Els metges veuen impossible definir per llei les malformacions fetals

Els metges especialitzats en el control de l'embaràs i el part afronten la imminent aprovació de la llei Gallardón sobre l'avortament amb una actitud d'estupefacció. «No ens acabem de creure que un Govern del segle XXI acabi amb una estructura sanitària que ha aconseguit un dels índexs de mortalitat perinatal més baixos del món, per imposar una llei retrògrada que complau la ideologia d'una minoria -va afirmar  Ramon Carreras, president d'honor de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia-. No estem preparats per a la irracionalitat, encara que sabem que l'aprovaran».

L'última filtració sobre la redacció de la llei amb què el Govern pretén suprimir el dret de l'avortament ha incrementat la seva inquietud. Justícia estaria elaborant una llista de les malformacions fetals que podran ser motiu d'interrupció de l'embaràs sempre que «incapacitin» psíquicament la dona per mantenir la gestació. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja ha advertit que la llista no inclourà l'error cromosòmic que dóna lloc a la síndrome de Down, donat que, segons ell, aquesta trisomia equival a una «discapacitat» i no a una malformació.

«No és possible detallar en una llei una llista amb les malformacions i les síndromes que poden ser detectades en l'etapa fetal, i definir la gravetat o la compatibilitat d'aquestes alteracions amb una vida digna», va afegir Carreras. «Aquesta posició és unànime entre els metges. El concepte de discapacitat no forma part de la terminologia mèdica: tots tenim un cert grau de discapacitat per a alguna cosa».

IGUALTAT I VIDA AUTÒNOMA / El tipus de debat que plantejarà la llei Gallardón va quedar superat fa decennis, va assegurar Carreras. «La llei d'interrupció de l'embaràs del 2010, la que està en vigor, va eludir entrar en aquestes disquisicions i es va centrar en la decisió de l'embarassada sobre si manté o no la gestació en qualsevol circumstància», va afegir l'obstetre. Una alteració genètica, com la que condueix a la síndrome de Down, va dir l'especialista, pot impedir el desenvolupament d'un nen i causar-li el mateix perjudici que una alteració morfològica. «Entenem que les alteracions genètiques equivalen a una malformació quan des de l'inici de la vida alteren el principi d'igualtat entre les persones -va dir Carreras-. La síndrome de Down, amb el seu divers grau d'afectació, no permet una vida autònoma. Els seus afectats no estan en situació d'igualtat». La decisió de si es manté un embaràs amb aquesta trisomia només correspon a la parella que ha emprès la gestació, va insistir. «Tenim la impressió que el ministre Gallardón està inventant una terminologia pseudomèdica per evitar dir clarament que no aprova l'avortament en cap cas».

Notícies relacionades

Circuit alternatiu

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

La utilitat terapèutica del programa de control de l'embaràs de la Generalitat pot quedar qüestionada una vegada entri en vigor la llei Gallardón, ja que les desenes de variables que analitza tenen com a objectiu detectar alteracions genètiques o morfològiques de les quals s'informa l'embarassada perquè aquesta decideixi si prossegueix o no la gestació. Aquest programa, considerat un dels més rigorosos d'Occident, s'estructura a partir de tres ecografies que es realitzen en el primer, segon i tercer trimestre d'embaràs. En la primera, que s'ofereix a les 12 setmanes de gestació, les noves tècniques ja permeten advertir si el fetus pateix la trisomia que condueix a la síndrome de Down. En el passat, aquesta detecció era molt posterior. El gruix del plec de la nuca i el de la llengua del fetus són perceptibles, expliquen els especialistes, en aquest primer diagnòstic, que en una única imatge capta totes les extremitats. Aquesta valoració inicial també permet detectar malformacions gravíssimes, com és l'anancefàlia (absència de crani), sense haver d'esperar fins a la setmana 20 de gestació, que és quan es practica l'ecografia que permet observar l'estructura del fetus amb més maduració. Aquesta tercera ecografia -que en l'actualitat pot conduir a un avortament si el comitè mèdic així ho autoritza- informa de la situació del sistema nerviós central del fetus, de l'estat de tot l'esquelet i el del cor i altres òrgans vitals.

«Encara que una malformació fetal incompatible amb la vida del futur nen podria ser definida com l'alteració més greu, la realitat demostra que hi ha moltes altres circumstàncies que poden tenir aquesta mateixa consideració -va conclure Carreras-. Hi ha malformacions que no impedeixen que el nen visqui, per a les quals no hi ha tractament i que poden deixar unes seqüeles tan greus que impedeixin portar una vida digna d'un ésser humà».