El Síndic deslliga les dues morts de les retallades a la Vall d'Hebron

L'informe que ahir va presentar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després d'investigar la mort de dos pacients cardíacs atesos a l'Hospital de la Vall d'Hebron, assenyala que no hi ha «indicis concloents» que vinculin les morts amb les retallades pressupostàries que afecten el centre, relació que havia establert el cirurgià Manuel Galiñanes, responsable de cirurgia cardíaca d'aquest hospital fins dilluns passat, i que va motivar la intervenció del defensor català. «No s'ha pogut constatar que els canvis en els recursos materials del servei de cirurgia cardíaca impedissin actuar amb normalitat i en plenes garanties per als pacients», va indicar Ribó, que va remetre a una altra investigació, encara en curs, que està fent un comitè independent del centre.

Ribó es va aturar especialment a analitzar la situació de les esperes a cirurgia cardíaca, unes demores que les retallades pressupostàries aplicades a la sanitat pública van empitjorar. Un reial decret publicat pel Govern de Mariano Rajoy el 2011 va fixar aquestes demores en un màxim de 180 dies, un termini que Salut va reduir a 90. Els pacients tenen garantit que seran intervinguts abans que s'acabi aquest termini, però el període legal se sobrepassa cada estiu a la majoria dels hospitals, coincidint amb la reducció d'activitat i llits disponibles. El 8 de juliol passat, va informar Ribó, tres pacients feia més de 90 dies que esperaven per ser operats del cor a la Vall d'Hebron i el 30 de setembre eren 34 els que havien superat el termini legal.

En aquests endarreriments influeix de forma determinant, va dir el Síndic, la prioritat que els serveis concedeixen als que empitjoren i han de ser operats urgentment, circumstància que perjudica els no afectats per una emergència. Ribó va demanar que l'hospital gestioni les llistes d'espera de manera que no augmentin per la priorització de les urgències.

Galiñanes va assegurar ahir que no se li va permetre presentar davant el Síndic documentació mèdica sobre els dos pacients objecte de la seva denúncia, aspecte que Ribó va justificar adduint que el mateix hospital ja li havia remès aquesta informació.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

SENSE SUPORTS INTERNS / Aquest episodi, rellevant al tractar-se de la primera denúncia que va vincular morts hospitalàries amb les retallades pressupostàries, ha generat gran malestar a la Vall d'Hebron. Dilluns passat, en una reunió de la junta de facultatius del centre -on participen caps de servei i representants sindicals-, es va deixar constància de la «incongruència» que l'anterior gerent de l'hospital, José Jerónimo Navas, cessat el gener passat, contractés Galiñanes el 2010 per la seva rellevància professional -«van anar a buscar-lo a Londres», van indicar-, en contrast amb el fet que ara se'l cessi per no complir suposadament amb els terminis de l'avaluació interna de l'hospital.

«El van fitxar perquè reduís les llistes d'espera de cirurgia cardíaca, cosa que va fer eficaçment perquè és un excel·lent cirurgià -van assenyalar a la reunió-, però se'l cessa per no haver sabut liderar el seu equip». Galiñanes ha operat els dos últims anys en horaris de matí i tarda -sense cobrar això últim- i ha portat a mínims històrics les esperes quirúrgiques del seu servei, però no s'ha guanya la simpatia dels que estaven al seu càrrec, a qui pel que sembla exigia de forma excessiva. Amb el canvi de gerent, les queixes per aquesta difícil relació haurien conduït a la seva destitució.