat i per a nosaltres, que llavors érem bastant més immadures del que ho són ara, era una experiència diferent del que havíem viscut fins llavors», recorda aquesta llicenciada en Història que anys després, entre el 1996 i el 1998, va treballar com a professora de Ciències Socials en un altre centre dels Maristes, el de Sants-les Corts, on ha esclatat l’escàndol de pederàstia. 

Alfaro, viuda i mare d’un noi que coneix tota la seva història, fa un pas endavant per explicar els abusos de què va ser víctima durant el curs escolar 1972-1973. Va ser a mans del seu professor de Francès i tutor de COU, el germà marista A. A. La docent recorda que anys després va coincidir novament amb ell, ja com a professora, al col·legi de les Corts. 

«Era un professor que s’acostava a les noies, li agradava envoltar-se d’elles, sempre estava fent broma amb nosaltres i, si podia, allargava la mà més del compte. Li agradava molt el tocament, per dir-ho d’alguna manera», relata Alfaro. La cosa s’hauria quedat allà si la llavors joveníssima Elena no s’hagués vist en una situació complicada. «Recordo que un dia em va cridar al seu despatx i va insistir que m’assegués a la seva falda... El forcejament va durar una bona estona, tot va ser molt tens: jo intentant posar-me dreta i ell tirant amb força de mi perquè cedís», rememora. «El més greu, a la meva manera de veure, és que en ple estira-i-arronsa va entrar un altre professor al despatx i, en lloc d’ajudar-me o preguntar què estava passant, es va limitar a recollir un llibre, em va mirar com dient ‘ja t’ho faràs’ i va marxar», lamenta. I allà va seguir ella, fins que va poder escapar-se’n i sortir corrent del despatx.

UN FORAT AL VESTIDOR

Poc temps després que passés allò, A. A. es va fer popular al col·legi de la Immaculada perquè va ser sorprès per uns alumnes del centre quan espiava a través d’un forat obert en una paret del vestidor de les noies. «Jo formava part de l’equip de bàsquet del col·legi i vaig saber, per un company de l’equip masculí, el que havia passat. ¡Ens havia estat espiant mentre ens despullàvem! Vam córrer a buscar el forat i a tapar-lo de seguida», assenyala.

El tercer episodi es va produir a meitat de curs, quan l’alumna era  dalt de la tarima, escrivint a la pissarra. El professor de Francès se li va acostar i li va grapejar les natges. «Em vaig girar immediatament, molt enfadada, i li vaig preguntar què estava tocant», explica. «Ell va respondre tan tranquil, davant de tota la classe, sense cap problema: ‘Et toco on no hi ha ànima’. Jo el vaig tallar dient que em deixés en pau, que no ho pensava consentir més, i vaig amenaçar de denunciar-lo», prossegueix Alfaro.

 Per sort, subratlla, ella sempre ha tingut «un caràcter fort» i els abusos es van acabar allà. «Però sé que altres companyes no se’n van sortir tan bé», diu. «Quan ho vaig explicar  a casa, el meu pare va voler anar a trencar-li la cara, però jo el vaig dissuadir dient-li que estigués tranquil, que el tenia controlat». «A l’acabar el curs, el meu pare va insistir a posar una denúncia, però en aquells temps, amb Franco, no era tan senzill», afirma. Al final, no van seguir endavant. «Però em penedeixo de no haver-ho fet», conclou.

RETROBAMENT A LES CORTS

La vida va voler que 25 anys més tard, quan ja era mare, Elena Alfaro es convertís en companya de claustre del seu antic abusador. «Vam coincidir al col·legi marista del carrer del Vallespir, a les Corts, però he de reconèixer que en aquesta segona etapa ell sempre va tenir un tracte exquisit amb mi. Fins i tot crec que va intervenir davant la direcció perquè em donessin la feina quan vaig presentar el meu currículum», relata. En aquesta etapa, que va durar dos anys, la professora, que encara avui segueix fent classes en col·legis concertats, no va tenir cap incident amb A. A.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

«Però sempre vaig tenir una espineta clavada de l’època que vaig ser professora a les Corts», prossegueix. I explica el cas d’un alumne, D., del qual va ser tutora a segon d’ESO. «Era un noi molt dolç, brillant, amb un punt de timidesa, però estimat i respectat pels seus companys de classe», recorda. El que preocupa a Alfaro és el canvi sobtat que a mitjans de curs va experimentar aquell noi. De sobte, es va convertir en una persona trista, apagada. El seu rendiment escolar va caure en picat. «Vaig contactar amb la família, vaig preguntar als seus companys si hi havia un problema de drogues... Mai vam saber què havia passat. I quan ara he sabut això de Joaquim Benítez [el pederasta confés], vaig témer que D. pogués haver sigut una víctima seva». «Només és una sospita, però des d’aquí voldria enviar-li  tot el meu suport i animar-lo que ell també faci el pas, que sigui valent i el denunciï»,

assenyala.