Norma amb rebuig social

El projecte de llei i la normativa vigent

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va presentar el mes de desembre passat l'avantprojecte de llei «per a la protecció de la vida del concebut», el text legal que, com permet intuir el seu nom, suprimirà el dret de les dones a interrompre una gestació de manera voluntària les primeres 14 setmanes de gestació. Ginecòlegs, psiquiatres, juristes i organitzacions de dones s'oposen a la normativa que prepara Gallardón, més restrictiva que la que va estar en vigor entre el 1985 i el 2010.

Un ginecòleg observa una pacient, en un centre barceloní.

Un ginecòleg observa una pacient, en un centre barceloní. / EL PERIÓDICO

4
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va presentar el mes de desembre passat l’avantprojecte de llei «per a la protecció de la vida del concebut», el text legal que, com permet intuir el seu nom, suprimirà el dret de les dones a interrompre una gestació de manera voluntària les primeres 14 setmanes de gestació. Ginecòlegs, psiquiatres, juristes i organitzacions de dones s’oposen a la normativa que prepara Gallardón, més restrictiva que la que va estar en vigor entre el 1985 i el 2010.

1 ¿En quines circumstàncies es podrà avortar?

La llei que preveu aprovar el Govern del PP autoritzarà interrompre un embaràs si la gestació suposa un greu perill per a la salut psíquica o física de la dona, sempre que aquest menyscabament tingui «permanència en el temps» i sigui certificat per dos especialistes aliens al centre al qual acudia la gestant. També podrà avortar si l’embaràs és el resultat d’una violació o si el fetus pateix una malformació greu que li impediria viure, sempre que aquesta anomalia posi en perill la salut de la mare i així ho certifiqui un metge. La resta de gestacions no es podran interrompre.

2 ¿Què significarà a la pràctica el canvi legal?

Limitar la interrupció de l’embaràs als supòsits citats (que representen el 3% dels avortaments que es fan anualment) deixarà sense alternatives el 97% de les dones que, acollint-se a la llei en vigor, decideixen no mantenir una gestació per múltiples motius personals o socials. Una eventual flexibilització del supòsit que preveu autoritzar l’avortament en el cas de malformació greu del fetus –aspecte que es preveu que suavitzi el PP davant l’aprovació de la seva llei– continuarà sense donar resposta a la immensa majoria de dones que els últims 29 anys han avortat a Espanya.

3 ¿Què autoritza la llei en vigor des del 2010?

La llei de salut sexual i reproductiva, aprovada l’any 2010 i encara en vigor, considera l’avortament un dret que les dones poden exercir, sense que calgui cap certificat mèdic que ho autoritzi, sempre que se sol·liciti en les primeres 14 setmanes d’embaràs. L’avortament té finançament públic. En cas de detectar una malformació fetal les setmanes posteriors, l’avortament es pot dur a terme si un comitè mèdic ho autoritza. També és possible avortar si l’embaràs és el resultat d’una violació. Des que es va aprovar aquesta llei, disminueix la xifra d’avortaments a Espanya. 

4 ¿Com era la primera llei de l’avortament espanyola?

La llei que el 1985 va aprovar el PSOE va establir tres supòsits davant els quals era possible avortar. Era en cas de violació o malformació fetal (supòsits que acollien el 5% d’avortaments) i també si la dona adduïa que l’embaràs li comportava un deteriorament psíquic, que havia de certificar un psiquiatre. Aquest malestar –a diferència del previst en el text del PP– no tenia per què prolongar-se en el temps. El tercer supòsit va acollir el 95% dels avortaments, però va deixar en situació d’indefensió jurídica gestants i psiquiatres, ja que els grups contraris a l’avortament els denunciaven tots dos sovint. Això va motivar el canvi de la llei.

5 ¿En quina situació quedarà Espanya amb la futura llei?

De pertànyer al nucli de països europeus amb normativa similar sobre la pràctica de l’avortament, Espanya passarà a ser un dels més restrictius, ja que s’equipararà a Malta i Irlanda en aquest tema. Ginecòlegs i psiquiatres coneixedors del tema han advertit els últims mesos del risc que, com ja va passar a Espanya fins al 1985, es tornin a registrar avortaments clandestins, la qual cosa indubtablement implicarà infeccions i morts entre les dones que els practiquin. Els especialistes recorden, així mateix, que cap restricció legal altera la posició de les dones que decideixen avortar. 

6 ¿Què motiva el previsible canvi legal?

A diferència del que va passar amb la primera llei espanyola de l’avortament –repetides denúncies contra clíniques que suposadament emetien certificats psiquiàtrics poc acreditats– la norma que va entrar en vigor el 2010 no ha generat cap conflicte mèdic ni social. És una norma socialment acceptada i així ho han advertit els últims mesos diverses societats científiques, després de la difusió de l’avantprojecte de protecció de la vida del concebut. La promesa d’un canvi legal en el programa electoral del PP del 2011 i les pressions de l’Església motiven aquesta transformació.

Notícies relacionades

7 ¿Com es podrà avortar si es modifica la llei?

Hi haurà l’opció de viatjar a Londres, Lió, París o Amsterdam, com ja va passar a Espanya abans del 1985, sempre que la dona tingui possibilitats econòmiques per fer-ho. En cas contrari, si decideix interrompre un embaràs en el qual no hi ha malformació fetal, podria recórrer a l’avortament farmacològic, si bé és de suposar que l’aprovació del futur text implicarà la il·legalització de les pastilles antigestants, ara autoritzades a Espanya amb prescripció hospitalària, elaborades amb el principi actiu de la mifepristona. Aquest recurs absorbeix a Catalunya en l’actualitat un 25% dels avortaments.