CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Esperançador primer test en humans d'una vacuna anti-Ebola

Els 20 voluntaris als quals es va donar el fàrmac han creat anticossos contra el virus

Els EUA i la farmacèutica negocien amb Libèria per assajar-la massivament allà

3
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA
WASHINGTON

La globalització de les malalties infeccioses té un avantatge. Quan els virus salten dels ratpenats africans a les sales d'espera dels hospitals de Texas, els arguments sobre la dubtosa rendibilitat de desenvolupar algunes vacunes perden rellevància. És el que està passant en l'actual epidèmia d'Ebola, que ha desfermat una accelerada carrera per trobar-li profilaxi, tant en forma de cura com de prevenció. El primer assaig clínic d'una vacuna experimental en éssers humans acaba de donar resultats prometedors. Els primers voluntaris sans a rebre-la han desenvolupat anticossos contra el virus sense que se'n constatessin efectes secundaris.

Els assajos de fase 1 van començar al setembre als Instituts Nacionals de Salut dels EUA (NIH), l'organisme que ha desenvolupat la vacuna en col·laboració amb el gegant farmacèutic GlaxoSmithKline, després de demostrar-se la seva plena efectivitat en primats. Repartits en dos grups, als quals es va administrar una dosi diferent, una vintena de voluntaris van rebre la vacuna. I segons el que va publicar dimecres passat la revista New England Journal of Medicine, tots ells van generar una resposta immune a la malaltia. Només alguns pacients van patir febre poques hores després de ser vacunats, però va desaparèixer l'endemà, i per això es considera que no té efectes secundaris greus.

PLA ACCELERAT / «Després d'aquests resultats positius del primer assaig en humans, procedirem amb el pla accelerat per realitzar assajos més grans i determinar si la vacuna és eficaç», va dir en un comunicat Anthony Fauci, director de l'Institut d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA. La vacuna s'ha administrat a altres voluntaris sans al Regne Unit i a Mali però, de cara a la pròxima fase, els NIH negocien amb el Govern de Libèria per poder provar-la allà. La vacuna usa un virus del refredat comú anomenat adenovirus, que normalment infecta els ximpanzés, manipulat genèticament amb petites traces d'Ebola.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) espera que les primeres vacunes experimentals comencin a administrar-se a l'Àfrica occidental (on l'epidèmia ha causat la mort de més de 5.600 persones d'entre les gairebé 16.000 que se n'han infectat) a principis del 2015. No només la de GlaxoSmithKline i els NIH, sinó també una altra de desenvolupada per NewLink Genetics i el sistema de salut canadenc.

AL GENER, A L'ÀFRICA / «Hi ha possibilitat que fallin, però tothom està adoptant les mesures necessàries perquè puguin provar-se a l'Àfrica occidental al gener», va dir a finals del mes passat la directora adjunta del departament d'innovació de l'OMS, Marie Paule Kieny. El pla passa per començar a administrar-les en els treballadors sanitaris. «No parlo d'una vacunació massiva sinó d'utilitzar algunes desenes de milers de dosis en els primers dos mesos de l'any», va afegir.

Notícies relacionades

Si bé aquestes són les dues vacunes en fase més avançada, n'hi ha d'altres que els trepitgen els talons. Johnson & Johnson començarà al gener a assajar la seva en humans i al maig ja en podria tenir 25.000 dosis llistes per ser distribuïdes. També s'espera que Inovio i Protein Sciencies comencin els assajos amb persones l'any que ve. «Fa sis mesos això no estava al radar de ningú», va dir el mes passat al Washington Post Ripley Ballou, vicepresident de Glaxo. «Una cosa que normalment triga entre cinc i set anys, ho estem comprimint en tan sols uns mesos. Atapeirem el sistema per aconseguir-ho».

DUBTES LOGÍSTICS / Els experts alberguen alguns dubtes ètics i logístiques sobre aquesta carrera per salvar vides i contenir la propagació del virus. Des de com es farà per transportar les vacunes, que s'han de mantenir fredes, a regions on l'electricitat és un bé escàs i poc fiable, fins a la pregunta de si és èticament acceptable posar en pràctica assajos aleatoris en països devastats per l'epidèmia, tenint en compte que és possible que algunes vacunes o algunes dosis no funcionin.

Temes:

Ebola