Anar al contingut

Gent corrent

Agnès Puig Grau: «Entre un creuer i estudiar, sempre triaré els estudis»

Gemma Tramullas

En Guillem i les bessones Júlia i Andrea acompanyen la seva àvia al campus de la Universitat Autònoma, cada un amb un llibre sota el braç. L'Agnès, que llegeix Un món feliç d'Aldous Huxley, és una de les 405 persones més grans de 50 anys que, gràcies al programa La universitat a l'abast, s'han matriculat de 260 assignatures corresponents a 35 graus universitaris. Genètica, Biotecnologia, Microbiologia, Economia Mundial, Metafísica… són algunes de les matèries que ha cursat aquesta dona extraordinària.

-Quan era petita tot això eren vinyes i camps [la UAB es va inaugurar el 1968]. Jo sóc filla de Montcada i Reixac, concretament de  Mas Rampinyo, i agafàvem la bici per venir a jugar i a berenar aquí.

-¿Llavors ja tenia aquest afany per estudiar?

-No, perquè jo sóc una persona molt lliure i aquella era una època d'imposició. Als 6 anys em van fer escriure 500 vegades «He de parlar en castellà». ¡Si ni tan sols coneixia el número 500! Les dones ens havíem de preparar per ser unes bones mestresses de casa, tenir nens i cuidar els avis.

-Una presó per a un esperit lliure.

-Era un sacrifici, però em va agradar viure amb els avis. L'esperit lliure el vaig heretar precisament d'un avi. Jo era una nena inquieta que a casa molestava  i al matí me n'anava a treballar amb ell al camp. Allà vaig aprendre a observar la vida. Als 14 anys em vaig posar a treballar i vaig treballar sense parar durant 51 anys, la majoria de perruquera.

-¿Quan es va apuntar a la universitat?

-Al morir el meu marit, que sempre va respectar molt la dona, jo tenia 61 anys i vaig pensar que era el moment de fer el que m'agradava més: estudiar. Però primer havia d'aprendre a escriure la meva llengua amb dignitat. Em vaig treure el nivell B, després el C i finalment el D de català i llavors em vaig matricular.

-Genètica, Biotecnologia, Microbiologia, Economia Mundial, Metafísica... No ha estudiat assignatures precisament senzilles.

-No em considero intel·ligent, ni de bon tros, però sí que sóc voluntariosa i constant. No estudio per treure'm un títol, sinó per satisfer  la meva curiositat per la vida. M'agrada saber com són les coses, com estan fetes, per què som aquí...

-Però ha arribat a estudiar coses com Petrologia Endògena. ¡¿Què és això?!

-[riu] És una assignatura de Geologia, la més àrida que he estudiat mai. La vaig fer després de Vulcanisme.

-Es veu que li van les ciències.

-Sí, però una de les assignatures que he disfrutat més és Metafísica. La primera classe va començar amb el símbol de la santíssima trinitat i vaig pensar: «¡Ai senyor, una altra vegada com a les monges!». Quan era petita veia aquell ull immens i em feia por, ¿i què hi feia allà un colom?  Llavors el professor va escriure «memòria» a l'extrem superior del triangle, perquè sense la memòria no existeixes, la memòria és Déu; a sota a la dreta va posar «intel·ligència», perquè sense intel·ligència no es pot viure, i a l'esquerra va escriure «voluntat», perquè sense voluntat no fas res. Aquest símbol, que jo tenia avorrit, ara l'he dignificat.

-Aprendre ens transforma.

-Per a mi és una necessitat, com l'aire que respiro. Quan torno de la universitat, menjo ràpid i em poso a llegir o a estudiar fins a les nou o les deu de la nit. Per a l'assignatura de Metafísica vaig llegir 11 llibres i les 600 pàgines de Jaume Balmes me les vaig acabar en un dia.

-Podria anar de creuer, per variar.

-¡I segur que hi aprendria un munt de coses! Però, a part dels diners que costa, entre un creuer i estudiar sempre triaré els estudis. Estic profundament agraïda a la universitat pel que està fent per nosaltres. Ens atenen com si fóssim alumnes normals, el tracte és fabulós i els professors són un 10.

Temes: Gent corrent

0 Comentaris