La pobresa extrema afecta ja el 12% dels catalans

Amb la precisió de les estadístiques i amb el contrastat aval dels que coneixen la realitat sobre el terreny, les entitats socials catalanes han rebatut les pròsperes expectatives macroeconòmiques i els missatges optimistes que arriben des de les estrades institucionals i aventuren la sortida definitiva de la crisi. Associacions que desenvolupen el seu discurs parlant del carrer, de llars en dificultats per arribar a final de mes, de qui ni tan sols sap si demà dormirà sota un sostre. D'una precarietat creixent, en definitiva, que s'il·lustra amb una xifra palmària: un de cada deu catalans viu en situació de pobresa extrema. A efectes pràctics, la dada es refereix a aquelles llars on els ingressos disponibles totals no arriben al 40% de la renda mitjana.

La inquietud es plasma en l'augment en més de dos punts i mig d'aquesta situació de carència severa en a penes 12 mesos, al passar del 9,1% del 2013 a l'11,7% de l'any passat. El risc de pobresa és conseqüència de la caiguda de les rendes mitjanes a les llars catalans, que han passat dels 33.064 euros disponibles del 2009 als 30.407 cinc anys després, segons reflecteix el 'Informe Insocat d'indicadors socials a Catalunya' que aquest divendres ha presentat Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Al paupèrrim panorama econòmic per a moltes famílies s'hi suma el que Teresa Crespo, presidenta d'ECAS, ha qualificat de “fracàs de les polítiques socials”.polítiques socials” “Un exemple que l'estratègia és equivocada és la campanya del Gran Recapte d’Aliments, un pegat en lloc d'afrontar la problemàtica que l'ocasiona destinant més recursos públics a les necessitats socials”, ha dit Crespo.

L'anàlisi posa en relleu “la debilitat del sistema de protecció social i la poca capacitat de les inversions públiques” per afrontar les desigualtats, i ho fa amb xifres que ofereixen llum sobre una realitat que, no obstant, requereix de matisos de consideració. Un d'ells l'ha aportat Mercè Darnell, adjunta d'acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, al remarcar la notable precarització del mercat laboral: “Fa anys, quan una persona sortia de l'atur, el simple fet de trobar feina implicava que deixés de ser pobre". Però ara ha deixat de ser garantia pel descens de sous de 700 u 800 euros en molts casos”, ha exposat Darnell.

VULNERABILITAT

Tot plegat sense obviar les tremendes dificultats que troben la majoria dels aturats per tornar a trobar feina en les actuals circumstàncies. La taxa de desocupació de llarga durada, la que comporta un any o més inactiu, se situa en l'11,5%, gairebé el doble de la mitjana europea (6,1%), mentre que el 59% dels aturats fa un any o més que estan en aquesta situació, ha recordat Darnell.

Més de la meitat dels desocupats catalans fa més de 12 mesos que busquen feina i augmenta la quantitat de famílies amb privacions severes. Un 6,3% de les llars pateixen el fenomen de la privació material severa, cosa que comporta que no es poden permetre almenys un dels següents desemborsaments: pagar la hipoteca o el lloguer, mantenir la casa a temperatura adequada, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, i afrontar un pagament imprevist. 

Notícies relacionades

La pobresa no és inevitable

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

En aquest context, es tornen quotidianes situacions inconcebibles anys enrere, “com agafar aigua de la font, usar llanternes en lloc d'encendre la llum o famílies ocupant immobles”, ha detallat Karmele Equiza, de la Fundació Adsis. Augmenten les dificultats en un context que es torna dramàtic per als que ja resultaven vulnerables en èpoques de bonança. “No caiguem en l'error de pensar que sols qui treballa mereix una bona vida perquè hi ha molta gent amb discapacitats i problemes mentals que necessiten suport públic i més empatia de tota la societat”, ha dit la dirigent de Càritas.

Sobre la cobertura dels més necessitats, Crespo ha destacat que malgrat que el 2014 van augmentar els beneficiaris de la Renda Mínima de Inserció Renda Mínima de Inserció (27.071, un 8,3% més que el 2013), encara està lluny del nivell del 2010 (30.284 persones). I ha recordat que la iniciativa legislativa popular per a una renda garantida de ciutadania per assegurar uns ingressos mínims per a tothom no ha prosperat fins ara al Parlament, malgrat que ho recull explícitament l'article 24.3 de l'Estatut. Per això ha reclamat a les autoritats que reconsiderin la seva postura i unifiquin les ajudes actuals en una única prestació per possibilitar que l'administració “optimitzi els seus recursos i prioritzi la dignitat de la persona”.