Finlàndia prepara una reforma per afirmar el seu lideratge europeu

No en té prou d'ocupar un lloc privilegiat en els rànquings internacionals, de ser un referent educatiu per a mig món. Finlàndia, el paradigma pedagògic europeu, treballa des de fa tres anys en una reforma educativa que preveu implantar el 2016 i que incideix -i no per casualitat- en el foment del treball per projectes, en l'aprenentatge col·laboratiu i en una nova distribució de les aules, de manera que diferents mestres atenguin un nombre determinat d'alumnes de manera simultània. La reforma finlandesa, que també revisa el concepte actual d'assignatura, entronca clarament amb el gir que estan fent alguns col·legis catalans.

«El món al voltant de l'escola està canviant molt ràpidament i això està creant nous desafiaments per a l'educació: en les nostres pròpies avaluacions hem detectat que és un assumpte que s'ha d'abordar», explica a EL PERIÓDICO Irmeli Halinen, directora de desenvolupament del currículum del Consell Nacional d'Educació de Finlàndia. L'objectiu, prossegueix, és «garantir l'alta qualitat de l'ensenyament i l'aprenentatge a l'escola finlandesa». «El focus es desplaçarà de les assignatures escolars, tal com es coneixien fins ara, cap a competències més generals, més àmplies: que el nen sàpiga pensar i que aprengui a aprendre, que sàpiga relacionar-se amb els altres i expressar-se, que sàpiga cuidar de si mateix i dels altres, que sàpiga gestionar la seva vida quotidiana i que tingui esperit emprenedor», afegeix la membre del consell finlandès d'educació.

Notícies relacionades

L'escola que ve

Can Puig, el pioner

«Però també creiem que els estudiants necessiten coneixements sòlids, de manera que siguin capaços de crear punts de vista específics, que tinguin clars els conceptes i els mètodes que són necessaris per investigar sobre diferents temes o fenòmens», precisa Halinen. «Només amb una base sòlida de coneixements es poden desenvolupar competències més complexes», sentencia la responsable d'elaborar el nou currículum de l'escola finlandesa.

Després de mostrar plena confiança en la formació dels seus mestres («les universitats també estan treballant en la reforma dels seus respectius currículums per incorporar els canvis que estem preparant», diu), Halinen justifica la transformació gairebé com una qüestió de supervivència. Abans fins i tot de conèixer els resultats de l'últim Informe PISA, «ja el 2012», diu, la comunitat educativa finlandesa es va plantejar diverses preguntes: «¿Què val la pena aprendre a l'escola en el món actual?, ¿com estan influint els canvis actuals en la vida dels nostres fills i en el treball de les escoles?, ¿com hem de reaccionar davant d'aquests canvis?, ¿com podríem millorar la cultura de l'escola amb l'objectiu de millorar la motivació?, i, finalment, ¿com som capaços de mantenir l'alt nivell de rendiment dels nostres estudiants?». En això treballen.