Els espanyols segueixen marxant, i a un ritme més alt

Els espanyols segueixen deixant Espanya per buscar millors oportunitats en altres països i ho fan a un ritme més alt, de manera que entre el gener i el juny d'aquest any 50.844 van optar per marxar, un 30% més dels que ho van fer en el mateix període del 2014.

El ritme de sortida dels espanyols ha augmentat un 23% respecte al semestre anterior, el 65% són nascuts a Espanya i els principals destins són el Regne Unit, França i Alemanya. En el cas dels no nascuts a Espanya, els països que més ciutadans reben són l'Equador i Colòmbia.

Entre el gener i el juny van tornar 23.078 espanyols procedents principalment de Veneçuela, França, el Regne Unit, l'Equador i els Estats Units, és a dir, que el saldo migratori d'espanyols va ser negatiu en 27.766 persones.

En total, la població espanyola s'ha reduït en 26.501 persones entre el gener i el juny, fins als 46.423.064, a causa del saldo vegetatiu negatiu de 19.115 persones (205.796 naixements davant 224.911 defuncions) i al saldo migratori negatiu de 7.385 persones (157.211 arribades i 164.606 sortides).

DESCENS POBLACIONAL

Aquestes dades confirmen que continua el descens poblacional que Espanya va iniciar el 2012. No obstant, en la seva estadística sobre Migracions, que recull dades sobre naixements, defuncions, moviments migratoris i canvis de nacionalitat, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) adverteix que s'ha moderat el ritme de caiguda de la població, que ha passat d'un 0,12% en el primer semestre del 2014 a un 0,06% en el mateix període d'aquest any.

L'INE també difon avui les dades definitives del 2014 segons les quals la població espanyola es va reduir en 62.634 persones.

No obstant, destaca Estadística, la població de nacionalitat va augmentar en 160.072 persones pel fet que 205.880 persones van adquirir la nacionalitat espanyola.

Un fenomen que també s'ha produït en el primer semestre de l'any quan, tot i la caiguda de la població en 26.501 persones, la de nacionalitat espanyola ha crescut en 1.042 pels 66.454 ciutadans que van adquirir la nacionalitat.

Si no es tinguessin en compte les adquisicions de nacionalitat espanyola, la població s'hauria reduït en 45.108 persones.

L'adquisició de nacionalitat també ha fet que la població estrangera s'hagi reduït en 27.543 persones (0,6 %) entre el gener i el juny, fins a les 4.426.811.

En la seva estadística, l'INE destaca que el primer semestre del 2015 el saldo migratori d'estrangers va ser de 20.380 persones, i es va fer positiu per primera vegada des del segon semestre del 2009, és a dir, que tornen a arribar més estrangers dels que marxen. I arriben fonamentalment de Romania (13.969), el Marroc (12.125) i Itàlia (8.803).

Per nacionalitats, l'INE destaca l'increment de la població italiana (4.636 persones més), la ucraïnesa (3.152) i la xinesa (1.905), mentre que els principals descensos els protagonitzen els equatorians (9.568 persones menys), els marroquins (8.573) i els bolivians (7.266).

En termes percentuals, els principals creixements van ser els dels ucraïnesos (3,7 %), els italians (2,5 %) i els francesos (1,5 %), i els descensos més destacats, els dels bolivians (7,2 %), els equatorians (5,5 %) i els colombians (4,3 %).

I dels estrangers que han marxat entre el gener i el juny destaquen els romanesos (20.310 sortides) i els marroquins (14.403), que són, a més, les nacionalitats majoritàries entre la població estrangera resident.

Notícies relacionades

Les morts superen els naixements a Espanya per primera vegada des del 1999

L’estrès laboral multiplica per cinc els riscos de tabac i alcohol junts

Per sexe i edat, la sortida d'estrangers es va concentrar en poblacions de 25 a 39 anys, amb més proporció d'homes.

Per comunitats, els primers sis mesos de l'any la població només va créixer en cinc de les 17 comunitats autònomes: les Balears (0,38 %), la Comunitat de Madrid (0,24 %), Múrcia (0,09 %), Catalunya (0,02 %) i les Canàries (0,01 %). La ciutat autònoma de Melilla va créixer un 0,33%.