Anar al contingut

EMERGÈNCIA SOCIAL

Conserges a Vila Desnonament

Ciutat Meridiana, un dels barris més castigats, reclama ocupar els pisos buits de l'empresa pública Regesa per a famílies desnonades

Agents de seguretat els custodien

TONI SUST / Barcelona

Des de fa un temps ha minvat molt visiblement el cos de conserges a Barcelona, cada cop més exclusius de les zones acabalades, les que conserven porteries amb entrada de personal de servei. No obstant, els pobres també tenen vigilants. Encara que no és exactament el mateix concepte. Es tracta dels agents de seguretat que custodien grans immobles buits, amb pisos que no es venen, i no tenen com a objectiu protegir les persones que hi resideixen, sinó impedir que d'altres els ocupin buscant un lloc per viure.

Això passa des de fa temps ja, per exemple, a Ciutat Meridiana, a Nou Barris, barri rebatejat com a Vila Desnonament, per ser un dels barris catalans més castigats per la tragèdia hipotecària. Allà es va fer dijous una protesta singular, una romeria contra els desnonaments que va visualitzar un cop més la denúncia que en un lloc on la gent necessita vivendes hi ha gairebé una desena d'edificis nous, més de 250 vivendes, gairebé buits. Els agents de seguretat es movien d'edifici buit en edifici buit, tensos, seguint les prop de 70 persones que protestaven. Perquè només n'eren 70, però estaven molt vigilades.

En principi, la intenció del grup era ocupar una de les vivendes d'aquests flamants edificis, propietat de l'empresa pública Regesa, que destaquen entre els colors apagats d'un barri molt humil. En alguns d'aquests pisos hi ha veïns. Gairebé cap. Els baixos estan tapiats amb totxos i els agents de seguretat semblen esperar un atac comanxe des de la muntanya que s'aixeca al costat dels flamants edificis. Una muntanya molt bonica.

Ocupació frustrada

El cas és que la Guàrdia Urbana i els Mossos, en petit nombre, tenien claríssim que aquesta gent que anava de romeria, portant un senyal de Stop Desnonaments com si fos la Mare de Déu, volia ocupar un pis. I no ho van haver ni d'impedir. La comitiva hi va passar de llarg i els agents de seguretat van respirar. «A vegades ens amenacen que ocuparan», va dir un. Però de violència no n'hi ha, va precisar.

A l'altre cantó del carrer, sol a la vorera contrària, un home fotografiava els manifestants amb el mòbil. No era un veí curiós. Era Santi Borrull, conseller municipal de CiU a Nou Barris. Un home que, malgrat tot, es mostra optimista sobre el barri: «El problema és la crisi. Però aquí hi ha de tot, tenen metro, és bonic, hi ha muntanya».

Borrull no tenia clar el cas denunciat pels manifestants, el d'una equatoriana del carrer de Rasos de Peguera a qui Bankia va intentar desnonar el mateix dijous sense avís previ, canviant-li el pany. El conseller municipal va convidar els periodistes a parlar amb Josep Centeno (a qui després anava corregint per sistema), mediador del barri en els casos de desallotjaments, que va denunciar que Bankia no va avisar del desnonament com s'havia pactat fer. «Es van saltar els canals», anava repetint Borrull com si hagués vist el diable. Centeno va explicar que la senyora deia que els que van entrar al pis li van robar. Que quan hi va poder entrar, després de queixar-se a l'ajuntament, li faltaven diners, la TDT, roba interior. «Li han robat», va proclamar Centeno. «Presumptament», va precisar Borrull. «No, no, li he dit que ho denunciï als Mossos. Li han robat», va insistir el mediador. I és cert: d'alguna manera li van robar.

El que li van fer a Luz Angélica Balcázar, una equatoriana de 65 anys d'edat, va ser posar-la en un embolic que gairebé encara no comprèn. Una immobiliària li va oferir un pis i la va instar a comprar aquesta i una altra vivenda a mitges amb una altra equatoriana a qui no coneixia de res i que vivia en un altre lloc. Un cas d'hipoteques creuades, amb la qual cosa s'oferien dues o més hipoteques amb un únic aval. L'altra equatoriana va obtenir la dació en pagament per saldar el deute, per a la qual cosa Balcázar va haver de firmar, però aquesta diu que la seva companya d'hipoteca es va negar a firmar la seva, així que ella ha de pagar. El seu pis, de 58 metres, li va costar 220.000 euros. Entre els de Regesa, un de 120 metres val uns 170.000 euros. I un de 42 metres, 99.000 euros. Difícilment en podrà comprar un Balcázar, però li queda el metro i la muntanya, que diria Borrull. Pena de crisi.

0 Comentaris