L'eclipsi de dilluns a la matinada tenyirà de vermell la superlluna

Dilluns a matinada podrà observar-se des de tot Europa occidental un eclipsi total de Lluna, un fenomen astronòmic relativament comú però que en aquesta ocasió arriba a la seva cita amb un atractiu al·licient: el satèl·lit es troba en el perigeu, el punt de màxim acostament a la Terra de tot el seu moviment orbital, fet que ocasionarà que la seva mida aparent al cel sigui un 14% més gran del que és habitual (i fins a un 30% més brillant). Des del 1900 només s'han registrat cinc coincidències entre superlluna i eclipsi. I la pròxima vegada no serà fins al 2033.

Tot i que els eclipsis de Lluna han perdut gran part de l'interès científic que tenien abans, quan s'utilitzaven per exemple per analitzar la corona solar, encara són una bona excusa per estar despert fins ben avançada la nit de diumenge, com en aquesta ocasió. Concretament, l'eclipsi es prolonga durant sis hores entre l'inici i el final de la penombra, però la fase total, quan la Lluna s'oculta i agafa les típiques tonalitats vermelloses dels eclipsis totals, començarà dilluns a les 04.11 (hora espanyola) i acabarà a les 05.23. El punt culminant serà a les 04.48.

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

Els eclipsis de Lluna, que es repeteixen de mitjana un parell de vegades per any, encara que no necessàriament es veuen des de tot el planeta, tenen lloc quan es produeix en l'espai un alineament gairebé perfecte entre el Sol, la Terra i la Lluna, una circumstància que només succeeix en fase de Lluna plena. A l'interposar-se el planeta, el satèl·lit desapareix de la nostra visió o, més exactament, es torna rogenc. Això és perquè l'atmosfera terrestre actua com una lent que desvia la llum solar i filtra els seus components blaus, i deixa passar només la llum vermella, que és la que després es projecta. Passa una cosa semblant a la posta de sol. «I igual que als capvespres, la coloració final depèn de les condicions atmosfèriques. Mai hi ha dos eclipsis de Lluna iguals», avança José Luis Ortiz, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC). Aquest fenomen s'havia vinculat històricament a desastres i mals auguris, però la realitat és que no passa absolutament res.

A SIMPLE VISTA

Encara que l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no és perfectament circular, la diferència entre el perigeu i l'apogeu -punt de màxim allunyament- és difícil de distingir a simple vista. Així que observar la superlluna només estarà a l'abast dels aficionats a la fotografia que la comparin amb imatges captades en dies previs. «A simple vista, per a un particular la Lluna tindrà la mateixa mida de sempre», adverteix Josep Ramon Noy, de l'associació Aster de Barcelona.