«No s'està donant la prioritat adequada al mal d'Alzheimer»

Les persones que pateixen demència d'Alzheimer van guanyar el 2007 un valuós aliat, l'expresidentPasqual Maragall, que, tal com va prometre en aquell moment a l'anunciar la seva malaltia, ha promogut una estructura científica que, a mitjà o llarg termini, podria proporcionar una solució contra la malaltia que suprimeix la voluntat i fulmina el caràcter dels que la pateixen. Aquesta demència, per a la qual no hi ha tractament curatiu, afecta en l'actualitat 130.000 persones a Catalunya. Els epidemiòlegs calculen que són tot just un 50% de les que estaran diagnosticades el 2035.

El doctor Jordi Camí, director d'aquella iniciativa, la Fundació Pasqual Maragall (FPM), va participar ahir en el col·loqui que organitza EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, on es va mostrar esperançat que les investigacions que iniciaran de seguida condueixin a alguna forma de prevenció, o a una teràpia que alenteixi la demència entre les generacions que ara són joves. «Per a nosaltres, ja no», va dir Camí, parafrasejant el mateix Maragall.

En aquest primer assaig científic, que desenvoluparan neuròlegs de l'Hospital Clínic, hi participaran els 2.750 voluntaris sans que, en un fet insòlit, ja han sigut reclutats per la FPM. Aquests ciutadans, la majoria familiars o amics d'afectats d'Alzheimer, s'han incorporat al projecte de la fundació disposats a experimentar en la seva persona les substàncies o la tecnologia diagnòstica que la investigació sobre aquesta demència vagi proporcionant. «Es deixaran fer totes les proves que siguin necessàries i permetran observar el resultat de futurs assajos», va explicar Camí.

FALTA D'AJUDES /Aconseguir els seus objectius, va advertir el director de la FPM, exigirà la implicació de la societat civil -busquen socis col·laboradors-, així com la participació dels organismes oficials, una intervenció que fins ara ha brillat per la seva absència, va lamentar Camí. «Des del punt de vista científic, no s'està donant la prioritat adequada a la investigació sobre l'Alzheimer: les ajudes s'han bolcat, i és comprensible, en càncer i cardiopaties -va assegurar-. Espanya, a diferència de la resta d'Europa, ha passat olímpicament del tema, i la Generalitat ha retallat les ajudes a la ciència: no ens ha donat res perquè no ha pogut, encara que ens ha ofert ajuda complementària». «La fundació és una entitat privada sense ànim de lucre que aspira a ser un organisme públic/privat», va puntualitzar Camí.

ASSISTÈNCIA I COST / Les xifres que situen aquesta malaltia són inquietants. La progressió de la xifra d'afectats avança a mesura que els ciutadans milloren la seva esperança de vida. El cost de l'assistència mèdica i personal que rep un afectat d'Alzheimer supera els 25.000 euros anuals a Espanya, va indicar Camí. «I més del 60% d'aquesta despesa l'assumeixen les famílies dels malalts», va destacar. Camí va portar el focus de les necessitats immediates a les parelles, fills o nebots que estan assumint unes atencions que esgoten i emmalalteixen, físicament i psíquicament. «A Espanya es destinen cada any 40 milions d'euros a l'atenció dels malalts d'Alzheimer -va indicar el director de la FPM-. La prevalença de la malaltia creixerà de forma exponencial els pròxims anys, i no s'està actuant en consonància». El cost mensual d'una residència geriàtrica preparada per acollir a qui pateix Alzheimer s'aproxima als 3.000 euros, va dir.

ELS ASSAJOS / Tenint en compte que la destrucció neuronal que causa aquesta demència s'inicia entre 15 i 20 anys abans que siguin perceptibles les llacunes de memòria que la caracteritzen, l'objectiu de la investigació sobre la malaltia és trobar un fàrmac que aturi o reverteixi aquest procés destructiu. «Ara, l'Alzheimer es diagnostica quan el cervell ja està tan destruït que no hi ha curació possible -va descriure Camí-. Es tractaria d'actuar molt abans. Encara que només s'aconseguís endarrerir cinc anys l'inici dels símptomes, ja seria un gran regal per a la humanitat». Amb aquesta hipòtesi s'iniciarà el febrer vinent l'assaig programat al Clínic.

Les descripcions més recents de l'organització neuronal del cervell -un mapatge intern aconseguit pel científic Manel Esteller, expert en epigenètica- podrien permetre dissenyar tests predictius de l'Alzheimer, però aquest no és l'objectiu dels investigadors. «Crear un test que permetés detectar precoçment l'Alzheimer sense poder oferir solucions curatives només serviria per preocupar les persones -va dir Camí-. No tindria cap sentit. És molt millor que, mentre no disposem de mètodes curatius, tots visquin tranquils».

Una cosa que sí que està en mans dels ciutadans, va apuntar el científic, és cuidar la seva salut i conèixer els recursos quotidians que poden afavorir la salut cerebral. «Tot el que és bo per al cor també ho és per al cervell», va assenyalar com a resum Camí, des de la dieta fins a l'exercici. Mantenir una alimentació en què no abundin els greixos, realitzar una pràctica física regular i conservar relacions socials i afectives, serien, en conseqüència, detalls que contribuirien a allunyar les demències. Mentrestant, va insistir el director de la FPM, els científics seguiran buscant una solució per a l'Alzheimer i les famílies necessitaran suport. «El 90% del benestar d'aquests malalts depèn del bon humor de qui els cuida», va alertar Camí.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat