La petroquímica conviu amb el turisme de la Costa Daurada

Després d'un període convuls, amb diferents sobresalts per episodis d'abocaments tòxics al mar, els rius i l'atmosfera, els potents sectors petroquímic i turístic presents a la Costa Daurada estan passant des de principis del 2011 per una etapa de dolça convivència amb la població autòctona. «Hi ha hagut èpoques en què s'ha compaginat molt malament, però em penso que ara la convivència és agradable», admet l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC).

Empreses com Repsol han portata a terme en el transcurs dels últims anys importants inversions per renovar les seves instal·lacions i millorar les condicions de seguretat. La petrolera va ser protagonista en a penes tres mesos, entre finals del 2010 i principis del 2011, de tres dels quatre abocaments que es van produir a la zona. En alguns casos, el fuel va arribar a diverses de les platges més turístiques de la Costa Daurada. Com a conseqüència, alcaldes de poblacions comVila-seca i Salou i d'altres municipis es van alarmar per les conseqüències que episodis d'aquest tipus es produïssin a l'estiu, en plena temporada turística.

Repsol va iniciar llavors un pla amb 130 milions d'euros d'inversions en quatre anys. I de seguida es van iniciar els treballs per substituir gairebé totes les infraestructures que uneixen el conjunt de canonades de l'oleoducte, la monoboia on descarreguen els vaixells que no poden arribar a port i el pantalà que té la companyia a les instal·lacions portuàries. Així mateix, es van programar diferents millores a la plataforma Casablanca, situada davant del delta de l'Ebre.

REPTES PENDENTS / «Estem en un moment de convivència raonable», afirma Josep Fèlix Ballesteros. L'alcalde de Tarragona també apunta que el sector turístic ha d'assumir la realització de transformacions profundes, «però no com a conseqüència de tenir al costat la indústria química, que també té reptes, com el cost del consum elèctric, i que són clarament compatibles».

Menys optimista en aquest sentit és Hortènsia Grau, disputada d'ICV-EUiA per Tarragona al Parlament. «Aquest equilibri entre la indústria i el turisme és una mica miraculós», afirma. «Encara que de tant en tant hi ha ensurts, és un miracle que un parc temàtic com Port Aventura estigui convivint amb les instal·lacions de la petroquímica que tenim a la mateixa zona», insisteix la diputada ecosocialista.

DIVERSIFICAR L'ECONOMIA / El catedràtic d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili Juan Antonio Duro sosté que, «en el seu moment, molts van pensar que difícilment es podrien atraure a la zona activitats que poguessin ser compatibles amb la indústria química, però aquest temor  s'ha anat superant amb el pas del temps». Duro afirma que l'esforç per augmentar els controls de seguretat i la reducció dels problemes han fet oblidar aquells temors. També hi ha contribuït, segons l'economista, la consolidació d'un gran pol de turisme familiar com és Port Aventura.

Notícies relacionades

L'abocador de Catalunya

Una indústria amb risc

Contràriament, segons Duro, a la Ribera d'Ebre, amb la presència de dues centrals nuclears, «no s'ha diversificat l'economia». I destaca que ha estat difícil compatibilitzar les nuclears amb la declaració de les Terres de l'Ebre com a reserva de la biosfera, ja que el nord d'aquesta comarca n'ha quedat, de moment, exclòs per la Unesco.

L'últim projecte que està plantejant dubtes a la zona per la seva incompatibilitat amb el model de turisme familiar és el dels hotels i casinos que preveu construir BCN World al costat de Port Aventura. «D'entrada, ho veig positiu, però s'han de resoldre incerteses en relació amb el territori», opina Ballesteros. Es refereix a la reducció de la fiscalitat i a no «fer barbaritats a primera línia de mar», en referència a l'altura dels edificis.