ELS DRETS DE LES DONES

Un jutge antiavortista impulsa la decisió de la pastilla postcoital

La Junta andalusa estudia recórrer contra el pronunciament del Constitucional

El vot d'una magistrada critica l'«ombra ideològica» de la sentència

Una farmacèutica mostra dues de les presentacions amb què se serveix la pastilla postcoital.

Una farmacèutica mostra dues de les presentacions amb què se serveix la pastilla postcoital. / EFE / KAI FÖRSTERLING

2
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO
SEVILLA

Un magistrat conservador, membre numerari de l'Opus Dei i reconegut militant antiavortista, l'exdiputat del PP Andrés Ollero, és el jutge ponent de la polèmica sentència del Tribunal Constitucional que dilluns va emparar un farmacèutic de Sevilla sancionat el 2008 per negar-se a vendre preservatius i la pastilla postcoital per raons de consciència. La clara posició d'Ollero en contra de la interrupció de l'embaràs va fer que ahir augmentessin les crítiques per la suposada càrrega ideològica de la sentència. Una qüestió a la qual al·ludeix fins i tot un dels vots particulars de la sentència, el de la magistrada Adela Asua, que assenyala que aquesta «sembla respondre a un posicionament previ que no aconsegueix amagar l'ombra ideològica que el guia».

De moment, el Govern andalús ja ha anunciat que estudia recórrer contra la sentència, ja que considera que «vulnera els drets de les dones». L'Executiu regional argumenta a més a més que la llei de salut sexual i reproductiva només empara el dret a l'objecció de consciència en el personal mèdic sanitari que intervé directament en una interrupció de l'embaràs, la qual cosa, segons la seva opinió, exclou els farmacèutics.

En qualsevol cas, la Conselleria de Salut va assegurar que l'Executiu andalús «vetllarà» perquè les dones continuïn disfrutant de tots els seus drets i puguin accedir a «tots els mètodes anticonceptius al seu abast». Cosa que inclou, va apuntar, la disponibilitat a les oficines de farmàcia d'aquells productes que la norma de tinença obligada exigeix, com els medicaments anticonceptius i contraceptius.

CAS EXCEPCIONAL /En aquest sentit, fonts del Col·legi de Farmacèutics de Sevilla van assenyalar que l'apotecari emparat pel TC és un cas excepcional a la província, on no s'han registrat altres queixes per aquest motiu, per la qual cosa no temen que es produeixi una allau de reclamacions per exercir el dret d'objecció de consciència.

Segons el col·legi, els farmacèutics que van voler es van poder acollir en el seu moment -quan es va anunciar que la pastilla es dispensaria en farmàcies sense recepta mèdica- al registre d'objectors, un mecanisme subjecte a voluntat de cada òrgan col·legial. En qualsevol cas, els apotecaris estan obligats a disposar del medicament i a oferir informació sobre el centre més pròxim on el poden trobar. Catalunya va un pas més enllà i, com recorda la secretària del Consell de Col·legis Farmacèutics, Pilar Gascón, hi ha un protocol consensuat amb Salut que obliga no només a donar informació, sinó també a dispensar la pastilla en cas d'extrema urgència (la seva efectivitat arriba fins a les 72 hores des de la relació sexual sense protecció). A Catalunya no s'ha rebut cap queixa formal sobre la negativa a dispensar la pastilla.

Notícies relacionades

«Amb més o amb menys ganes es complia la normativa i cap dona s'ha quedat sense anticonceptius», van insistir ahir des de col·legi professional de Sevilla, a més de destacar que la farmàcia que va reclamar davant el TC destacava per fer «ostentació» de les raons ideològiques.

Per la seva banda, el farmacèutic a qui el Constitucional dóna la raó, Luis Melero, també de l'Opus Dei, es va mostrar ahir satisfet amb la sentència i va insistir que els preservatius i les «pastilles abortives» van en contra de la seva consciència «i del dret a la vida». El TC sí que l'obliga a dispensar preservatius, però ell assegura que estudiarà bé la decisió per avaluar si n'acaba dispensant.