Anar al contingut

entrevista amb el Prof. Pedagogia Aplicada UAB

Pere Marquès: "A les escoles encara pesa molt la memorització"

M. J. I.
BARCELONA

Director del Grup de Recerca de Didàctica i Multimèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (DIM-UAB), el pedagog Pere Marquès fa una dècada que investiga com donar sentit al puzle que formen les tecnologies digitals, l'aprenentatge dels estudiants i el rendiment acadèmic. Marquès, que coneix el funcionament de l'aula per pròpia experiència, està convençut que els docents són els primers interessats que els seus alumnes obtinguin els millors resultats. I ell intenta orientar-los.

-¿A què atribueix el mal resultat que obtenen els estudiants espanyols en l'informe PISA?

-Al fet que tenim unes escoles que segueixen atorgant molt pes a la memorització de continguts, en lloc de donar-l'hi a l'aprenentatge per competències. ¿Cal que un alumne segueixi sabent-se de memòria la fórmula de la velocitat? ¿O és més important que sàpiga quin tren li convé agafar en un moment donat? Les habilitats que aprenen els alumnes d'ara han de ser diferents de les que aprenien fa 20 anys.

-¿I això se soluciona introduint més tecnologia a les  aules?

-La tecnologia hi ajuda, però no és l'únic factor. D'entrada, l'ús de tauletes o de pissarres digitals no té un efecte immediat, sinó que requereix un cert temps. I s'ha de tenir en compte que no sempre s'utilitzen correctament. De les nostres investigacions es dedueix que mal usades arriben a ser contraproduents.

-¿Per què?

-El que és clar és que la tecnologia digital ajuda en l'aprenentatge. Això ho reconeixen més del 90% dels professors amb els quals hem treballat: els alumnes aprenen a buscar informació, milloren les seves exposicions orals i la seva capacitat d'argumentació, però vam veure, després d'uns quants anys d'anàlisi, que no necessàriament milloraven les seves notes, que el rendiment acadèmic continuava sent el mateix.

-¿I ja tenen la resposta?

-Els currículums escolars haurien de ser bimodals. ¿I què vol dir això, em preguntarà? Doncs vol dir que els professors, des de principi de curs, han de definir què han d'aprendre de memòria els seus alumnes i han de determinar, també, què han de saber fer aquests alumnes, quines competències han d'haver adquirit quan s'acabi el curs. I per fer-ho s'han d'introduir elements que ja són tan quotidians com les tauletes i els telèfons intel·ligents. En tres anys, hem obtingut impressionants impactes.

-El ministeri diu que la clau està en la formació dels professors.

-Sí, amb la formació dels professors hi ha un problema seriós. Per una banda, perquè molts van estudiar la carrera quan encara no hi havia ni  internet. I per l'altra, perquè la major part d'oferta de formació permanent que hi ha ara no s'adapta a les seves necessitats. Quan a un professor se li ensenya informàtica, se li explica com usar una màquina o un soft­ware, però no se li diu quines són les aplicacions didàctiques d'aquestes màquines i aquests softwares. Al docent no li val només assistir a un simple curset d'informàtica.

0 Comentaris