Sofía Cardona: "La majoria de la gent és antisistema i no ho sap"

Fa amb prou feines dos anys, aquesta dona nascuda a Castelló i llicenciada en Psicologia i Comunicació Audiovisual treballava de teleoperadora, però avui és una peça viva de l'exposició de l'artista Núria Güell, Mesures de desajust, que acull l'Arts Santa Mònica. Fins al 30 de juny, Sofía s'encarrega d'un servei d'informació al ciutadà anomenat Oficina de Rescat Invertit.

-¿Què significa rescat invertit?

-Són coses de la Núria. Es refereix al fet que, en lloc de pagar el deute extern i rescatar la banca, el diner públic s'inverteixi en el rescat de les persones i en projectes socials.

-¿Ha atès algú aquest matí?

-Hi ha gent que ve a veure l'exposició i se sorprèn al veure'm aquí i altres ja ho saben i vénen expressament. A primera hora he atès una persona que està a punt de perdre la casa perquè va avalar un fill que no pot pagar la hipoteca.

-També informa sobre com muntar una cooperativa, sobre la banca ètica, ¡fins i tot sobre com fer-se insubmís fiscal!

-La declaració dels drets humans estableix que el poble té dret a rebel·lar-se quan una llei és injusta. Els col·lectius antimilitaristes fa més de 20 anys que fan insubmissió fiscal en la seva declaració de la renda per no contribuir amb els seus impostos a la despesa en armament i nosaltres hem estès aquesta insubmissió a altres partides com per exemple el finançament del deute públic, la monarquia, l'Església...

-Posem que no vull contribuir al pagament del deute extern. ¿Com ho faig?

-Primer s'ha de saber quin percentatge es destina al pagament del deute, que en aquest cas és un 28,6%. Llavors et descarregues el programa PADRE per fer la declaració de la renda i calcules aquest percentatge respecte al que et surti a pagar o a tornar. La xifra que resulti d'aquesta operació l'escrius a les caselles 60 i 61, ratlles el concepte i al seu lloc hi poses «insubmissió fiscal». A l'entregar la declaració has d'acompanyar-la d'una carta en què expliquis per què no vols pagar i un justificant bancari que provi que aquells diners no te'ls has quedat sinó que els has donat a un projecte social.

-Té la seva cosa que estiguem parlant d'això en un museu públic.

-És el millor de tot. És una estratègia per poder arribar a més gent i als activistes ens permet sortir del nostre gueto. El comissariat assumeix un risc i que aquesta gent es mulli prova que els museus intenten acostar-se a la gent del carrer.

-Vostè deu tenir un bon historial activista.

-¿Jo? ¡I ara! No havia sigut mai activista.

-Llavors, ¿què hi fa aquí?

-Estava estudiant Comunicació Audiovisual a Alemanya quan va explotar el 15-M. El vaig viure des de la distància amb la pell de gallina i al tornar a Castelló em vaig posar en grups de consum, en projectes de moneda social i a treballar per difondre la Cooperativa Integral Catalana. Potser som quatre bojos però oferim una alternativa real al sistema. Si avui preguntéssim a la gent si de veritat vol aquest sistema estic segura que dirien que no. La majoria de gent és antisistema i no ho sap.

-Més enllà de les idees, ¿com ha canviat la seva vida quotidiana arran del 15-M?

-Quan vaig tornar d'Alemanya vaig començar a treballar de teleoperadora. Tenia un sou i a final de mes no estalviava ni un duro, però aquella forma de vida no concordava amb el que pensava. Llavors vaig deixar la feina i vaig començar a créixer com a persona.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

-¿Això què significa?

-Es tracta de practicar la simplicitat voluntària. En el meu cas me'n vaig anar a viure en una casa que era del meu avi, vaig vendre el cotxe i a poc a poc vaig anar deixant de consumir fins a limitar-me al més essencial. Ara visc de meravella amb 200 o 300 euros al mes i no em fa falta res.