Benítez confessa que va fer fel·lacions almenys a dos alumnes

Joaquim Benítez va confessar ahir davant el jutge que va agredir sexualment T. B.C. el 2010 al despatx que com professor de gimnàstica tenia al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts, a Barcelona, i la “possibilitat” que també fes tocaments i una fel·lació a un altre alumne, M. G. del P., el 2007. Així ho reflecteix el magistrat Miguel Ángel Tabarés Cabezón en les actuacions per les quals acorda la llibertat provisional amb càrrecs per a l'exdocent. Al seu entendre, no es reuneixen els requisits per decretar la seva presó, contra el que va demanar el fiscal.

El jutge ha prohibit a Benítez sortir del territori espanyol, li ha retirat el passaport, ha acordat que comparegui setmanalment a la comissaria i li ha vetat realitzar activitats educatives, culturals, recreatives o de qualsevol altre tipus amb menors. El principal denunciant que va obrir aquest cas, el pare d'una víctima que va patir abusos per part del docent, ha mostrat a EL PERIÓDICO la seva indignació davant la resolució judicial: "Sóc incapaç d'entendre-ho".

El magistrat destaca en la seva resolució que els fets relatats per T. B. C. i M. G. del P., que van detallar als Mossos tocaments i fel·lacions que els va fer el que va ser el seu professor, podrien ser qualificats com a delictes d'agressió sexual, sense perjudici de les agreujants que poguessin concórrer per l'edat de les víctimes en el moment dels fets i altres. Detalla que Benítez ha reconegut de “manera oberta” ser autor dels fets denunciats per T. B. C., la “possible realitat” del relatat per M. G. i que poden sorgir encara més casos similars. Per tant, en la seva opinió, existeixen “indicis” de delicte.

ELS REQUISITS

No obstant, el togat recorda els requisits per decretar la presó i, en concret, el possible risc de fuga al·legat pel fiscal. Així, argumenta que els fets denunciats daten d'uns cinc anys enrere, “sense que constin posteriors”; que l'investigat no té antecedents penals o policials; que l'exprofessor va poder ser localitzat fàcilment i que, fins i tot, Benítez es va posar en contacte amb el jutjat “per la seva pròpia iniciativa” per resoldre qüestions relacionades amb la seva compareixença judicial, mostrant la seva col·laboració amb la policia" per acudir al jutjat. "No ha sigut necessari acordar la seva detenció per fer-lo comparèixer, i ha sigut suficient la seva citació", insisteix el jutge. 

La resolució exposa que Benítez viu amb el seu germà, que pateix “minusvalidesa”, i que “no consta” que l'exdocent tingui cap relació a l'estranger, ni que disposi de béns per sostenir-se fora d'Espanya. Això sí, destaca, per últim, que en la seva declaració “ha reconegut la veracitat d'alguns dels fets i no nega que en poguessin sorgir altres”.

DECLARACIÓ DE DOS PERIODISTES

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En opinió del jutge, no pot "deduir-se una falta de voluntat” de Benitez d'estar localitzable, finalitat que es pretenia garantir amb la seva pressió. Respecte a aquest punt, el magistrat esmenta les declaracions judicials de la reportera d'EL PERIÓDICO María Jesús Ibáñez i del fotògraf del mateix diari Josep Garcia, que divendres van entrevistar en exclusiva Benítez a casa seva. Els periodistes van precisar que quan el docent es va referir al fet que “després de declarar davant el jutge, intentaré estar il·localitzable”, era perquè no volia que altres mitjans de comunicació ni altres persones el trobessin.

Les denúncies contra el presumpte pederasta, per una altra part, segueixen augmentant. Aquest dissabte ha declarat davant els Mossos una altra una nova víctima, ara major d'edat, que hauria patit els abusos fa bastants anys. Estan pendents de declarar davant la policia autonòmica cinc suposats afectats més. El nombre podria augmentar perquè Benítez va tenir contacte amb menors fora del col·legi i la seva afició al 'shoot-ball', el vell joc de pilota conegut com estirar la matar', que Benítez va reglamentar i va promocionar amb l'ambició de convertir-lo en disciplina olímpica.