12 autonomies exigeixen derogar les revàlides al substitut de Wert

El nou ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, farà front avui al primer envit seriós derivat de l'enverinada herència que ha rebut del seu antecessor en el càrrec, el polèmic José Ignacio Wert. Els consellers de 12 de les 17 comunitats autònomes reunides en la Conferència Sectorial d'Educació demanaran la paralització del calendari d'aplicació de la LOMCE, la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, amb especial incidència en la suspensió de la implantació de les revàlides previstes en un decret que es troba en fase d'elaboració. La bolcada política produïda en les passades eleccions autonòmiques ha deixat el PP en clara minoria en aquest fòrum de coordinació, que, si bé té  només caràcter consultiu, «és determinant de cara a organismes com el Consell d'Estat», va recordar ahir la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau.

«El que li demanarem al ministre és que impedeixi l'entrada en vigor de les avaluacions i, en cas que no pugui ser així, que, com a mínim, les reformuli», va indicar Rigau en declaracions fetes a aquest diari. Les comunitats contràries a la LOMCE consideren que «la prova prevista per al final de l'ESO hauria de ser, com ja es va aconseguir amb la primària, una prova realitzada per les comunitats autònomes i sense cap incidència acadèmica per als alumnes», va afegir la titular d'Ensenyament. «Si el que vol el Govern central és saber com funciona el sistema educatiu, pot recórrer, per exemple, a una prova mostral», va suggerir.

Per al pròxim curs 2015-2016,  que a Catalunya comença d'aquí un mes, el 14 de setembre, ja estan previstes les dues primeres avaluacions de la LOMCE: la de sisè de primària i la de la formació professional (FP) bàsica. La d'ESO (com la de batxillerat) no tindria validesa fins al 2018. El ministeri va avançar ahir a la nit en un comunicat la seva voluntat d'«atendre, respectant el calendari de la LOMCE, moltes de les propostes que li han traslladat els responsables regionals d'Educació en les reunions bilaterals que han mantingut durant les últimes setmanes amb el ministre».

NOVA RELACIÓ DE FORCES / El canvi de tarannà -molt diferent del que va presentar en el seu moment l'altiu Wert- no deixa de ser una reacció a la nova relació de forces sorgida després del 24-M. Abans, el PP controlava una dotzena d'autonomies, ara la relació  s'ha invertit. El PSOE detenta set conselleries d'Educació (Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura, Balears, Aragó i Cantàbria) mentre que els nacionalistes en sumen cinc. Al País Basc i Catalunya, s'hi han afegit el País Valencià, Navarra i Canàries. Les 12 tenen previst reunir-se avui per unificar postures.

No els costarà posar-se d'acord. En les reunions que Méndez de Vigo ha mantingut amb els consellers de manera individual, les paraules que més sovint ha sentit són «moratòria», «paralització», «ajornament» i «canvi de llei». També comparteixen la reclamació de millores en el finançament i els endarreriments en els pagaments del ministeri. I a les autonomies amb llengua pròpia els uneix, a més, el rebuig a la derivació cap a l'ensenyament privat pagat, prevista pel Govern central, dels alumnes que vulguin fer els seus estudis en castellà.

Quan la LOMCE va ser aprovada pel Congrés dels Diputats la majoria de les forces polítiques es van comprometre a derogar-la si el PP no aconseguia la majoria absoluta en les pròximes eleccions generals. Aquest horitzó electoral és un dels arguments que posaran els consellers del PSOE damunt de la taula per demanar la moratòria. «No tindria sentit introduir ara uns canvis sobre els quals uns mesos després s'hauria de fer marxa enrere. El més prudent és esperar», explica José Miguel Pérez, secretari d'Educació del PSOE i conseller d'aquesta matèria a Canàries en l'anterior legislatura autonòmica.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Pérez reconeix, com ho fan molts consellers, que amb Méndez de Vigo l'actitud ha canviat respecte de  Wert. Ara el ministeri escolta i creuen que avui es podria assolir algun acord, malgrat que per a això el ministre hauria de fer un pas més. «Hi ha hagut un canvi en les formes, però l'important és que també canviï el fons», assenyala Pérez, que intueix que el PP intenta «guanyar temps fins a les generals».

LLIBRE BLANC DEL DOCENT / Tal com havia anunciat, el ministre també plantejarà en la reunió de la Sectorial l'elaboració del Llibre Blanc de la Funció Docent, en redacció del qual participaran el ministeri, les autonomies, sindicats i experts, «per assegurar que cap regulació futura pugui trencar el consens que s'assoleixi sobre els eixos estructurals del que ha de ser el treball dels professors», subratlla el comunicat ministerial.