Més de 100.000 dependents han mort sense prestació pel cop de destral de Rajoy

El Govern ha retallat 2.000 milions en ajudes en aquesta legislatura, segons l'Observatori de la Dependència

La llista d'espera ha augmentat en més de 150.000 persones en els últims quatre anys

Més de 100.000 dependents han mort sense prestació pel cop de destral de Rajoy
3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

El cop de destral que el Govern del PP ha clavat a l’atenció a la dependència durant la legislatura que ara s’acaba ha sigut tan fort que més de 100.000 dependents amb drets reconeguts han mort sense poder accedir a la prestació, la llista d’espera ha augmentat en 156.761 persones i l’aportació estatal al sistema s’ha retallat en 2.000 milions d’euros.

Les dades corresponen al balanç dels últims tres anys i mig (de juliol del 2012 a novembre del 2015) fet públic ahir per l’Observatori Estatal per a la Dependència que elabora periòdicament l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.

El títol amb què l’observatori encapçala l’informe, La demolició de la llei de la dependència. La promesa complerta de Rajoy, no deixa cap mena de dubte. Les dades s’il·lustren amb la reproducció d’una entrevista al candidat Mariano Rajoy prèvia a les eleccions del 2011 en què ja avisava que «la dependència no és viable». 

L’observatori considera que les xifres «corroboren la destrucció d’un sistema» que «necessitava reformes» però que, en lloc de millores, ha rebut «una immensa garrotada jurídica i financera» que ha recaigut sobre els dependents, les famílies i l’autonomies. Davant d’aquesta realitat, en una actitud que l’informe qualifica de «sorprenent», el Govern no ha deixat de «presumir» de les millores introduïdes en el sistema.

Durant la major part de la legislatura, el PP s’ha vanagloriat que les llistes d’espera baixaven. Així va ser durant els primers tres anys, però el principal factor d’aquesta caiguda va ser «la mort de persones que figuraven a la llista d’espera sense haver arribat a rebre prestacions o serveis». Aquesta circumstància podria haver afectat 117.000 persones des del gener del 2012, 45.000 d’elles en l’últim any, segons l’informe.    

«Una dada per a la vergonya que es manipula injustament en un intent desesperat per vendre una gestió eficient», lamenta l’associació de directors.

L’argument es veu corroborat quan es comprova que el nombre d’atesos s’ha mantingut constant al llarg de la legislatura, al voltant dels 750.000. «El sistema s’ha col·lapsat, de manera que els nous atesos no ho són en virtut del seu dret sinó de les baixes que es produeixen», retreuen els autors.

 Malgrat el luctuós factor de distorsió que produeixen les morts, les llista d’espera ha acabat augmentant perquè el Govern va aprovar el juliol passat, amb dos anys de retard, l’entrada en el sistema dels dependents moderats de grau 1. Gairebé 399.100 persones que han situat la llista d’espera en les 157.761 persones citades anteriorment.

NI PER AL 2016 // La retallada acumulada de 2.000 milions d’euros en quatre anys té com a contrapartida un augment de… tan sols 76 milions als Pressupostos del 2016, de manera que, si el PP continua al Govern, aquestes 400.000 persones «seguiran als llimbs de la dependència». Veuen recollit el seu dret, però no reben la prestació.

Una de les vies per les quals s’han aplicat les retallades és la introducció de nous barems. Aquests han suposat que actualment hi hagi 64.211 grans dependents menys, 16.974 severs menys i 24.000 moderats menys, mentre que han augmentat el 5% el nombre de persones que queden fora del sistema al no obtenir grau en la valoració que se’ls practica.

Notícies relacionades

L’observatori també destaca que hi ha 83.302 cuidadors familiars menys i als que queden se’ls ha retallat la prestació almenys un 15% (de 320 euros al mes a 270 de mitjana). També s’ha expulsat del conveni especial de cuidadors no professionals de la Seguretat Social més de 165.000 persones i ja només queden 11.527 cuidadors cotitzants que no tenen suports de serveis professionalitzats, ni períodes de descans ni formació. 

Així, amb dades del mes d’octubre passat, la legislatura es tanca amb 1.178.483 persones que tenen reconeguda la seva situació de dependència, una xifra que equival al 2,5% de la població. Malgrat l’entrada dels dependents moderats, el total representa una caiguda de 105.197 persones menys respecte al 2012. H