Júlia Prunés: «Si sabem gestionar-lo, un conflicte no és un problema»

Té tres fills biològics -el Dídac, l'Oriol i el Jan- i una filla de paper, Berta, que protagonitza una col·lecció de contes sobre educació emocional que va pel quart títol i que es finança a través de Verkami [més informació a http://creixerenfamilia.blogspot.com.es]. El seu discurs sobre la gestió de conflictes en l'àmbit familiar i escolar s'allunya de fredes teories i es basa en el seu atrafegat dia a dia de mare autònoma.

-¿Val la pena que el lector segueixi llegint si no comparteix la seva vida amb nens?

-La família no només són els pares amb nens. Jo també sóc filla i ho seré tota la vida i els meus fills creixeran i potser tindran fills i ells també seran família. Jo encara aprenc coses amb la meva mare. L'educació emocional és per sempre, tant si ets nen com adult.

-En lloc de la conciliació, vostè ha optat per la fusió laboral i familiar.

-Necessito projectar tot el que em desperta la maternitat i miro que la meva experiència ajudi altres persones a viure-la millor. La meva feina evoluciona a mesura que la meva família creix: quan tenia nadons també feia de doula acompanyant altres dones durant l'embaràs i el postpart, d'assessora de lactància, d'educadora de massatge infantil... Ara que ja tinc un fill adolescent m'he format en educació emocional i gestió de conflictes i faig xerrades i tallers.

-Casa seva deu ser un recés de pau.

-Tinc els mateixos conflictes que els altres, hi ha dies que no em permeto l'empatia amb els meus fills i ho faig molt malament amb la meva parella. «¿I tu fas cursos d'educació emocional?», em diu a vegades el meu fill gran. És un procés d'aprenentatge, no es neix ensenyat, i fins i tot tenint-ne les habilitats hi ha moltes interferències que impedeixen aplicar-les.

-És un alleujament sentir-ho.

-Un conflicte és una diferència d'opinió i això és bo i necessari, no és un problema si sabem gestionar-ho.

-Per exemple, nens i pantalles. ¿Com es gestiona aquest conflicte permanent?

-[Qui parla ara és l'Oriol, d'11 anys, que s'ha aixecat del sofà per participar en la conversa] Ai... les pantalles. Són un problema, això ho sé fins i tot jo. Hem ensenyat a la iaia  a jugar al Clash of Clans al mòbil i ja hi està enganxada. [Rialles]

-Un dels recursos que vostè proposa en les seves xerrades i tallers és la capsa facilitadora de converses. ¿Què és?

-És una capsa on posem tot el que interfereix en una comunicació i una escolta atentes: mòbils, el comandament de la tele, i també les presses, el mal humor... Vaig anar a explicar el conte de Berta on surt aquesta capsa a l'escola dels meus fills i a la nit vaig rebre un missatge d'una mare. Al tornar de la feina, les seves filles havien fet una capsa perquè hi deixés el mòbil i per primer cop van sopar xerrant i sense tele.

-Un altre són les ulleres empàtiques, que permeten veure com se sent l'altre.

-La màgia de les ulleres no està en els vidres sinó en l'actitud de qui se les posa. L'empatia és una capacitat més o menys innata, però també és una actitud: em poso les ulleres perquè vull saber què et passa. Però no es tracta tant d'acumular recursos com d'entendre de què va l'educació emocional i aplicar-ho en qualsevol àmbit.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

-¿Com és possible que sent éssers socials ens relacionem tan malament?

-Per saber què he de fer amb les meves emocions primer he de saber què sento i moltes vegades no ens permetem sentir el que ens passa per por que això ens faci vulnerables o perdem el control. La clau està a acceptar les emocions, les nostres i les dels altres, i aprendre a regular-les. ¿I com se n'aprèn? Doncs fent-ho. I això és incòmode, perquè et vas trobant amb frustracions i la frustració és una de les emocions que no sabem regular.