«Si es manté l'ajuda, a l'estiu podríem veure'n el final»

La doctora Olimpia de la Rosa, membre de Metges sense Fronteres, a la seu de l’organisme de Barcelona.

La doctora Olimpia de la Rosa, membre de Metges sense Fronteres, a la seu de l’organisme de Barcelona. / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
À. G. / BARCELONA

Repeteix una vegada i una altra l'expressió «risc de repunt» i admet, amb una sinceritat encomiable, que l'esforç de Metges sense Fronteres (MSF) i altres entitats per modificar les creences, els rituals d'alt risc i la desconfiança de la població africana envers els sanitaris occidentals segueix xocant amb la cultura que estructura els països que pateixen Ebola. De fet, admet, aquest és el principal fre perquè el brot no es repeteixi. MSF ha perdut 14 professionals en aquesta epidèmia.

-¿La població de Guinea, Sierra Leone o Libèria no creu en els seus missatges? ¿No va als seus hospitals?

 

-Encara estem en aquesta situació, sí. Els països on vivim més directament el rebuig són Guinea i Sierra Leone. Segueix havent-hi famílies que amaguen els malalts, i no podem controlar els seus contactes.

-¿A què atribueix la desconfiança?

-Hi ha molts factors, i estan arrelats en la cultura d'aquests països. Costa molt que no amaguin els seus morts. Ho segueixen fent, i mantenen els seus rituals d'enterrament. Aquesta infecció exigeix aïllament del malalt i això xoca frontalment amb els seus costums.

-¿La por al virus no intervé?

-Lentament. Hi ha molta gent que creu en les medicines tradicionals, i que desconfia dels seus sistemes sanitaris públics perquè són molt febles i no sempre han respost com era raonable esperar. No tenen personal ni medicaments, i la població deixa d'utilitzar-los.

-¿A vostès els assimilen a ells?

-Al principi, sí. I a això s'hi sumen els rumors i creences formats al voltant dels nostres centres. Nosaltres ingressem pacients amb Ebola, i és sabut que mor fins al 50% d'aquests malalts. Això ha generat el mite que a les nostres instal·lacions hi mor molta gent. Ells entenen que no s'ha d'anar a llocs amb tanta mort.

-Per acabar amb tot això, vostès recorren a població local.

 

-Per descomptat. I també als nostres equips d'antropòlegs, que ens ajuden a conèixer millor els elements de la cultura local. Ells treballen amb persones d'allà, que són les que fan la feina d'educació. Aquests canvis són molt lents. Intentem adaptar la nostra resposta als usos locals.

-Davant aquesta situació, ¿quina evolució preveu per a l'epidèmia?

-Depèn de si es manté la intervenció dels organismes d'ajuda. Si en aquest moment es relaxen els esforços, la infecció augmentarà i es prolongarà. El virus segueix infectant, i en xifres superiors a brots anteriors. Però, si tot es manté com fins ara i la població és més conscient, a l'estiu podríem veure el final de l'epidèmia. Per si mateixa no s'extingirà.

-¿Quins organismes segueixen allà?

-Des del principi hi ha Metges del Món, Save the Children, International Rescue, Creu Roja, MSF... i contingents vinculats a l'Exèrcit de diversos països: a Guinea hi ha l'Armada francesa; l'Exèrcit britànic actua a Sierra Leone, i el dels EUA, a Libèria. Són imprescindibles.

-¿S'ha aconseguit confirmar que l'epidèmia es va iniciar en una família de Guinea que va menjar rat­penat?

 

-En l'anàlisi retrospectiva, aquest és l'origen més plausible.

-¿La població és conscient del risc de consumir ratpenat?

 

-Se'ls ha educat perquè sàpiguen que és molt arriscat menjar ratpenat, però això no significa que deixin de caçar i cuinar aquest animal. És evident que pot haver-hi un nou brot. El tabac mata i hi ha molta gent que segueix fumant.

-¿És tan habitual allà menjar ratpenat com aquí pollastre?

 

-No sé si és tan comú, però sabem que en determinades zones, com el punt de Guinea on va començar el brot, és habitual consumir-ne.

-¿Hi ha més animals transmissors?

-Els micos poden emmalaltir i infectar. No en totes les epidèmies d'Ebola s'ha identificat, com en aquesta, l'inici del focus, però en gairebé totes es va poder arribar a una cova plena de ratpenats, o a algú que els manipulava. Hi ha un nínxol per investigar al voltant d'aquest animal.

Notícies relacionades

-¿Confien en les vacunes contra l'Ebola en experimentació?

-Desgraciadament, poc. Cap garanteix un poder terapèutic similar al de la vacuna del xarampió, per exemple. L'únic que ara acaba amb l'Ebola és aïllar els malalts i acotar l'acció del virus.