A l'estela del cibersetge

«El fenomen canvia tan ràpid que la forma com el coneixem avui és molt diferent de la de fa cinc anys i de com serà d'aquí cinc anys més». La frase demostra que no són l'excepció. Juntament amb pares, docents i autoritats, engruixeixen la llista d'adults que segueixen els passos dels adolescents que fan un ús de les noves tecnologies que pot ser perjudicial per a altres menors. Però segurament són dels que veuen l'estela més de prop. L'autor de la reflexió és Manuel Gámez, psicòleg de la Universidad de Deusto (Bilbao), participant ahir en la terceraJornada de criminologia, dedicada al ciberdelicte, en què juntament amb sociòlegs, juristes i policies va abordar la problemàtica del porno infantil i l'assetjament a menors.

A l'acte, organitzat per la Universitat de Catalunya i el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat, Gámez va destacar especialment la irrupció delssmartphones, que estenen el potencial d'internet i permeten un canvi de rols en què l'agressor «ja no és necessàriament el goril·la de classe, sinó algú que no s'atreveix a donar la cara».Així, l'agressió canvia d'escenari,«del pati del col·legi a l'anonimat del ciberespai»,aprofitant les possibilitats de plataformes com l'aplicacióGossip i elsinformersde Facebook, segons Gámez, que no va passar per alt la complicitat dels que marquenM'agradaquan llegeixen l'amenaça o el rumor.

Guardians digitals

Les males intencions s'agreugen a la xarxa, on es donen les condicions ideals per a la victimització del receptor amb la «contracció de l'espai i l'expansió potencial de la comunicació»,va afegir Fernando Miró, professor de Dret Penal de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. L'entorn digital, a més, disminueix de forma sensible l'eficàcia dels«guardians digitals», família, professors i amics, que poden vetllar per la seguretat del menor. En la seva opinió, «les claus» són la reacció de la víctima i implicar-hi els agents socials.

Per establir un protocol de prevenció efectiu, José Ramón Agustina, professor de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), parteix de la base que«internet s'està convertint en un gran monstre, amb molts riscos potencials» per culpa d'una societat que mereix acabar«al divan».A això s'hi sumen«les hormones» en ebullició dels adolescents i l'«atractiu»que emana del ciberespai, un univers amb una accessibilitat infinita a tota mena de continguts i sobre el qual el menor té un domini total.«A més, qui no està al món virtual no existeix», va afegir Agustina. Un caldo de cultiu al qual no li falta un ingredient essencial per entendre el fenomen: la discreció d'un mitjà on actuar sense ser vist, si es vol.

Límits a l'esfera privada

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A les dificultats d'acotar un univers inabastable com el d'internet se n'hi afegeixen d'altres no menys importants. Com establir els «límits de la seguretat pública en un àmbit privat», segons va recordar Rubén Mora, subinspector en cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos. Mora va constatar la constant evolució de l'entorn digital, on les xarxes socials han robat bona part del protagonisme a fòrums, xats i correus electrònics com a via de transmissió de faltes i ciberdelictes.

Davant la magnitud del repte, Maialen Garmendia, directora de l'equip UE Kids de la Universitat del País Basc, va apuntar estadístiques útils per als pares, com que els nens de 9 i 10 anys són més vulnerables a intromissions i atacs a l'optar per un perfil del tot obert a les xarxes socials, que a les noies els afecta més l'assetjament que als nois i que el 60% dels que van confessar ser assetjadors van assegurar que també havien estat víctimes.