Antics alumnes dels Maristes de Sants-les Corts denuncien dos professors més

Un va denunciar el seu antic tutor però la justícia va arxivar el cas perquè el delicte acabava de prescriure

Un altre descriu la impunitat amb què actuava a classe un germà que ensenyava francès als anys 70

fsp8648

fsp8648

3
Es llegeix en minuts
GUILLEM SÀNCHEZ / J.G. ALBALAT / BARCELONA

Dos homes que asseguren haver presenciat o sofert, respectivament, abusos sexuals al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts han explicat les seves experiències a EL PERIÓDICO. Aquests dos nous presumptes casos de pederàstia van tenir lloc, segons el relat d'aquestes dues persones, a la mateixa escola on va treballar i va depredar Joaquim Benítez. Però no van ser comesos per aquest pederasta confés sinó per dos docents més. Els seus testimonis serveixen per denunciar que el d'aquest professor de gimnàstica no va ser un cas aïllat al col·legi.

GRAPEIG EN PLENA CLASSE

Jordi Navarro té 58 anys i va estudiar a la seu que aquest col·legi té al barri de Sants (Benítez treballava a la seu de les Corts). Navarro va estar escolaritzat als Maristes entre els 10 i els 15 anys, de manera que el seu relat se situa entre el 1967 i el 1973, abans que ingressés Benítez a la institució.

Assegura que un professor, un germà marista les inicials del qual són V. L. i que donava classes de francès, solia impartir les lliçons amb “un alumne” assegut a la seva falda. En aquesta postura, la taula del mestre deixava fora de la vista dels estudiants el que feia amb les mans. Però quan a Navarro li tocava pujar a l'estrada de la pissarra “observava que el germà sempre tenia la seva mà dins de l'uniforme del nen, directament sobre els genitals”. “Ho vaig veure diverses vegades”, recorda.

A “aquella edat” no saps què està passant i, “encara que hagués sigut capaç d'interpretar-ho”, no hauria resultat possible denunciar-ho. En plena dictadura “no eren possibles aquestes acusacions i menys contra els capellans”, subratlla.

Per això ha decidit donar la cara ara, apareixent amb el seu nom i cognoms, per explicar-ho tot i ajudar a seguir estirant la manta d'aquest escàndol de pederàstia que gradualment va emergint al seu antic col·legi. Vol compartir el seu testimoni “perquè es prengui bona nota” de la impunitat amb què actuaven els agressors sexuals al centre, pocs anys abans que arribés Benítez.   

ABUSOS ALS CAMPAMENTS

El segon informant, que de moment demana que la seva identitat es guardi en l'anonimat, sí que va patir en les seves pròpies carns l'abús per part d'un altre docent al mateix col·legi dels Maristes. La seva experiència va tenir lloc al mateix edifici que el testimoni anterior, al de Sants. Ell va estudiar en aquesta seu entre el 1980 i el 1988. Després va ser traslladat al de les Corts, on va estar des del 1988 fins al 1991. Aquí va coincidir amb Joaquim Benítez, però “no va tenir cap problema amb ell” i sempre el va considerar "un bon professor de gimnàstica”. El seu abusador als Maristes no va ser Benítez, va ser un altre professor, A. F.

A. F. era també el tutor de la seva classe, quan cursava EGB als anys 80. Però no l'agredia a l'escola, sinó lluny del recinte escolar, durant els campaments que organitzava la institució per vacances. La víctima tenia llavors 8 o 9 anys.

L'engany que va utilitzar per acostar-se fins a ell van ser els “jocs de màgia”, explica. “Simulava que feia trucs i volia que busqués les coses que ell s'amagava dins dels calçotets”. Encara que els abusos que va patir van anar bastant “més enllà” d'això, la víctima no vol “donar-ne més detalls”. L'informant desconeix si A. F. manté encara alguna relació amb el centre. I es mostra “convençut” que més nens van patir experiències similars.

Notícies relacionades

Quan ja tenia 23 anys, el 1997, després de prendre consciència que aquells records foscos implicaven abusos sexuals, va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia. Però llavors el seu delicte acabava de prescriure. Va rebre una comunicació judicial, que ha pogut revisar aquest diari, que l'informava que ja era tarda per reclamar justícia contra el seu abusador.

Per això ha volgut contactar amb EL PERIÓDICO, perquè vol que la denúncia dels “casos de pederastes als Maristes siguin un punt d'inflexió” i les administracions s'adonin que no té sentit que prescriguin “tan aviat” els delictes per tocaments ja que cada persona necessita un període de temps -sovint de molts anys- per descodificar una informació traumàtica i prendre la decisió de denunciar els seus agressors. Demana “als col·legis i a les institucions” que siguin “proactives” i modifiquin “tot el que faci falta” per “evitar nous casos d'abusos sexuals”. 

Primer pas: recórrer la seva llibertat

Amb veu ferma, ha tornat a comentar que no pot perdonar Benítez pel “dany irreparable” que ha ocasionat al seu fill i a la seva família, i que es tracta d'una persona que li provoca “temor i ràbia”. Manuel ha animat a altres possibles víctimes a denunciar, perquè quan es fa “es treuen una llosa a sobre”. El seu correu és abusosenmaristas@gmail.com