Josep Pons: «El paisatge del Berguedà és el que més m'arriba»

La seva batuta, al capdavant de l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, va obrir el 13 de juliol, amb elRèquiemde Verdi, el Festival de Peralada, a l'Empordà, on Josep Pons (Puig-reig, 1957) té una segona residència. A la seva comarca natal, el Berguedà, encara no té casa, però un estimulant projecte cultural liderat allà per la seva dona, la cantant d'òpera Victòria Parramon, planteja a la parella el repte de fer-se una casa a la terra de tots dos.

-Suposaria, en certa manera, un retorn al Berguedà, un lloc amb el qual té ¿molt o poc contacte?

-Doncs més aviat poc. Jo vaig néixer a Puig-reig, a Cal Curtics, però a l'edat de nou anys ja me'n vaig anar a Montserrat, com a membre de l'Escolania del Monestir. Després vaig fer el batxillerat a Manresa, dels 14 als 18, i a partir de llavors, la música em va portar a Barcelona i a altres llocs. Però sempre poso al currículum, sigui per a Holanda o Austràlia, «nascut a Puig-reig». No poso ni Barcelona ni cap altra pista.

-Un homenatge i l'orgull de ser d'on és. ¿Què sent per Puig-reig i el Berguedà?

-A mi Puig-reig m'agrada molt, és el paisatge de la meva infància. Nosaltres tenim una masia a l'Empordà, un lloc amb paisatges preciosos, però a mi el del Berguedà és el que més m'arriba a l'interior. Els arbres baixos, alzines i pins, les muntanyes, puigs moderats, l'olor de romaní i de bosc... A l'Empordà, la naturalesa explota a la primavera i a la tardor, al Berguedà el paisatge és molt semblant tot l'any, no hi ha gaire fulla caduca, és un paisatge benèvol.

-¿En què consisteix el projecte que contribuirà a enfortir els seus vincles amb el Berguedà?

-Logos Berguedà és un centre multidisciplinari, a l'Ametlla de Merola. N'està prevista l'obertura aquest estiu i hi haurà una llibreria especialitzada en temes berguedans, diversos espais per a activitats culturals i un restaurant especial, molt atent a la nutrició, amb productes de quilòmetre zero i cuina mediterrània. I es faran monogràfics dedicats a persones il·lustres del Berguedà, com el poeta Mossèn Climent Forner o Pere Casaldàliga. La iniciativa del projecte, que s'explica a www.logosbergueda.cat, compta amb un reconeixement europeu.

-Vostè, que realitza un centenar de concerts a l'any pel món, que ha dirigit les orquestres de Cambra del Teatre Lliure, Jove Nacional de Catalunya, Ciutat de Granada i Nacional d'Espanya, ¿amb quins sons es queda del Berguedà?

-Amb el vent, l'aigua del rierol... Cada espai té els seus propis sons, s'ha de saber escoltar-los. També el silenci, el silenci de la muntanya i dels boscos. I, de la meva infància, recordo fins i tot el so dels telers de les fàbriques, el salt de l'aigua al riu per moure la maquinària de les fàbriques, i el so de la sirena que identificava, a cada colònia, els canvis de torn dels treballadors. El meu pare era majordom de filatures a la colònia Pons, que no tenen res a veure amb nosaltres.

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

-De la intensa activitat industrial de la comarca, ¿què en queda?

-Un gran patrimoni fabril, espais interessants que es recuperen per al turisme. El Berguedà va tenir els seus grans moments a l'Edat Mitjana i en l'època industrial, i crec que ara té moltes coses a dir. És el moment dels emprenedors berguedans, gent plena de valors, gent de pedra picada.